Si res no ho impedeix, demà 19 de gener començarà el judici al director de la central nuclear de Vandellòs, Carlos Fernández Palomero, la direcció de l’empresa propietària, Hispano Francesa de Energía Nuclear (Hifrensa) el capità de fragata Mariano Mataix Lorda i Fernando Roset Cunill i els directors tècnics del Consell de Seguretat Nuclear Luis Echevarri Lozano y Jacobo Díaz Díaz. El judici tindrà lloc a la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Tarragona, amb més de 10 anys de retardament.

Els Verds considerem important la celebració d’aquest judici, l’única conseqüència legal que resta de l’incendi de Vandellòs I, el 19 d’octubre de 1989. Per a nosaltres és un judici a l’energia nuclear i, en aquest sentit, pensem insistir en la necessitat i viabilitat d’abandonar l’energia nuclear.

A l'informe final del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) es resumeix així l’accident: "El suceso iniciador ha sido el fallo mecánico con desprendimiento masivo de álabes de un rotor en el cuerpo de alta presión de la turbina del generador número 2 de la Central. Como consecuencia de este fallo resultó afectado el generador eléctrico, liberándose el hidrógeno que lo refrigera lo que, junto con la rotura de las tuberías y el consiguiente vertido de aceite de lubrificación de la turbina, provocó un incendio de grandes proporciones que afectó a gran numero de sistemas relacionados con la seguridad de la Central. El incendio provocó asimismo, la rotura de una junta del condensador y la inundación con agua de mar de las plantas inferiores de diversos edificios, lo que produjo la inoperabilidad de varios sistemas relacionados con la seguridad".

Pocs dies després de l’accident, el Servei Mundial d'Informació sobre l'Energia (Wise) denunciava la manca d'aplicació d'una sèrie de normatives d'obligat compliment per part d'Hifrensa, la companyia explotadora de la Central. Entre aquests incompliments hi ha un programa de garantia de qualitat, un sistema de protecció física i la contínua actualització dels criteris de seguretat nuclear i protecció radiològica que figuren com les condicions inherents al permís d'explotació concedit l’abril de 1982.

El Juny de 1986, dos mesos després de l’accident de Txernobil, a l’Ucraïna, el CSN demana a Hifrensa que faci cinc modificacions urgents. 1. L'instal.lació de fonts neutròniques per comprovar les cadenes d'arrancada. 2 . L’instal.lació de falses tulipes per impedir la possible obstrucció dels canals de refrigeració. 3. La protecció contra incendis de l'edifici elèctric. 4. L’instal.lació d'una cadena per la protecció enfront a insercions de reactivitat. 5. L’Adaptació del canviador de parada com sistema de refrigeració d'emergència.

Les dues primeres modificacions estaven fetes en el moment de l’accident, no així les altres tres, la qual cosa va ser decisiva pel fatal desenllaç de l’accident.

L'energia nuclear a l'Estat Espanyol representa al voltant d'un 30% de l'energia elèctrica que es genera. La seva aparició es produeix durant el franquisme. La central de José Cabrera (Castella-La Manxa) l'any 1968, i Santa Maria de Garoña (Castella i Lleó) el 1970 i Vandellòs I el 1972. Aquestes són el que s’anomena la primera generació. En virtut d'un acord entre l'Estat Espanyol i el Francès (Electricité de France tenia el 30% de les accions d’Hifrensa) reprocesava el seu combustible gastat d’urani natural a França tot obtenint plutoni que s'utilitzava a les proves nuclears franceses.

Les centrals de Vandellòs II, Ascó I i II, Almaraz I i II, i Trillo I, són de tecnologia Westinhouse, i totes elles ratllen els 1000 megavats de potència elèctrica. Són el que s’anomenen la segona i última generació, del tipus aigua a pressió (PWR). L'altra nuclear en funcionament és Cofrentes, al País Valencià d’aigua en ebullició (BWR), també de 1000 megavats. Capítol a part mereixen les nuclears incloses dins la moratòria nuclear, que són Valdecaballeros I i II, Lemoiz I i II, i Trillo II. Aquestes centrals són inversions fallides de l'indústria nuclear, que mantenim tots i totes quan paguem el rebut de la llum.

Cal dir que, si bé l'energia nuclear entra a l'Estat Espanyol en el franquisme, és el govern d'UCD qui programa i construeix parcialment les nuclears de la segona generació que entren en funcionament sota governs socialistes, responsables de l'autorització de posada en funcionament i la moratòria dels cinc reactors.

