Participar és un verb regular de la primera conjugació, però això no vol dir que sigui fàcil de conjugar. Quan parlem de practicar-lo necessitem saber quins són els jugadors, quines són les regles del joc i quins són els objectius. Reorientar el desenvolupament en els països del Nord exigeix un canvi en els estils de vida d’unes societats amb transformació econòmica i social continua. Els poders locals estan convidats a desenvolupar estratègies per bastir un teixit econòmic i associatiu ric i viu. És el joc de la complexitat. Nedar amb cura per un escull de corall o caminar com un elefant a les fosques en una habitació plena de cristall. Aquestes són les opcions.

"La participació pública general en la presa de decisions és fonamental per aconseguir un desenvolupament sostenible. És necessari que tant les persones particulars com els grups i les organitzacions participin en l'avaluació de les conseqüències ambientals de les decisions que puguin afectar a les seves comunitats". Són paraules de l'Agenda 21; per a alguns majors i per a altres paraules de l'infern de les bones intencions. Per als segons, amb el xec en blanc de les eleccions és suficient; per als primers el xec de la democràcia representativa ha de garantir l'establiment de sistemes de participació tant permanents com ocasionals.

"No es tracta de donar receptes de democràcia participativa. En cada situació concreta s'ha d'optar per una drecera pròpia", afirma Tomás R. Villasante autor d'un missal de consulta obligada: "Las democracias participativas: de la participación ciudadana a las alternativas de la sociedad". En el llibre es destaca que la democràcia participativa és molt mes que la participació ciutadana. "No ens hem de quedar en unes tècniques d'una regidoria o uns reglaments elaborats amb els veïns i veïnes. Són un punt de partida que no han aconseguit dinamitzar la transformació de les societats i les administracions on s'han plantejat. Les democràcies representatives i els sistemes electorals pretenen constituir-se com a úniques legitimacions de l'acció pública".

Villasant, professor del Departament d'Ecologia Humana i Població de la Universitat Complutense de Madrid, arreplega un conjunt d'experiències de participació ciutadana a diferents localitats. Aquestes experiències s'han multiplicat durant els tres últims anys, en gran part, al caliu dels treballs de redacció de les agendes locals 21 i de la creació de nous espais i institucions de participació encara, a hores d'ara, esboçats.

Promoure la concertació ha estat l'objectiu de les jornades organitzades per la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat celebrades a Barcelona el 2 i 3 de desembre de 1998 sota el títol de Tècniques i experiències de participació en la implantació de les Agendes 21 Locals. "Desenvolupar nous estils de vida dialogant" va ser el missatge optimista de Silvia Hesse directora de l'oficina de coordinació de l'Agenda 21 de Hannover. Els participants van tenir un menú molt variat: des de la tecnocràcia de la participació consultiva, a les exigències d'una concertació fruit de la desconfiança amb la gestió. Les noves iniciatives d’economia local i l’ocupació són un bon camp de reflexió.

Consumir localment

"Els circuits de comercialització curta serveixen per promoure la distribució i venda directa de productes de qualitat de l'hort a la llar", afirma Jerónimo Aguado agricultor de la Tierra de Campos i president de la Plataforma Rural. Els canvis en la distribució i venda d'aliments han comportat una disminució alarmant de la capacitat de producció de queviures. Sovint, repassant visualment el que hom pot comprar en una botiga d'aliments, l'oferta local es limita a alguna mostra representativa d'una varietat local.

Aquests circuits curts d'abastiment permeten gaudir d'aliments frescos i envasats artesanalment. Es tracta d’una nova aliança entre el pagès i el consumidor, que ens fa saber d'on ve el que mengem i, fins i tot, ens permet visitar els conreus, a més d’oferir els productes a uns preus raonables. Consumir productes locals és un bon sistema per reduir el cost afegit de transport i contaminació que la llunyana procedència comporta i per garantir ingressos a la pagesia local.

Els canvis en el camp de l'alimentació són espectaculars. Fa tot just vint-i-cinc anys ningú no passejava els carretons pels supermercats i les grans superfícies. El petit comerç i els mercats municipals eren els centres distribuïdors d’aliments. Ara, la meitat del que ingerim els humans i el bestiar procedeix de lluny i a la Península la meitat que es produeix s'exporta.

Les dificultats d'abastiment d'aliments naturals i els preus que solen tenir han motivat l'aparició de cooperatives i associacions de consumidors de productes ecològics. A banda de l'activitat comercial. Aquestes associacions organitzen xerrades informatives, excursions i visites als camps on es cultiven i respectivament s'elaboren els aliments que abasteixen al magatzem cooperatiu. El Brot, un nom significatiu en el context d’aquest fenomen emergent, és el nom de la cooperativa de Reus que té més deu anys d'experiència.

