Novetats 18/03/00
Agenda
Congrés
| |
El nou govern i el debat sobre la sostenibilitat
Elisenda Forés
Consolidar polítiques de sostenibilitat social i ambiental serà el símptoma
del canvi que necessitem a les portes del segle XXI
El dia 18 es coneixerà la nova correlació de forces al Parlament de
Catalunya. Hi ha diverses possibilitats. Pot passar que es produeixi el canvi
propugnat per les forces de centreesquerra, que es consolidi el continuisme polític
propugnat per l'altre centre, el de dreta, o que tot plegat quedi més o menys
com està, sense majories que puguin aplicar les seves propostes pel corró dels
escons aconseguits. Posats a preveure, fins i tot ens podem trobar negociacions
entre partits, en principi impensables, amb la finalitat de garantir majories,
ni que sigui a costa d'augmentar el desencís creixent d'una ciutadania que no
acaba de veure clar per què tothom es baralla pel poder, i a qui resta com a única
resposta incrementar cada cop més el percentatge d'abstenció.
Un debat, però, continuarà planant per la cambra catalana i pel govern de la
Generalitat segons el lloc que els pertoqui ocupar als verds. Un debat cada cop
més internalitzat en la ciutadania: el debat de la sostenibilitat. En uns
moments en que el concepte de família esdevé el puntal de les polítiques, ja
no solament de la dreta (ara centre, en diuen) sinó també des de l'esquerra,
tothom té la necessitat de conèixer quina Catalunya deixarà als seus fills i
filles. Quin model de societat li tocarà viure, si el de la diferència cada
cop més gran entre riquesa i pobresa, mai amagada sota el concepte de clase
mitjana, o aquella en què els problemes de les dones, la infància, la gent
gran, la gent exclosa, la que ve d'altres països fugint de la misèria, siguin
els problemes de tothom. La gent del carrer, la que treballa cada dia, la que no
pot treballar tot i l'"España va bien", no espera dels seus
governants l'exercici del poder sinó l'execució del govern que faci de la
societat catalana el paradigma de la sostenibilitat social.
Planarà sobre la cambra el debat de la sostenibilitat ambiental. Quin tipus de
país volem deixar per a les generacions següents? ¿Un país desequilibrat, on
l'àrea metropolitana va creixent com una taca d'oli estenent la conurbació
industrialitzada a la franja litoral, davant d'una Catalunya de segona constituïda
per les comarques centrals, de muntanya, o terres de l'Ebre, on el sector
primari, l'agricultura, la ramaderia, la pesca, sigui una "cosa típica",
o un país on els sectors de producció i la població estiguin equilibrats
territorialment? El debat s'ha de centrar en el concepte de democràcia
ambiental: el dret a conèixer que hi ha en l'aire que respirem, l'aigua que
bevem, els aliments que consumim. El dret a la informació que permet a la
ciutadania participar de les decisions que l'afecten, tot
coresponsabilitzant-se'n després amb el govern que les executa, després
d'escoltar-la.
La prioritat de la Catalunya de després del 17 d'octubre ha de ser la de fer
les paus amb el planeta, considerant que els recursos no són inesgotables, i
que l'ús que en fem té conseqüències sobre l'ambient que ens envolta, tant
social com mediambiental.
El Parlament de Catalunya com a institució ha de jugar un paper primordial.
Aquesta cambra té l'assignatura pendent d'obrir-se a la ciutadania, de
facilitar la seva participació. No pot repetir-se el que ha succeït en relació
a les iniciatives legislatives populars (ILP), l'únic instrument que permet
l'accés directe de la ciutadania a l'acció legislativa, relegada la seva
defensa a algú que no ha participat directament de la seva promoció. Ni que
trucs reglamentaris releguin a una nova legislatura la primera ILP que s'ha
presentat al Parlament; la que ha de posar fi a la incineració de residus. La
reforma en profunditat només pot tenir lloc si les forces polítiques rebutgen
el concepte de democràcia representativa. La interacció de la cambra amb la
ciutadania s'ha de produir de manera automàtica, sense traves ni excuses
barates del "presenta una proposta, que nosaltres la defensarem" o, si
és una ILP, "ja la farem políticament correcta amb les nostres
esmenes". El repte està servit: consolidar polítiques orientades cap a un
desenvolupament sostenible, social i ambiental, serà el símptoma inequívoc
del veritable canvi que Catalunya necessita a les portes del segle XXI.
Publicat al
diari AVUI.
|
