Els Verds denunciem que el bombardeig a Serbia, de continuar, impedirà qualsevol opció de solució del conflicte, doncs no existeix cap possibilitat de solució política desprès dels massius atacs militars.
Amb aquesta agressivitat militar, tan sols s’aconseguirà el patiment de la població civil sèrbia i kosovar i el reforçament de la indesitjable situació mantinguda pel règim de Slodoban Milosevic de maltractament i aterrorització de la població Albano Kosovar, cremant pobles, exacerbant venjances i la massiva fugida de refugiats, tal com està passant i com ja havia passat en situacions similars en que s’ha imposat "la solució militar".
Volem a més denunciar els miops plantejaments que han provocat aquesta gravíssima situació.
La ceguesa política de la Unió Europea des de 1.991, que no ha fet cap proposta seriosa als antics estats del bloc comunista per a la seva incorporació en peu d’igualtat a una Europa que ha de ser de tots, deixant-los en una situació de desempar, i impedint que situacions com la de l’antiga Iugoslàvia, on ja s’han produït més de 100.000 morts, s’anessin complicant.
No es pot plantejar, i així ho denunciem, un calendari de negociacions de poques setmanes, per a pretendre resoldre un conflicte de 800 anys, ni voler aconseguir un acord de pau sota la incessant pressió de l’amenaça militar, que per aquesta raó suposa una transgressió de la Convenció de Viena (Art. 52) que afirma que "Un tractat, la firma del qual s’ha obtingut mitjançant l’amenaça de la força .. és il·legal i nul".
El no haver sabut implicar en les negociacions a tercers països (com Rúsia), que podrien haver tingut un paper fonamental en la consecució d’un escenari de confiança per a la resolució pacífica del conflicte.
El raonament en el que es basen els governs de l’OTAN per començar el bombardeig, és que el govern iugoslau ha refusat signar les converses de Rambouillet, que s’han realitzat amb la base dels acords de Dayton, quan en
ells no s’implicava a Kosovo.
Denunciem així mateix la il·legalitat en el pla internacional de la intervenció de l’OTAN en aquesta acció unilateral sense tenir el recolzament de Nacions Unides.
Que l’OTAN no te cap estratègia per a la fi de la guerra i que els seus propòsits son:
a) Desafiar el qüestionament intern de la necessitat actual (i del cost) de l’OTAN en si mateixa.
b) Enfortir la impotència i la inoperància de Nacions Unides.
c) Recordar a la comunitat mundial la superioritat militar global dels estats membres de l’OTAN, i en particular, dels EUA.
Aquesta acció es troba fora del mandat de l’OTAN de protegir als seus estats membres en el cas d’atac, i que amb això s’estableix un perillòs precedent per a justificar la interferència militar en els assumptes interns de qualsevol estat que "greugi" a un membre de l’OTAN en el futur.
De nou, darrera una pretesa aliança, que pot obrir un abisme entre les Europees de l’oest i del est, s’amaguen els interessos dels EUA contraris als de la Unió Europea, que basa la seva estratègia d’estabilitat en la progressiva assimilació dels països de l’est europeu en l’estructura comunitària.
Perillosament Europa ha tornat a perdre el seu protagonisme i ha renunciat davant els interessos aliens en l’exercici de la seva pròpia política de seguretat.
A les terribles conseqüències de la guerra, seguirà el dantesc espectacle que precedeix sempre a aquests luctuosos aconteixements. Des de la criminalització mediàtica del poble serbi, fins les vendes internacionals de l’armament sofisticat que han provat amb publicitat televisiva gratuïta la seva eficàcia destructiva contra la població civil, el medi ambient i el patrimoni.
Els Verds exigim el cessament immediat de la guerra per part de l’OTAN, la KLA, i l’exercit iugoslau, i que l’Assemblea General de l’ONU (no el Consell de Seguretat) proposi un nou plantejament de negociacions amb un ampli calendari de treball, dirigides per la UE i la OSCE i amb la directa implicació de tots els països balcànics, de Rúsia i d’autoritats neutrals.
Un genocidi no en tapa un altre. La guerra no és solució. La guerra transforma els problemes en crisis. La única solució es el cessament immediat i la reanudació de les converses sobre una base de recuperació de la confiança que, recolzada en recursos financers, porti la pau a la regió.
Aquestes mesures s’hauran de sustentar en la col·laboració per a la reconstrucció econòmica, en que els estats membres de la UE assumeixin la seva directa responsabilitat en l’ajut i l’acolliment dels refugiats i engegar programes d’ajut humanitari a càrrec de les ONG, els cossos de pau i en les mesures de reconciliació.
La guerra no te justificació. És es resultat de greus errors i d’interessos que en res tenen que veure amb el projecte europeu d’atraure als països europeus de l’est cap al si de la família democràtica europea.
Europa ha de recuperar el seu protagonisme. Cessament immediat de la guerra. Donem una oportunitat a la pau. Donem una oportunitat a Europa.