|
|
|
ELS
VERDS I LA
SOSTENIBILITAT
El
concepte de Sostenibilitat es una de les aportacions al coneixement més
importants fetes entorn a la problemàtica mediambiental. Aquesta es va fer al
1987, dins "El nostre futur
comú" (l'Informe Bruntland)
de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de
l'ONU. Va definir que el DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE "és aquell que
aconsegueix satisfer les necesitats actuals sense comprometre les posibilitats
de que també ho facin les generacions futures". O també, al 1991 al
document "Cuidar la Terra" de la
IUCN-UNEP-WWF ho definia com "la
millora de la qualitat de vida humana tot vivint dins la capacitat de càrrega
dels ecosistemes que suporten la vida" .
Des
d'aleshores el concepte de sostenibilitat ha anat adquirint continguts mes
operatius con per exemple que els
recursos renovables no es poden utilitzar a un ritme superior al de la seva
regeneració. Que l'emissió de contaminants al sòl, l'aire i l'aigua no es pot
fer a un ritme superior al que els sistemes naturals son capaços de
absorvir-los i procesar-los. Que el ritme d'utilització de combustibles fòssils
no renovables no excedeixi el ritme de
desenvolupament de recursos renovables alternatius, etc. Sostenibilitat
també és vetllar per un medi ambient sa que no posi en perill la salut o la
vida de les persones. Que n'hi hagin enfermetats professionals, malalts per
intoxicació d'aliments, epidemies
cróniques d'afeccions de vies respiratories per contaminació atmosfèrica o de
cancers pandèmics per contaminació electromagnètica o radiactiva
(habitualmente silenciades pels mitjans de comunicació) o milers d'accidentats
i morts violentes als nostres carrers i carreteres provocades per aquest
artefacte mortífer tan venerat anomenat cotxe, etc, són crus indicadors del
maldesenvolupament insostenible del nostre model econòmic i social consumista i
productivista. Sostenibilitat
és establir programes de reducció, de reutilitzacció i de reciclatge de
residus, programes de reducció del consum d'aigua,
de reducció i eficiència en el consum energètic i de matèries
primeres. Reduir la dependència externa aprofitant tots els sòls fèrtils
disponibles pel conreu de productes de primera necessitat com fruites, llegums
i verdures tot evitant l'impacte contaminant i de malvaratament de
combustibles fòssils del transport. Sostenibilitat és reduir i desacralitzar l'ús del vehicle privat
potenciant l'anar a peu , en bicicleta o en transport públic ràpid i de
qualitat. El neoliberalisme
capitalista ha arribat a l'extrem aberrant de quantificar la producció
d'escombreries o l'emissió de gassos contaminants
o el consum abusiu de combustibles per a utilitzar-los com a indicadors
de progrès. Les
aigües del riu Besòs han de fluir netes per retornar-lo a la vida. S'ha de
reforestar la serra de Marina. S'ha de tancar la incineradora del Besòs per
alliberar l'aire que respirem de
les cancerígenes dioxines i furans. S'ha de recuperar tot el litoral pel
gaudiment de tots i totes no en benefici de l'especulació immobiliària. S'ha
d'impedir l'enverinament i desertització de les terres de conreus per l'ús i
abús d'adobs químics i compostos organoclorats completament extranys als
cicles tancats de la matèria verificada dins els ecosistemes, els quals, en ser
incapaços de processar-los (mineralitzant-los) son enverinats per aquests
productes tòxics com DDT,
fertitlitzants i biocides (herbicides, fungicides, acaricides, etc).
Del
medi ambient respirem, beven i menjem. Gràcies a ell vivim.
El sòl és un recurs natural no renovable molt important i fràgil
alhora, format al llarg de milions
d'anys gràcies a la combinació de factors físico-químics i biològics. D'ell
depèn la biodiversitat i la producció dels recursos i els aliments necesaris per a la nostra supervivència. El
territori contemplat per l'economia de mercat com un factor econòmic més amb
una única funció productiva ha
estat víctima de l'avarícia especulativa i d'un model irracional de creixement
urbà que malauradament ha condicionat l'urbanisme de Badalona. Els
valors consumistes imperants fan confondre la qualitat de vida
amb l'augment del consum de bens o serveis quan en realitat el concepte
de qualitat de vida únicament fa
referència a la salut i la felicitat de les persones, totes dues directament
dependents d'un medi ambient saludable. No serà fàcil però caldrà asumir els
valors de la sostenibilitat mitjançant campanyes d'educació ambiental i d'hàbits
de consum responsable. Es ben cert que algunes de les funcions de l'ecologisme són
denunciar l'alarmant pèrdua de biodiversitat i el perill de canvi climàtic,
lluitar contra la desforestació de
les selves tropicals, exigir la
descontaminació dels rius, del sòl i de l'aire, impedir la política
especulativa de camps de golf, de ports esportius i de promocions immobiliàries
al nostre litoral, mobilitzar-se pel tancament de les incineradores i de les
centrals nuclears, oposar-se a
l'armamentisme, a les guerres, a la fam i a la misèria, etc. L'ecologisme
assumeix plenament aquest paper reivindicatiu. Però l'ecologisme polític
representat per Els Verds va més enllà de l'activitat merament reivindicativa.
A
més de la movilització, la política de Els Verds
inclou la promoció econòmica del cooperativisme i les empreses de
treball associat, així com una decidida voluntat de participació,
d'intervenció i de compromís a les institucions democràtiques.
Proposem un programa de regeneració social, política i ecològica municipal i
nacional. El que fa diferent la política verda de les altres es el fet de estar
informada en els principis la sostenibilitat
i la defensa radical de la participació democràtica
en la vida municipal. La
miseria i la pobresa del tercer món és la conseqüència mes dramàtica del
repartiment injust dels recursos naturals imposats pel colonialisme i la
supremacia militar, comercial i econòmica imposada per occident. Vist així, la
solidaritat i la cooperació amb el desenvolupament del tercer món res te a
veure amb la caritat i molt amb la justícia.
La condonació del deute extern és una exigència solidaria
i de justícia ecosocial per als Verds dins l'estratègia del desenvolupament
sostenible. En definitiva la sostenibilitat persegueix un model de
desenvolupament compatible amb els ecosistemes i la biosfera, però també just
i equitatiu en el repartiment dels recursos naturals. Aquest paradigma socioecològic
és la nova utopia necesària per construir
un mon millor en base a la pau, la justicia i la solidaritat. El
sentit comú i la sabiduria tradicional i milenaria dels pobles són les
principals fonts de coneixement del significat de la sostenibilitat. I si no que
preguntin als nostres pagesos qué pasa quan es treu d'un pou mes aigua de la
que és capaç d'aportar l'aqüífer, o que pasa quan es tala un bosc masa
depresa i a un ritme superior al de creixement de la fusta. O als pescadors de
quan les captures no respecten la talla mínima de maduresa sexual dels peixos
que els permeti reproduir-se. O com en alguna ocasió ha comentat Martí Boada,
les nostres iaies saben perfectament que si volem menjar ous no podem
ficar la gallina a la caçola. Badalona,
abril de 1999 |
|
Per a qualsevol consulta o comentari sobre aquesta Web envieu un correu al nostre Webmaster. Darrera modificació: 18/03/00 |