La meitat del pressupost de la Unió Europea va destinat a l'agricultura. La renda de l'agricultor ha passat de basar-se en la venda dels productes a dependre majoritàriament de les ajudes estatals i comunitàries. Paral.lelament la demanda de productes de l'agricultura ecològica no para de créixer i gran part de la seva producció s'exporta. Ja fa uns anys, es va constituir Hortec, una cooperativa de productes que garanteix l'abastiment fluit i constant de fruites i verdures de cultiu ecològic als petits comerços i directament als clients. "L'objectiu és apropar als consumidors aliments de màxima qualitat, nutritius i de bon gust, conreats seguint la normativa vigent sobre agricultura ecològica. D'aquesta manera s'aconsegueix un producte sense residus i es respecta el medi ambient creant un desenvolupament agrari sostenible", explica la cooperativa.

De fet, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica és un exemple formal de regulació concertada. D'acord amb una normativa comunitària d’etiquetatge i control de productes alimentàris ecològics, diferents agents (pagesos, organitzacions professionals, tècnics de l’administració…) determinen i vigilen el compliment d'una normativa que facilita un aval. Diferents veus crítiques demanen un nou impuls al Consell i la participació de consumidors. Aquests temes formen part de l'agenda d'Ecoviure, la fira que tindrà lloc del 14 al 18 d'abril a Manresa.

El balcó comestible és una iniciativa singular. Es tracta de transformar l'ajardinament d'un balcó, un terrat o qualsevol espai en un hort, tot retrobant una afició i possiblement una cultura enterrada: cultivar els aliments propis. En l'àmbit mundial, un estudi del Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament estimava que el 10% dels aliments es produeixen en l'espai urbà. La cara brillant del fenomen és una activitat complementària que genera teixit de comunitat, d'aprofitament de recursos i d'oci creatiu. A més, diferents empreses ofereixen la reconversió dels jardins en horts. La cara fosca és la competència amb els pagesos en la comercialització dels excedents obtinguts i el rec dels horts amb aigües residuals, com pasa a les rodalies de les ciutats amb els horts periurbans. En tot cas, la reducció de la petjada ecològica que comporta produir aliments per a l'autoconsum o per a un circuit local de consumidors és un fenomen enriquidor sempre i quan no es faci servir aigua de boca per regar pastanagues.

Més lluny de l'economia local, hi ha les campanyes de suport amb els països en via de desenvolupament. El que inicialment era l'agermanament entre pobles és, a hores d'ara, una de les col.lumnes de l'anomenat tercer sector. L'any 1990 es va celebrar un encontre a Gasteiz dedicat a les iniciatives locals per al desenvolupament global i arran d’aquesta trobada es va difondre una guia municipal per a la cooperació al servei de tècnics de les corporacions locals i activistes de les entitats ciutadanes. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament canalitza part de l'ajuda local als països del Sud i genera un moviment de voluntaris i d’ocupació desconegut fins ara.

A la recerca de jacimients

"Com si aquí no hi hagués problemes", sentencien els que normalment defugen qualsevol compromís amb els afers públics. I així és. L'atur deixa ingents recursos comunitaris sense valor en el mercat. A Espanya, una quantitat estimada de 826.000 aturats no tindran enguany cap tipus de prestació, malgrat el superàvit de l'Inem.

Un de cada quatre contractes formalitzats l'any passat al País Basc ho va ser a partir d'Empreses de Treball Temporal (ETT). Segons el mateix informe el 80% dels contractes signats va tenir una durada menor als tres mesos. Per aquest motiu, l'oposició a aquestes empreses ha fet incloure als programes electorals de partits d'esquerra la guerra total a les ETT. El 90% dels contractes que duen a terme les ETT són de cinc dies, per no haver de pagar el cap de setmana. La flexibilització del mercat laboral no ha resolt el problema de la desocupació, més aviat ha contribuït a augmentar l'ocupació precària i el treball informal, especialment de les dones i els immigrants.

Alguns economistes sentencien que la plena ocupació ja no és possible. Les economies europees i particularment l'espanyola tenen una capacitat molt limitada de crear llocs de treball i els països emergents estan contribuint que Europa i Catalunya siguin societats de desocupats. Mentre la polèmica continua, els empresaris espanyols gaudeixen d'uns costos laborals el 16,5% inferiors que la mitjana dels 15 Estats de la Unió Europea i el debat se centra al voltant de la reducció de la setmana laboral a 35 hores com a fórmula del repartiment del treball.

