sol.gif (2087 bytes)

Deu regles per a ...

Deu regles per fer fracassar un moviment ciutadà

Aquest article, publicat a la revista Integral fa un grapat d’anys, és un bon aperitiu per començar a discutir un Codi de conducta dels verds i les verdes. Malgrat que sembli dedicat a algunes dinàmiques conegudes, locals i generals de la nostra organització, no és un instrument per atacar-nos els uns als altres; més aviat, el que pretén és prevenir conflictes i fer-nos reflexionar sobre les nostres pròpies pràctiques individuals. Perquè, qui estigui lliure de tota autocrítica que s’ho faci mirar.

1. Oblida els teus orígens

Els moviments ciutadans per al canvi social sorgeixen, ben sovint, en circumstàncies humils, fosques o fins i tot de mala reputació. Recordem els Wobblies, els pioners organitzadors de sindicats obrers que van ser empresonats, deportats o fins i tot assassinats per oposar-se als abusos dels empresaris industrials; pensem en els Rosa Parks, negres que refusaven haver de seure al fons de l’autobús; o en les Braburners, les “cremasostenidors” que van haver de suportar les burles i menyspreus als seus esforços per crear el moviment feminista; o en les dones que s’abraçaven als arbres per impedir que els talessin. Però amb el pas del temps, quan el moviment arriba a una certa envergadura, aquests orígens poden avergonyir els arribats de nou, que s’hi aferren tot buscant fortuna i glòria. En aquest moment és imprescindible tornar a escriure la història per enterrar la identitat dels fundadors del moviment i, fins i tot, arribar a canviar l’ideari que el va originar.

Diuen que les revolucions devoren els seus pares. Els moviments ciutadans fan alguna cosa bastant pitjor: s’obliden de les seves mares. El revolucionari que encapçala el moviment pot passar a la història, però sempre s’oblida la identitat dels petits grups de voluntaris –en la meva experiència han estat formats majoritàriament per dones– que constitueixen la base del canvi social.

2. Col·loca experts en el seient del conductor

Per organitzar un moviment n’hi pot haver prou amb voluntaris i persones normals, però amb aquestes no n’hi ha suficient perquè la cosa funcioni. Quan comencen a arribar els diners, és un bon moment per acomiadar els voluntaris i donar feina a les persones “qualificades”, preferiblement amb la llicenciatura en físiques, econòmiques o altres títols de major rang. Nota. És extremadament important que aquestes persones no estiguin contaminades por cap experiència anterior d’organització comunitària. Si hi ha una allau d’aspirants, pot ser útil el test següent: s’introdueixen els aspirants en un enorme sac ple de papers i els qui no se sàpiguen organitzar per sortir-ne, són els idonis per a la feina.

3. Pren-te la feina amb seriositat

Amb gran seriositat. Treballa massa, a fons i durant moltes hores. Practica fins a adquirir una mirada sorruda i depressiva. Si és possible, fins i tot malaltissa o pessimista. Quan aconsegueixis ser mestre en aquestes mirades, crida l’atenció dels teus col·legues perquè s’adonin del teu martiri. Insinua sovint que si tothom es prengués la causa tan de debò com tu, s’hauria de seguir el teu exemple. Si amb aquestes paraules la resta encara no se sent prou culpable, converteix les teves insinuacions en queixes contínues.

4. Adopta i fes adoptar als altres regles de conducta molt estricta i rígida

La debilitat i la flaquesa humanes no tenen lloc en un moviment. Tan bon punt aquests defectes apareguin, has d’estar preparat per fer-los miques. Àdhuc les més lleugeres transgressions a les regles han de ser castigades. Si, per exemple, descobreixes un activista d’un moviment de salut alimentària menjant una hamburguesa, condemna’l amb tots els arguments que se t’acudin (deixant de banda que hagis entrat al restaurant per comprar un paquet de cigarretes).

5. Motiva els altres mitjançant el sentiment de culpa

Si un grup treballa intentant preservar espècies protegides, ataca’l per la seva poca sensibilitat davant de la pobresa o la fam al món. Si el grup treballa pels pobres o afamats, ataca’l per la seva falta de sensibilitat pel que fa als animals. Facin el que facin, intenta portar-los cap a una posició indefensa. Quan s’adonin de la inutilitat del seu treball… segurament duplicaran els seus esforços.

