|
Programa electoral, autonòmiques 99Els Verds, una força emergent a Catalunya, representa
una voluntat de transformació social innovadora, d’esquerra nacional que té
propostes viables i sensates contra els interessos creats i les inèrcies que
pretenen continuar per un camí sense futur i insolidari. En definitiva insostenible. Innovació, sostenibilitat, democràcia ambiental i sobirania són els quatre eixos sobre el que se sustenten les propostes verdes per a la propera legislatura al Parlament de Catalunya REFORMA ECOLÒGICA DE L’ECONOMIA: fer les paus amb el planeta
Europa està malalta i el seu estat empitjora. L’Agència Europea de Medi Ambient adverteix de tres problemes: les emissions de gasos d’efecte hivernacle, les substàncies químiques i els residus. En plena polèmica de l’enverinament alimentari, tres de quatre substàncies químiques no compten amb els assajos toxicològics que descartin efectes nocius. Tot això és possible perquè no existeix una democràcia ambiental. És necessària una reforma ecològica de l’economia, preservar els recursos naturals, fer més amb menys i canviar la societat de consum per una societat de serveis. Canvi energètic
Crear un
escenari energètic que permeti competències plenes per l’abandonament
definitiu de l’energia nuclear a Catalunya, la reconversió de les tèrmiques
a gas natural així com el desplegament d’energies netes. La cogeneració
podria, per ella mateixa, substituir l’energia nuclear. Un Pla de
desenvolupament de l’energia eòlica hauria d’incloure la concertació amb
tots els sectors per pactar la ubicació i les condicions ambientals a
respectar. Suport a l’energia solar i prohibició de la incineració. Pla de
reducció de les línies d’Alta Tensió i moratòria d’autopistes elèctriques. Mobilitat
L’augment
del trànsit de mercaderies i urbà és una greu contribució a l’efecte
hivernacle. La xarxa de transports públics i ferroviaris s’ha de multiplicar. Totes les empreses hauran de dur a terme un Pla de
Mobilitat per conèixer com arriben i es distribueixen les mercaderies i els
ingredients i com arriben i marxen els empleats. Pla PREVER per l’adquisició
de bicicletes i assegurances a càrrec dels ajuntaments que no garanteixin
l’exercici del dret a circular amb bicicleta amb normalitat. Canvi de
combustible dels automòbils a gas. Aigua
L’aigua
potable és un bé cada vegada més escàs, malgrat els ingents esforços per
depurar l’aigua. Establir xarxes separatives d’aigües residuals tot
separant les sanitàries de les industrials altament contaminades per a la seva
depuració, reciclatge i reutilització. Introduir plans d’estalvi i eficiència
a l’agricultura, la indústria i els habitacles. A banda de les millores en
les xarxes de distribució, és del tot necessari gravar les tarifes
proporcionalment a les característiques, volums i destinació final de
l’aigua. No al transvasament del Roina o l’Ebre pel consum de la metròpolis.
Residus
Reducció i
penalització dels embalatges i embolcalls, llei de retorn de productes usats,
selecció dels residus domèstics en origen i recollida domiciliària (nous
drapaires), reutilització i reciclatge. Extensió a tot el país del projecte
Residu Mínim. Gestió ecològica dels residus tot prohibint la incineració com
van demanar els promotors de la Iniciativa Legislativa Popular. Actualització
del Decret 34/1996 de 9 de gener pel qual s’aprova el catàleg de residus de
Catalunya, especialment pel que fa els residus industrials susceptibles de
reutilització. Deixalleries a totes les Estacions de Serveis (benzineres) i a
totes les grans superfícies comercials. Constitució de consells municipals de
residus mitjançant una llei de reducció i participació. Agricultura
Etiquetar
el preu rebut per les pageses i pagesos, garantir la clara identificació de la
seva procedència i potenciar els Circuits de Comercialització local. Pla de
reconversió global de l’agricultura que permeti eliminar en deu anys el
consum de plaguicides, adobs i fitoreguladors químics de síntesi tot
racionalitzant el consum de l’aigua, els recursos i les llavors.