Els que miren més enllà, proposen una Renda Bàsica ciutadana universal no limitada a les persones sense ingressos o en situació d'atur sense cobrar prestacions. A la ciutat de Lleó i a instàncies de l'Asociación por una Renta Básica un regidor ha demanat destinar el 10% del pressupost municipal per fer front a la situació de 3.000 veïns i veïnes que viuen per sota del llindar de la pobresa. La mitjana d'edat dels més pobres és de 32 anys. El valent regidor, Joaquín González Vecín afirma que el 10% dels pressupostos "és menor que la despesa destinada a la construcció del camp de futbol inclòs als pressupostos".

El pensador Fernando Savater ha fet seu aquest objectiu. Amb la seva brillant retòrica demana un dret per a tots: "un ingrés general de ciutadania entès no com un subsidi (aturats, joves, vells) sinó com un dret per a tots, a partir del qual es pugui optar per treballs remunerats, serveis socials voluntaris... o la vida contemplativa". Encara que tots els promotors són conscients que aquest nou dret ha d'estendre's arreu de l'Estat o d’Europa han decidit començar la sensibilització en l'àmbit local tot insistint que no és possible exercir altres drets, com la participació, sense estar garantits els mínims més bàsics.

Tots prometen la plena ocupació. Fins i tot Els Verds parlen de substituir el Pacte Europeu pel Creixement i l'Estabilitat per un Pacte per la Sostenibilitat Ambiental i l'Ocupació que redueixi a un màxim del 12% l'atur en les regions comunitàries.

L'economia social sorgeix per resoldre la marginació d'afectats per una situació d'atur de llarga durada que no tenen dret a les prestacions contributives. Les iniciatives de reinserció social a casa nostra van nàixer abans que els salaris socials i formen part del que s'anomena sector no lucratiu o tercer sector. El pes econòmic creixent és impressionant. Equival al 7% del Producte Interior Brut que a l'Estat espanyol era d'uns 78,6 bilions l'any 1997. Associacions sense ànims de lucre, cooperatives, mútues, plataformes de voluntariat son expressions d'aquest tercer sector.

El que sí és evident és que quan parlem de rehabilitació i condicionament d'habitatges, per exemple, estem parlant d'enfortir economies locals; d’ingressos del fuster de la cantonada, del lampista amic, de l'electricista del barri i del pintor a hores lliures. Una economia poc presentable per a les grans xifres però essencial per a la vida local. En canvi, quan parlem de construir uns blocs d'habitatges estem parlant de llicències i diners per a les arques municipals i els paletes que arriben de ben lluny a primera hora del matí.

Ara ja ningú no parla de construir polígons industrials, però els ajuntaments han iniciat moltes campanyes per promoure ocupació. Barcelona Activa ha creat fins i tot un viver virtual d'empreses. Els conceptes utilitzats són clars: jacimients, vivers, pedreres d'ocupació. Un llenguatge de l'era industrial per a l'era infolítica. El sociòleg Oriol Homs i Ferret creu que "els nous jacimients d'ocupació han obert un camp innovador d'experimentació per incidir en la creació de noves ocupacions fonamentades en la satisfacció de qualitat de noves necessitats socials generades a les societats avançades, actuant paral.lelament des de la banda de l'oferta i la demanda de noves activitats i serveis".

La Fundació Cirem ha publicat un estudi sobre els nous jacimients d'ocupació des del territori. L'equip format per l'Eduard Jiménez, Fernando Barreiro i Joan-Eugeni Sánchez afirma: "el paper motor de l'administració local és especialment important en la fase d'inici i posada en funcionament de noves iniciatives, actuant de catalitzador de les necessitats i dels possibles serveis per a satisfer-les, així com en la col.laboració que les farà possibles". El llibre analitza jacimients potencials d'atenció de serveis domiciliaris, d'atenció a la infància, ajuda als joves amb dificultats, millora d'habitatges, noves tecnologies de la informació per a individus, empreses i el sector públic local, gestió de l'energia, residus, aigua, protecció de zones naturals i el patrimoni cultural...

Oriol Homs insisteix en la "necessitat d'arribar a acords territorials que, tot i que comportin dificultats i riscos, contribueixin a remoure els obstacles per a un creixement més ric en ocupació".

