sol.gif (2087 bytes)Inici Dalt En Acció! Novetats Llista de Correu EG.GIF (3779 bytes)

www.elsverds.org

El Club d'en Grouxo
Dalt Ecofeminisme El Club d'en Grouxo El Carrer Dr. Franz ... Política Local Los Verdes + o - Cambio El nou govern ... Canvia amb Els Verds Deu regles per a ... Sostenibilitat El port de Badalona Stock Options

 

Novetats 18/03/00

Agenda

Congrés

EL CLUB D'EN GROUXO

Deia Marx (no el filòsof, sinó l'altre, en Grouxo) que ell mai no seria membre d'un club que l'admetés en qualitat de soci. Si encara fos viu, visqués a Catalunya i no li fossin indiferents els afers polítics, hauria descobert una mena de club polític que no solament l'admetria com a soci, sinó que, amb categòrica certesa, l'hauria fet el seu president. Com que no podia ésser d'altra manera, estem parlant d'Iniciativa-"¿Verds?".

Aquesta mena d'organització, espècie de renascuda gauche-divine de fi de segle, és com una mena d'elefant en una cristalleria: per allí on passa s'ho emporta tot, esmicolant a bocins qualsevol cosa. Mercès la seva desafortunada intervenció aconseguí de protagonitzar la primera divisió al si d'Els Verds abans del 95. Amb l'ajut d'una extraña pareja verda estigué servida la primera trencadissa.

Però com que els paquiderms, donat el seu volum, necessiten molt d'espai per a moure's, girant-se amb força, amb una mena de "chotis" que dona voltes sense canviar-se de lloc, s'espolsà de sobre els companys que li feien nosa, originant, tot plegat, un altre trencament. L'original projecte que volia aplegar una esquerra policromàtica, però de colors intensos, anà perdent matisos pel camí i així, com la lluna de la terra, aparegué a l'horitzó polític EUiA. Els mitjans de comunicació bressolaren amb goig i donaren suport al "equipo médico habitual" (Ribó, Saura, Guillot), titllant de nostàlgics del passat i de cavernícoles els escindits. Iniciativa desenvolupava una variant casolana i catalana de la gran clarificació del Sr. Anguita.

La nova banda de l'empastre continuà fent de les seves. Li havia agafat gust a això de destrossar-ho tot al seu voltant. Així les coses, en assabentar-se que els únics socis de la coalició que li quedaven, Els Verds, decebuts i un pèl gruixut mosquejats per l'incompliment sistemàtic dels protocols de coalició que havien signat, tenien intenció de no revalidar-la de cara a les properes eleccions, es reuniren en conclave conspiratiu. Amb l'habilitat que els caracteritza engarbullaren una estratègia de continuïtat en la devastació, és a dir, aquella que, des de l'interior, volia dinamitar Els Verds. Com ja es sabut, propiciaren, si més no a nivell mediàtic, l'aparició d'Opció Verda-Els Verds, la qual els era necessària per a la seva transformació de nom.

Un observador amatent, per poc avesat que estigui a lligar caps s'adona de seguida de l'embogida dèria en què s'ha ficat IC: es troba emmanillada d'una psicopatia tendent al desgavell de l'esquerra. I, com no pot ser d'altra manera, aquesta malaltia, que s'alimenta de si mateixa, perviu en la mida en què la font d'aliment continua existint: mentre hi hagi cossos per devorar o unitats per trencar es vigoritza el mal, el qual esmola les dents i es prepara a saltar sobre una nova presa.

Els diversos partits verds de l'estat, en el seu passat congrés de Sevilla, al mes de setembre de l'any passat, assoliren un estat buscat des de feia temps, el de la unitat. La necessitat d'aglutinar esforços per tal de no malbaratar el vot verd fou l'encenall que feia falta.

La bèstia apocalíptica, però, amb l'insomni propi dels dements, estava a l'aguait. La captura a fer era carnuda i el mànec del seu ganivet de degollar demanava, amb urgència, una nova i, potser, definitiva osca. A més a més, la consciència interna d'una inevitable metàstasi política -negre presagi d'un fúnebre acabament!- que li rosegava el cos, la portà a mans de curanderos que, malfiant-se de remeis científicament provats, li feren creure que el seu miraculós guariment passava per l'acostament als verds europeus.