L’agricultura integrada ha de ser un pas d’accés a l’agricultura ecològica
i no pas una excusa per no adoptar-la. Els ajuts han de contemplar la funció
ecològica de la pagesia i destinar-se a la família pagesa i no a l’explotació.
Reforma de la Seguretat Social Agrària. Suport a la recuperació d’espais agrícoles
periurbans. Pesca
Protecció
i promoció específica del sector pesquer de Catalunya. Un pla de pesca
sostenible amb l’avaluació i preservació de recursos mitjançant
l’explotació sostenible de recursos i la concertació amb tots els sectors
implicats en la captura, distribució i consum de peix. Continuïtat de la Mesa
Sectorial de la Pesca, deixant de ser les confradies de pescadors els únics
interlocutors amb l’administració. Ramaderia
Reducció
de la ramaderia industrial. Menys però millor és el criteri per fer front a la
greu contaminació difosa que l’activitat industrial ramadera comporta. Aquest
pla de reducció ha de contemplar ajudes. L’engreix il.legal del bestiar ha de
ser considerada una activitat criminal que ha de comportar la prohibició de
l’exercici de l’activitat. Millora substancial de les condicions de vida del
bestiar. Suport a la ramaderia ecològica i respecte dels camins ramaders. Silvicultura
Pla de
gestió d’Aprofitament Forestal sostenible mitjançant un acord entre
l’administració i els diferents sectors. Ús social del bosc i preservació
d’espais naturals que reconeguin l’esforç de la propietat. Ajudes per
treballs de neteja i manteniment forestal que millorin les mases de bosc. Gestió
global dels boscos públics i privats. Indústria
Promoció
d’un pacte per la producció neta, l’eficiència, la sostenibilitat i
l’ocupació, tot defensant el teixit productiu. Transformació del Consell
Econòmic i Social en Consell Ecològic, Econòmic i Social. Suport i foment del
cooperativisme de treball associat. Foment actiu de l’equilibri territorial
pel que fa als sectors productius, especialment el secundari, de les fires
artesanals i alternatives i de la discriminació positiva en matèria laboral
per a les dones joves. Construcció
Impuls
decidit per la utilització de materials respectuosos amb el medi ambient, amb
certificació ecològica, reutilitzables i reciclats. Aprofitament d’energies
renovables per aconseguir un estalvi energètic, l’aïllament i l'orientació
dels edificis. Separació d’aigües grises, aprofitament pluvial, revegetació
dels edificis. Espais de convivència i d’aparcament de bicicletes.
Aprofitament de les runes. Alimentació
Creació
d’una Agència Catalana de l’Alimentació autònoma del govern amb
excepcionals mecanismes de participació que garanteixi la seva credibilitat i
la representació de totes les parts implicades (indústria alimentària,
associacions de consumidors, sindicats, organitzacions ecologistes…). Pla de
reducció de la utilització de biocides i additius i verins en l’alimentació
del bestiar i en l’elaboració d’aliments envasats per oferir productes sans
i de qualitat. Transgènics
Moratòria
de cinc anys per la producció d’aliments transgènics i retirada de tot
producte amb ingredients del mercat. Prohibició de patents sobre els éssers
vius. Atenció a
les persones
Seran
potenciats i subvencionats els serveis d’atenció d’informació, atenció
del client, reparacions, restauracions, recollida de mobles, ecoauditories de la
llar, plans de mobilitat, plans d’estalvi i eficiència energètica, plans
d’estalvi de l’aigua familiar, noves demandes i pedreres d’ocupació
relacionades a xarxes de consumidors, intercanvis de béns i serveis.
Enforteixen l’economia local, ajuden a l’adopció d’estils de vida
respectuosos amb el medi i ajuden a fer front al desequilibri territorial. A més,
passar d'una societat de consum a una de serveis comporta la creació de llocs
de treball prop dels consumidors. Turisme
Reforma
ecològica del turisme a favor de la racionalització de les places (número,
qualitat i ubicació), en contra l’estacionalitat, la preservació del
paisatge, els espais d’interès natural i ecologització màxima dels serveis
(aigua, energia, residus…). Frenar el desplegament de noves ofertes
insostenibles ambientalment com els camps de golf, parcs aquàtics, ports
esportius, pistes d’esquí… Ecotasa finalista equivalent a 100 pessetes
persona/dia destinada a un pla general de sanejament del litoral i el paisatge.
