Els Verds pintem a Terrassa

Juliol de 1999

Ha passat un mes des de les darreres eleccions municipals i europees, i desprès d’haver llegit i escoltat tot tipus d’anàlisi de les mateixes, Els Verds de Terrassa volem fer saber quina és la nostra valoració de les mateixes respecte al panorama verd.

El primer que cal considerar és el clar creixement dels verds a nivell europeu. Al Parlament Europeu, el grup verd ha passat de tenir 27 membres a tenir-ne 38. A més, a la nova comissió Prodi, la diputada verda alemanya Michaele Schreyer tindrà una cartera important (Pressupost). A Bèlgica, els dos partits verds (Ecolo i Agalev) entraran a formar part del govern desprès dels bons resultats obtinguts a les eleccions (han aconseguit que els socialdemòcrates assumeixin un pla per l’abandonament definitiu de l’energia nuclear). Avui, Els Verds som presents a nombrosos governs de la UE influint decididament en el necessari canvi per aconseguir un mon amb futur.

L’estat espanyol, pels verds, segueix sent un gran desert. A les europees, no ha quallat el darrer intent d’estafa per part d’IC, però en qualsevol cas ha servit per posar cadascú al seu lloc. Aquells que contradient el resultat del Congrés de Madrid van pactar amb IC, han tret els pitjors resultats (per sota de l’1 % dels vots). Encara que molts ho pensin, l’electorat no es deixa enganyar tant fàcilment. La coalició amb ERC a Catalunya (de la qual Els Verds de Terrassa ens en vam desentendre), permetrà que en Jordi Bigues actuï com a codiputat el darrer tram de la legislatura europea. No ens agradava, ni ens agrada com va fer-se la coalició, però el resultat no pot considerar-se dolent, ja que si més no, per primera vegada hi haurà una persona dels verds de l’estat treballant amb el Grup Verd del Parlament Europeu.

Les diverses eleccions autonòmiques de la resta de l’estat segueixen mostrant la feblesa dels verds. L’excepció, una vegada més son Les Illes, on Els Verds han aconseguit dos diputats (en Joan Buades i la Margalida Rosselló), i on Els Verds formaran part del govern al Consell Insular d’Eivissa, i potser al Govern Balear.

De les municipals a nivell estatal, tan sols comentar que a banda de Les Illes, cal valorar positivament els resultats obtinguts a Canàries, País Valencià i Catalunya. La resta, una vegada més, un desert.

El cas català, cal analitzar-lo en més profunditat. Un cop trencada la coalició entre Els Verds-CEC i IC, i el transvestisme produït a IC, passant-se a anomenar-se IC-Verds (sense verds), la situació d’Els Verds a Catalunya era força complexa. El canvi de nom d’IC pretenia la seva subsistència electoral i la nostra desaparició (ja fa temps que s’han oblidat de les idees, sols compten els vots i els càrrecs institucionals). Per fer front a aquesta agressió, les diferents assemblees locals d’Els Verds vàrem prendre camins diferents. Algunes varen presentar-se en coalició (unes amb ERC i altres amb EUiA), i altres vàrem optar per a presentar-nos sols. Els resultats han demostrat que l’agressió d’IC, lluny de fer-nos desaparèixer, ens ha enfortit (som més, a més llocs i lluny de la marginalitat política i electoral). Tothom te clar qui és IC i qui son Els Verds, dona igual el nom que duguin.

Terrassa era, sens dubte, on Els Verds teníem l’escenari més difícil. La primera agressió patida per IC l’any 95, deixant-nos fora de les eleccions municipals va provocar que l’assemblea local estès a punt de desaparèixer. Va costar prop de tres anys la seva reconstrucció. A més, el pacte d’alguns verds de la resta de l’estat amb IC per les europees, i el pacte a Catalunya amb ERC, va ser un cop difícil de pair i impossible d’explicar.

Però, a Els Verds de Terrassa, els inconvenients ens donen força. L’entrada de persones noves a l’assemblea, el veure que les persones segueixen entenent i assumint el nostre missatge (allà on arribem), i el convenciment que és necessària una alternativa verda que canviï el rumb d’un mon que no va enlloc, va decidir-nos a tirar endavant una candidatura amb pocs recursos però amb molta il·lusió (D’això, l’Oriol Costa d’IC, en una tribuna publicada al Diari de Terrassa dos dies abans de les eleccions, en diu no tenir sentit del ridícul. Potser si Oriol. En qualsevol cas, preferim això a no tenir gens d’ètica que és el cas d’IC. Sàpigues que si et consideres verd, t’han enganyat, el lloc no és IC, el lloc és Els Verds. Seràs benvingut).

Amb aquesta situació, amb pràcticament quatre anys d’inactivitat d’Els Verds a Terrassa, era normal que els mitjans de comunicació ens situessin gaire bé a la marginalitat (amb el PI o el PH). Com a exemple, El Periódico va publicar una enquesta sobre Terrassa, on Els Verds anàvem en coalició amb ERC (!!!).Encara ara, desprès d’haver aconseguit més vots que EUiA, el Diari de Terrassa, quan treu els resultats, ens col·loca darrera d’ells a la llista.

Ara bé, els resultats, molt bons. 1999 vots (fregant el 3%), no han estat suficients per entrar a l’Ajuntament, però han demostrat que Els Verds tenim un espai a Terrassa que cal treballar. Que Els Verds pintem a Terrassa. Aprofitem aquesta tribuna per agrair l’esforç de totes aquelles persones que ens han donat un cop de mà en aquesta campanya. Sense elles no hagués estat possible res de l’aconseguit.

Per acabar, dir que ens donem per assabentats de les propostes de col·laboració que ens han fet tant ERC com EUiA, així com diverses cartes publicades a la premsa local renyant-nos per no haver estat capaços d’haver arribat a un acord pre-electoral. Val a dir que nosaltres, ja fa un any, vàrem plantejar el presentar una proposta electoral conjunta amb ambdues forces, ja que hi havia força coincidències programàtiques i de model de ciutat, i potser hagués impedit la majoria d’en Royes. No va ser possible. És igual, cal mirar al futur i ens hi trobarem, ja que hi ha massa projectes en marxa on no podem permetre que "els de sempre" actuïn al seu aire (Golf, IV Cinturó, PGO). Tenim una responsabilitat compartida.

El resultat electoral demostra que Terrassa vol verds a l’Ajuntament, però que hem de treballar i fer-ho creïble. Ho farem. Ens importa massa el futur d’aquesta ciutat.