Sense diners, però amb valors

El primer Lets (Local Exchange and Trading System) va constituir-se l'any 1983 a Counterbay (Canadà) quan aquest poble va patir una forta crisi econòmica. "Els habitants, tot i poder oferir béns i serveis, no tenien els diners necessaris per començar cap negoci", expliquen Oriol Alsina i Roger Sunyer autors d’un informe sobre la banca ètica a Europa. Abans d'optar per l'emigració, van fer un sistema d'intercanvi local que feia possible un comerç sense diners. A partir d'aquesta primera experiència se'n van fer més de manera que actualment n'hi ha arreu del món amb milers de membres".

Hi ha diferents models i adaptacions locals del sistema Lets. El sistema és senzill. Una llista inclou les persones, els béns i els serveis que es demanen i s'ofereixen. "Quan una persona requereix un servei pren contacte directe amb el que l'ofereix i es posen d'acord amb el preu. En lloc de pagar, les dues persones signen els seus llibres de comptes i comuniquen la transferència a l'administració central, la qual controla l'operació mitjançant l'ordinador central. Al final del mes tots els membres reben els extractes dels comptes on es reflecteixen els moviments realitzats". El sistema és ideal per a les reparacions domèstiques, les habilitats manuals, l’estudi d'idiomes, les gestions administratives i burocràtiques, els escrits i les altres demandes no cobertes de la vida quotidiana. Neus Ribas, membre de la Lets d'Eivissa El Plan, per exemple, ofereix encalar les parets segons el sistema tradicional.

Daniel Wagman, autor del llibre "Vivir mejor con menos", després d'una dilatada experiència amb intercanvis amb El Trueque de Madrid, ha donat vida a una nova societat cooperativa d'intercanvis. "Es tracta d'una eina útil per petites empreses, persones que treballen per compte propi i d’empreses d'economia social. Tercer Sector, aquest és el nom de la cooperativa, té com a principal objectiu enfortir el desenvolupament comunitari i les xarxes participatives d'economia local.

"Més ciutat, més participació" va ser el lema d'un seminari dedicat a prendre part en la construcció de la comunitat local. Els plans per a la inserció, l'ocupació i la potenciació del Tercer Sector van ser els protagonistes del seminari celebrat a Barcelona del 28 al 30 de gener organitzat per l’Ajuntament.

Fires d'intercanvi, mercats solidaris per vendre llibres o roba de segona mà són altres iniciatives que permeten trocar productes i objectes usats, però en bones condicions. A la Garrotxa i a la Vall d'Ebo, s'han desenvolupat animades trobades que refermen els nuclis de població com a centres comercials, en aquest cas a favor de l'intercanvi.

Per finançar projectes locals, els bons solidaris fan aportacions de deu mil a cinquanta mil pessetes. Per no perdre el valor dels diners recollits, el retorn de la inversió comprèn l'increment del cost de la vida anual, de manera que els diners prestats per projectes viables no perdin el seu valor inicial. Recollint diners de l’entorn més immediat per afinitat o familiaritat permet no caure en l'assistencialisme de les subvencions o els préstecs bancaris.

Dinamitzadors

Pere Subirana és un impulsor de Lets. A Vilafranca del Penedès funciona La Troca; a Vilanova, El Cabàs, i a Castelldefels una xarxa d’ajuda mútua. La Fundació Serveis de Cultura Popular té un llistat viu d'aquestes iniciatives. Subirana ha escrit "Ecologia per a viure millor" un llibre que té com a subtítol "respostes sostenibles als reptes personals i socials" i en el qual inaugura el paper d’un nou agent comunitari: el facilitador, un dinamitzador en sostenibilitat.

En la mateixa direcció, el Fons de Documentació del Medi Ambient i el Consum disposa d'un model de formació dels anomenats RRReductors i RRReductores. "Les bones idees necessiten apòstols. Creients convençuts i practicants", ironitza Juanjo Butrón, un dels autors del model formatiu que permet dissenyar, executar i avaluar plans energètics domèstics, plans hidrològics casolans i plans de residus per a la llar, el lloc de treball o l'esbarjo.

Formar equips és, sens dubte, una necessitat per impulsar la sostenibilitat en l'àmbit local. Tal com fan els ecoconsellers que ofereixen en el medi rural una formació professional reconeguda com assessors i gestors ambientals. Són antenes de xarxes ciutadanes, que actuen com a impulsors i dinamitzadors i que han de ser capaços de fer el perfil d’un diagnòstic que, sense substituir els tècnics , els experts i les responsabilitats de l’administració, actuïn com nous Jutges de Pau, en aquest cas, per fer les paus amb el planeta des de l’àmbit local. Pluja d'idees? aiguats? Aquest article s'ha acabat.