L’escena de l’Audiència provincial de justícia d’ahir dimecres 19 de gener on cinc directius de la central nuclear i el Consejo de Seguridad Nuclear acusats d’encobrir l’irregular comportament a Vandellòs I, era realment impressionant. Un triomf de la democràcia, comentava un exalcalde. Molts no creien que el judici tindria lloc. Sigui quin sigui el resultat, Els Verds reconeixem en primer lloc la tenacitat de l’acció popular i la fiscalia. Els acusats de delictes criminals, amb el suport dels mes poderosos, van aconseguir fins i tot canviar el Codi Penal per escapolir-se de l’acció de la justícia. És probable, a més, que existís un pacte secret entre els poders polítics i Hifrensa. El silenci i acceptació del tancament de la nuclear a canvi de l’exculpació legal, l’acceptació del tancament a canvi de la pasta desviada il.legalment de les tarifes elèctriques. Tot plegat, facin el que facin per amagar-ho, és un retrat de les grandeses i les misèries de la democràcia en la que vivim.

Aquesta cronologia incompleta recull l’ingent esforç d’un col.lectiu de ciutadans que va dirigir la lluita contra Vandellòs l’any 1989 i 1990. Quan ara un periodista envejós intenta menytenir tot el que es va fer, és molt important recordar les mobilitzacions dutes a terme, sense les quals, a hores d’ara, no tindria lloc aquest judici.

Cal recordar les primeres reaccions. Hifrensa estudiava tornar a produir energia en quatre mesos desprès de l’accident. Vàries famílies havien abandonat l'Ametlla de Mar a l'assabentar-se de l’accident. Quatre alcaldes de la Zona de Vandellòs demanen paralitzar la nuclear i plantegen abandonar el Pla d’emergència Nuclear de Tarragona (Penta). El secretari general de l'agrupació sindical de Comissions Obreres de Bombers de la Generalitat, Agustí Ruíz diu que la improvisació a la que van tenir que recorre els bombers, hauria pogut acabar en catàstrofe. El Secretari general d'Energia Víctor Pérez Pita diu que l'accident s'ha sobredimensionat. Electricité de France, sòcia d'Hifrensa, diu que té a punt de trasllat d’una turbina de 600 tones per tornar a posar en servei la planta sinistrada.

Entre el 22 i el 25 d'octubre es fan vàries reunions espontànies a l'Ametlla de Mar que donen lloc a la presentació del Comitè Antinuclear, el 25 d'Octubre de 1989.

El 26 d'octubre, un total de 26 entitats de tota Catalunya ja havien sol·licitat el desmantellament. El mateix dia 26 es produeix un nou incident a Vandellòs I, un disjuntor i un transformador es fonen provocant un nou incendi de menors proporcions. Finalment, també el 26 es reuneix el Ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar al Polisportiu i davant de tota la població i s'acorda demana r el tancament de totes les centrals nuclears de Catalunya.

El 27 d'octubre Pratdip, Tivissa i Mont-roig, també havien demanat en sessions plenàries el tancament de les dues centrals nuclears de Vandellòs.

El dia 30 d'octubre a petició del Comitè Antinuclear de l'Ametlla es declara vaga general a la població. Es paralitzen totes les activitats, és un èxit.

El 4 de novembre de 1989, convocats pel Comitè Antinuclear de L'Ametlla, més de 20.000 manifestants es concentren a les portes de la central nuclear sinistrada. La premsa minimitza l'èxit de la convocatòria reduint escandalosament la xifra de manifestants. És, probablement, la manifestació més multitudinària que s'ha fet mai contra les nuclears a Catalunya.

El 12 de novembre es convoca un referèndum a l'Ametlla per part del Comitè Antinuclear per tancar les nuclears de Vandellòs. Participen 3.668 electors i electores de les quals solament quatre varen votar contra el tancament de les dues nuclears. Enquestes, entrevistes i debats reflexen l’estat d’ànim de la població, molt contrària a les nuclears.

El 17 de novembre, el Parlament de Catalunya aprova per unanimitat demanar el tancament de Vandellòs I. El 24 de novembre, unes 6.000 persones es manifesten a Tortosa contra les nuclears de Vandellòs. Es succeeixen diverses manifestacions a les Terres de L'Ebre de les quals destaca la de Sant Carles de la Ràpita, al Montsià.

El 26 de novembre, més de 40.000 manifestants responen a la crida dels grups ecologistes a Barcelona tot demanant el tancament de Vandellòs I. La manifestació és encapçalada pel Comitè Antinuclear de L'Ametlla.

El 27 de novembre s'anuncia que el Ministeri d'Indústria expedienta a la direcció de Vandellòs I i retirarà el permís d'explotació de forma provisional.

