L’Ecopasionària

Per si algú no ho sabia, la Pasionaria, la famosa Dolores Ibarruri és una destacada figura de l’ecomarxisme.

Segons s’ha arribat a saber recentment, és autora d’un text sobre la bellesa dels geranis. Fins i tot, diversos paràgrafs fan referència al terruño, amb el que quedaria embastada una teoria que darrera d’una aparent estalinista hi havia una Petra Kelly emboscada, desconeguda i que ha de ser homenatjada.

Totes les lloes a l'industrialisme, a l’aliança de les forces del treball i la cultura per desfermar un creixement exponencial insostenible no tenen cap valor davant dels paràgrafs que Dolores recorda el seu poble bizkaí. Malgrat ser una professional de la política tota la seva vida, nacionalista radical espanyola, haver presenciat l’assassinat del José Diaz, secretari general del PCE, liquidat a Moscou l’any 1940 per veleitats amb l’anarquisme i la democràcia obrera, s’oblida que Ibarruri regava els testos cada dia, plantava cols i naps i li agradava passejar pels parcs públics de Moscou.

Primeres reaccions

Una notícia d’aquesta volada ha fet tremolar a tota l’esquerra. Per Rosa Canadell, d’EUiA, (manquen les sensibilitats O oberta i tancada i E oberta) aquest descobriment confirma que la Pasionaria, de viure s’hauria incorporat a la seva formació i, ella mateixa s’hauria retirat per deixar pas a la professional de total la vida”. Imma Mayol, d’IC-Bergs, amb un somriure franc i sincer que la caracteritza davant les cambres ha dit: “no és per res, però la meva parella ja m’ho havia dit! En Joan és un tresor i és diputat, i jo volia donar-li les gràcies per haver posat la catifa verda que trepitgem en Ribó, en Guillat i tots que som molt ecologistes, no com altres que no estan homologats ".

Maria Olivares, d’Els Verds (CEC) va participar a l’homenatge de la Pasionaria. De fet, no portava a sobre la seva intervenció i, per tant, farà les declaracions oportunes en el moment més inoportú, que tractant-se d’Els Verds (CEC) no se sap si serà mai o quan serà. No han faltat declaracions d’Eulàlia Vintró que ha recordat que ella, com la Pasionaria, també té una secretària. “I que consti en acta, no fos cas que no es reconegués la contribució que hem fet al progrés del país”, va concloure. Pilar Rahola, pel seu costat, ha lamentat que la Pasionaria seguís els seus passos, no els de la Dolores sinó els de la Pilar, però a l’inrevés, de tenir menys a cada vegada més poder. “Ella va tenir el seu dimoni, el Santiago Carrillo i jo, en canvi un àngel. De fet, ella i jo erem de la mateixa pasta”, ha dit amb familiaritat. “Entre dones ens entenem molt bé i jo no vull deixar de dir que era una gran dona, reconeguda fins i tot per les dones verdes i madures, que de tot n’hi ha a Catalunya, el meu país”. Ara, tothom està esperant que Roser Veciana fagi una aportació sobre l’ecomarxisme i la pasionària. 

Coques anteriors

Aeròlits o pedregada - 20 de gener de 2000

Pudor a cadàver - 9 de gener de 2000