Durant els primers mesos de l'any 1990, a requeriment de la mateixa població de L'Ametlla de Mar a pocs quilòmetres del reactor, coordinada pel Comitè Antinuclear en les seves manifestacions de protesta, es busca la possibilitat que el conjunt dels municipis que constitueixen l’anomenada Àrea de Vandellòs (Tivissa, Pratdip, Mont Roig, Vandellòs-l’Hospitalet i l'Ametlla de Mar) es constitueixen com a part acusadora en la causa judicial en curs. La proposta que en principi havia estat ben acollida pels alcaldes de totes aquestes poblacions, a excepte del de Vandellòs, no prospera, i és finalment el de l'Ametlla que, pressionat per l'impuls de les mobilitzacions de la seva població, es presenta en l'acusació l '11 d’abril de 1990 davant el Jutjat 3 de Reus, que rep la demanda i cursa la causa.

El 10 de Maig del mateix any, l’Ajuntament de l’Ametlla demana al Consell de Ministres el tancament de la nuclear de Vandellòs I. Vint dies després, el 30 de maig, el Ministre d'Indústria Claudio Aranzadi dona explicacions al Congrés dels Diputats sobre les actuacions relatives a la planta atòmica anunciant el tancament definitiu.

El 28 de Juny de 1990, Miguel González Calderón, jutge d'instrucció del Jutjat 3 de Reus, decideix seguir la causa sobre l'incendi de la nuclear i, entre octubre i novembre de 1990, comencen les primeres declaracions judicials. L’any es tanca amb la querella criminal presentada per l’advocat Marc Viader, en exercici de l’acció popular individual.

El Febrer de 1991, Hifrensa reclama que es fixi una fiança a Marc Viader per poder seguir en la causa. El Juliol d'aquest mateix any, el jutge demana cinc-centes mil pessetes a l'acció popular; Viader es posa en contacte amb diferents col·lectius per aconseguir que l'ajudin a finançar la quantitat exigida. Els Verds de l'Ametlla recullen 75.000 pessetes, Els Verds de Rubí 15.000, Els Verds de Granollers 5.000, Los Verdes de León 3.000, el Colectivo Ecologista de León 5.000 i l’Asociación de Consumidores de Castilla y Léon 50.000 pessetes. Un total de 153.000 pessetes que es van lliurar a Viader. A la vegada, Els Verds fan la difusió per la premsa local i comarcal del número de compte en el qual es podien dipositar els ajuts per la fiança. Els Verds de L'Ametlla també promouen actes informatius sobre la causa amb la presència de Marc Viader.

L’any 1992, la jutgessa Crespo Yepes fa que la Fiscalia de Tarragona informi de les diligències a practicar. Abans l'advocat de l'Ajuntament de l'Ametlla Ramon Domènech demana que declarin 19 alts càrrecs d'Hifrensa. Fins setembre de 1993 no declara el Director General d'Energia a Madrid. Dos mesos després Hifrensa presenta un escrit al Jutjat sol.licitant l'arxiu de la causa. Les acusacions de l'Ametlla i la popular evidentment s'oposen. El Gener de 1994, la jutgessa Mestre Soro denega l'arxiu.

El dia 25 de gener de 1994, després de quatre anys de permanència en la causa i en opinió de 10 dels 11 membres del Consistori de l'Ametlla de Mar i havent assolit els principals objectius que la població s'havia fixat en la causa; l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar presenta un escrit al Jutjat retirant-se de l'acusació. Les raons eren haver assolit el tancament de la nuclear i haver assegurat la continuïtat de la causa. La quantitat econòmica que l'Ajuntament de L'Ametlla (una població de 4.000 habitants) va aportar a la causa fou de més de vint milions de pessetes.

En el Ple en el qual es va prendre la decisió, Els Verds que compartien govern a l'Ajuntament, van donar suport a la decisió de sortir de la causa entenent que la població de l’Ametlla havia fet tot el que havia pogut per aconseguir que els fets ocorreguts no quedessin impunes. A la vegada, i en la mateixa intervenció, varen exigir que la fiscalia, de la qui prèviament havien rebut garanties, depures les responsabilitats per l’accident fins al final, tot i donant suport a Marc Viader, l’advocat de l'acció popular que en aquells moments era membre d'Els Verds, encara que actuava a nivell particular. En les actes del Ple de l'Ajuntament, Eloi Nolla, el regidor verd, va fer figurar la transcripció literal de l'exposició de motius per evitar que no fos objecte de manipulacions. Les cauteles van ser raonables però poques doncs ara se’l difama acusant-lo de fosques maniobres.

Les actuacions judicials, arran aquesta data fins ara, es troben resumides en els butlletins 21 i 22 del Wise, d’enguany. Durant aquest període de temps, destaca la tasca dels advocats d'Hifrensa per ajornar el judici i la tenacitat de la fiscalia i l'advocat de l'acció popular per arribar a jutjar els fets. És l’hora de la veritat.

Per + informació:

Wise. Apartat 741. 43080 Tarragona. E-mail: jaume.morron@mx4.redestb.es