De Barcelona a Narbona, de València a Madrid, d'Astúries a Galícia: el quilometratge, amb dietes incloses, no importava si el premi s'ho valia. La primera escomesa, a principis de març, a Madrid no va tenir èxit; malgrat els cants de sirenes d'un reconvertit partit verd, amb sòlida infrastructura a Catalunya i la hipotètica aportació d'un electorat més o menys fidel, l'aritmètica democràtica dels verds funcionà i no es deixà captivar per les seves llefiscoses ofrenes: el cap de llista a les europees havia de ser verd i el nom d'Els Verds havia d'encapçalar la coalició. Això, en lloc de descoratjar-los encara els motivà més; ja que la nova trencadissa, cas d'aconseguir-la, seria ben sonada. I el 21 de març reeixiren aquesta nova envestida: fan miques el congrés de Sevilla, diasporitzant la difícil unitat que tants esforços havia costat.

Anant més enllà de la pura descripció dels fenòmens, la incògnita que caldria aclarir seria aquesta: existeix oculta finalitat que expliqui l'afany destructor d'Iniciativa envers les forces d'esquerra que, teòricament, haurien d'ésser els seus aliats?

El lector avisat es pregunta: i bé, tot això, a què treu cap? Amb els ulls que l'assossegada distància proporciona, desapassionadament freds i objectius, podem dir, ras i curt, que la crisi d'Iniciativa es remunta en el temps; en funció de la democràcia vigilada a què aquesta organització ha estat sotmesa pels seus dirigents no va saber resoldre en el seu moment els greus problemes de democràcia interna que l'assetjaven. Tirà pel dret, optant per una política de càstig que delmà la seva militància, quedant-se només amb l'element funcionarial. Malgrat el calor mediàtic rebut, les enquestes recalcitrants auguraven tants funestos averanys electorals, i de magnitud tan desorbitada, que, de no mediar la intervenció de tercers, desapareixeria l'empresa per suspensió de pagaments. Aleshores es tractava de traspassar el negoci, amb opció de compra, a qui fes la millor oferta. Com que el mercat era limitat, només es presentà un inversor, el PSC, el qual no estava disposat a pagar qualsevol preu. Ben disposat a fer-se càrrec del negoci, volia, primer de tot, fer una auditoria per a conèixer el valor polític real i actual d'IC. L'auditoria, les municipals i les europees, li permetria d'aquilatar, amb poc error de càlcul, el capital que calia desembutxacar.

Essent, així, cantada, la fusió, Iniciativa, què fa? Ha de presentar uns comptes de resultats positius, que mostrin al PSC que fa una bona compra. Per aconseguir-ho es prefabrica, a mida, un partit verd (Opció Verda) que justifiqui la trasvestització política necessària per a fer la collita del vot verd. No tenint-ne prou amb això, es deleix per ser el referent a Catalunya dels verds europeus. Amb l'estil maquiavèlic de fer política en el qual ha acabat instalant-se, no li dol en absolut tota la trencadissa que ocasiona: està lluitant per la supervivència corporativista de la seva organització. Ha d'estarrufar el pit davant els compradors.

El que a ningú se li amaga és que, a l'esquerra, amb aquesta mena d'amics, no li fan falta enemics. A banda dels honestos militants d'IC, la responsabilitat històrica dels dirigents d'aquesta organització en la desfeta de l'esquerra transformadora a Catalunya és aclaparadora.

Tot i així, Els Verds, sense entrar en aquest joc de pur mercantilisme polític, des de la transparència i la voluntat real de canvi, no renunciem a lluitar per una esquerra verda políticament sobirana i independent, per a la qual és més important modificar la societat que no pas la permanència remunerada en les àrees institucionals de poder. Nosaltres, com Marx, en Grouxo, tampoc no ens farem socis d'un club capaç d'admetre membres com ara Iniciativa: l'anim de treballar per un futur sostenible i solidari, de debò, és l'única quota que estem disposats a pagar. Qui en vulgui formar part té les portes obertes.

Fco. Anguera i Lluís

En nom d'Els Verds (Vallès)

 

Per a qualsevol consulta o comentari sobre aquesta Web envieu un correu al nostre Webmaster. Darrera modificació: 18/03/00