El 29 de novembre el Servei Mundial d’Informació Sobre l’Energia (Wise) fa pública una valoració de l'informe preliminar del CSN sobre l'accident.

El 31 de novembre, membres del Comitè Antinuclear de l'Ametlla fan una acció reivindicativa en el recinte del Parlament de Catalunya. Els membres del Comitè varen ser expulsats, entre ells Elisenda Forés, la candidata d'Els Verds a les eleccions autonòmiques.

El 2 de desembre de 1989, la Diputació de Tarragona demana el tancament de Vandellòs I, el mateix dia, representants del Comitè s’entrevisten amb el Grup Verd del Parlament Europeu i altres grups parlamentaris a Brussel.les.

El 3 de desembre, el Wise destaca la responsabilitat del CSN en l'accident i el seu paper d’encobridor. El mateix dia, el Comitè Antinuclear celebra una assemblea informativa davant de la població amb la participació de més de cinc-centes persones.

El 15 de desembre, el Comitè Antinuclear formula una denúncia contra l'Estat Espanyol davant de la Comissió de Peticions del parlament Europeu per les seves responsabilitats en l'accident.

El 7 de gener de 1.990, Els Reis d’Orient es desplacen davant la nuclear de Vandellòs I per portar 1.000 paquets amb regals entre els quals predomina el carbó, del veïnat de l'Ametlla de Mar.

El 8 de gener, La revista Cambio16 elegeix a la lluita contra Vandellòs com un dels 16 personatges de l'any.

El 12 de gener l'alcalde de l'Ametlla afirma que la població està disposada a actuar com a Romania amb el seu dictador.

El 29 de gener, la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN) reunida a l'Ametlla fa una acció reivindicativa de clausura simbòlica de la nuclear de Vandellòs I.

El 7 de febrer de 1990, el Congrés de Diputats rebutja una moció per tancar Vandellòs presentada per el Grup Parlamentari d’IU-IC.

El 10 de febrer, el Comitè Antinuclear participa en una manifestació antitrasvasament de l'aigua de l’Ebre amb una pancarta que diu "Deixeu l'aigua, preneu les nuclears!"

El 11 de febrer, el Comitè Antinuclear talla l'autopista i la carretera al seu pas per l'Ametlla per reclamar el tancament. Es reuneixen 3.000 manifestants.

El 17 de febrer, el Comitè torna a tallar la Carretera Nacional 340, a l'alçada de les nuclears de Vandellòs.

El 22 de febrer, el President del CSN, Donato Fuejo, suggereix al Congrés de diputats que Vandellòs I hauria de tancar. Dos dies després, el Comitè Antinuclear crema una maqueta gegant que reprodueix la nuclear de Vandellòs I en un acte dins del Carnaval.

El de 18 de març de 1990, es convoca una nova manifestació davant de Vandellòs. Un total de 84 entitats de tot Catalunya s'adhereixen a l acte convocat del Comitè. Segons els mitjans de comunicació hi participen unes 6.000 persones. Un dia abans, el Comitè Antinuclear rep la petxina Daurada, màxim guardó del Col.legi de Periodistes de Tarragona.

El 6 de maig de 1990, es manifesten a Barcelona unes 2.000 persones pel tancament definitiu de la nuclear de Vandellòs. El lema "Tancar les nuclears, la primera Vandellòs" és retira per evitar que IC no participi a la manifestació.

Desprès d'aquesta data es produeixen una sèrie d'accions de caire menor, com el lliurament, el dia 19 de maig, d'una clau gegant a Govern Civil que simbolitzava la que tenia que tancar Vandellòs I i que culmina amb l'anunci fet per Claudio Aranzadi el 30 de maig del tancament definitiu de la nuclear. Segons el ministre, en cap moment s’havia deixat influenciar per la mobilització popular.

El dia 3 de juny 6 de 1990, el Comitè Antinuclear celebra el Dia Mundial Antinuclear. El 26 de juny denúncia amb la Xarxa de Vigilància Radioactiva l'aparició de residus radioactius procedents de Vandellòs escampats en un camp, al costat de l'autopista a l'alçada de L'Hospitalet de l'Infant. Un camioner havia desviat els residus destinats a ser enterrats a l’abocador municipal. L’investigació oberta per la fiscalia de Tarragona quedaria en el no res i els criminals escaparien al judici.

Després de la victòria aconseguida, el Comitè Antinuclear va continuar amb el seu compromís tot denunciant en setembre de 1990 que les nuclears eren un objectiu militar, organitzant un cicle de Cinema Ecològic a l’hivern. També la creació d’una Comissió de seguiment del desmantellament, un mecanisme de participació que encara no s’ha assolit.

Xarrad, Xarxa de Vigilància Radioactiva. Ausiàs March 15, 3er, 2ª. 08010 Barcelona