6. Parla molt sobre la necessitat de cooperar i compartir, però no se t’ocorri de fer-ho!

Intenta dominar tots els debats mitjançant la força del teu intel·lecte i personalitat. Malgrat tot, si trobes persones suficientment babaus com per creure en cooperar i compartir, aprofita-te’n tot el que puguis.

7. Aconsegueix un cert grau de nerviosisme i mantén-lo

Mostra’t nerviós i excitat. Recorda que “la fi del món és a prop i no s’hi val a badar”. Per això, per demostrar dedicació, tothom ha d’afanyar-se en la seva feina i actuar contrarellotge. Si algunes persones segueixen treballant amb calma, la teva tasca primordial consisteix a posar-les nervioses fins que sorgeixi en elles mateixes l’ansietat.

8. Mai no comparteixis el prestigi i els honors

En primer lloc, has de tenir ben clar que tot ha estat idea teva. I ningú, ni viu ni mort, ha contribuït en cap detall important. Per què, doncs, compartir els honors? Si, per qualsevol injustícia, algun altre company de moviment aconsegueix més prestigi que tu, tracta de posar-lo a lloc i fes-te respectar. Pots fer córrer la veu que no s’ho mereix -o si més no, en aquesta mesura. Si aquestes tècniques no funcionen a completa satisfacció, pots, en un atac de ràbia, fer cops als objectes o persones que t’envolten. Nota. Lamentablement, no hi ha garanties que aquestes tècniques prenguin el prestigi d’un altre per oferir-te’l a tu, però restaran felicitat i alegria a aquells que hagin rebut els honors. Potser només es tracta d’un petit plaer, però a aquestes alçades ja deus haver après a no menysprear els petits detalls.

9. Recorda que com menys educat siguis, més compromès aparentaràs ser

Aquí també tenen la seva importància els petits detalls. Per exemple, no has d’arribar mai puntual a les reunions. I quan hi arribis, assegura’t que el telèfon et reclamarà, pel cap baix, un cop cada quart d’hora. La resta del temps has d’invertir-lo a enraonar com més alt millor, preferiblement en to acusador. Una i altra volta has de deixar clar que la justícia i l’eficàcia en sortiran malparades si no és que s’adapten les teves postures. Insisteix a modificar els acords que ja havien estat presos. Un cop fets aquests comentaris, procura abandonar la reunió abans que acabi. En cas contrari, no se t’ocorri quedar-te després per ajudar a recollir les tasses de cafè o posar les cadires a lloc.

10. Per últim, evita treballar per al moviment alhora que fas la impressió de lliurar-t’hi en cos i ànima

El compliment escrupulós de les nou regles anteriors et requerirà tant de temps i energia que no te’n quedarà per complir les teves obligacions amb el moviment. Però no deixis que això et freni en el moment d’adquirir majors responsabilitats. Aconsegueix-ne tantes com puguis. Insisteix a participar en tot i si és possible com a responsable. Després tracta d’endarrerir o evitar tots els treballs i obligacions. Si d’altres t’acusen per la desproporció entre les teves responsabilitats i els teus resultats, contesta’ls en un to entre calmat i afligit, fent-los veure que dolorosos i desmoralitzadors són aquests comentaris, sobretot després de tot el que estàs fent per la causa. Quan l’altre hagi abaixat la guàrdia, arrodoneix la feina amb la frase: No t’adones que allò més important és la unió que ha d’existir entre tots nosaltres?

Biron Kenard (Not Man Appart)

Per escriure aquest article, tot el que he hagut de fer és explicar les meves “ferides de guerra” i recordar com les he aconseguides. Si la meva experiència és vàlida, són més les persones que s’aparten dels moviments ciutadans per culpa dels seus germans i germanes de causa, que per les trampes i astúcies creades pels enemics del moviment en qüestió. Des del meu punt de vista, qui desitgi fer fracassar un moviment ciutadà només ha d’unir-s’hi i posar en pràctica aquestes deu regles, simples i bàsiques. Si les aplica amb constància, ben aviat minarà la vitalitat i la cohesió del grup, el qual iniciarà un procés de desintegració. Ah! I per descomptat, les persones que estiguin en algun tipus de moviment, col·lectiu, etc. i tinguin vertadera il·lusió han de guardar-se’n prou d’aplicar cap d’aquestes regles.