Foment del turisme interior i rural discriminant positivament els ajuts a les
dones pel que fa al turisme rural. Racionalitzar
els períodes de vacances de la població ocupada i la lliure elecció de les
dates. Tecnologia
Suport a
les tecnologies apropiades que afavoreixin la sostenibilitat. El Pla de Recerca
de Catalunya ha de donar prioritat la recerca en la reforma ecològica. Les
etiquetes ecològiques dels productes han de comportar descomptes al comprador i
exempcions fiscals al promotor de tecnologies innovadores. Fiscalitat
ecològica
Promoure un
canvi del sistema fiscal que aprofiti tots els instruments, inclosos taxes i
desgravacions, per accelerar una reforma ecològica de l’economia. Les taxes
sobre l’energia bruta, el turisme massiu o els residus verinosos, tindran una
finalitat disuassòria i no recaptadora i serviran per ajudar a finançar la
reconversió verda de l’economia i la regeneració ecològica del territori.
Per tant tindran una funció finalista. Finances
Foment de
fons d’inversió solidaris i ecològics que inverteixin els diners en
projectes responsables, respectuosos i sostenibles. Comerç
Suport al
petit comerç en el terreny formatiu, rehabilitació de locals, exoneració del
IAE, crèdits tous, prohibició de nous hipermercats. Suport al comerç just i
solidari pel seu caràcter educatiu i contributiu. Introducció dels productes
de comerç just i solidari a les dependències de l’administració catalana. DRETS SOCIALS I
AMBIENTALS
Les
dones, la infància, la joventut, la gent gran, les persones excloses, els
nouvinguts d’altres països no són minories. Els seus problemes son de totes
i tots. El magre Estat de benestar assolit no és pot substituir per la manca de
protecció, al contrari: és del tot necessari donar un pas endavant cap una
societat del benestar, que redueixi les diferències i les injustícies socials,
donant un paper rellevant al tercer sector, el no-lucratiu, capaç d'enfortir
les xarxes locals que creen ocupació, protecció i prevenció dels conflictes. Els
Verds estem amb tots els moviments socials: els reactius, es proactius i els que
assumeixen directament la gestió dels afers quotidians. Salut pública
Els Verds
considerem que la salut és una forma de viure solidària, autònoma, joiosa i
ecològica, social i culturalment sostenible. La salut pública és la ciència
de capacitar a la comunitat en l’autogestió de la seva salut. La malaltia no
és un problema individual. La prevenció de la malaltia està condicionada per
l’àmbit familiar, residencial, laboral i ambiental. Cal una educació sanitària
i eradicar les causes de la malaltia. Les organitzacions de malalts crònics han
de tenir un paper rellevant en l’acció sanitària. Creació d’un Institut
Nacional de Salut Pública, dedicat a la recerca de la salut comunitària i
ambiental. Formació d’un Institut Nacional de Farmàcia i Remei dedicat a
l’elaboració de fàrmacs i remeis genèrics. Consell Nacional de Salut com un
organisme real de participació. Creació de consells comarcals de salut i
consells a cada un dels centres d’atenció primària. Humanitzar
la sanitat
La reforma
del sistema sanitari ha de donar prioritat l’atenció humana i les teràpies més
socials i naturals per sobre dels interessos de la indústria farmacèutica i
les asseguradores privades. Integració de la salut mental dins la xarxa
d’atenció primària. Moratòria dels xenotrasplantes i patents genètiques
sobre éssers vius. Un part més
natural
Totes les
maternitats i els hospitals hauran de complir, en quatre anys, els criteris dels
Hospitals Amics de les Dones i els Nens establerts per UNICEF i OMS i s’hauran
d’acreditar com a tals tot ajudant al personal mèdic i sanitari a
reciclar-se. Un Consell Nacional participatiu establirà els indicadors
necessaris per millorar la qualitat del part i reduir les intervencions mèdiques.
Les despeses derivades pels parts a la llar seran sufragades per
l’administració sanitària. El suport a l’alletament matern serà efectiu i
la baixa per maternitat ampliada un any en el cas del primer i dos en el tercer
a compartir per la parella. Accés a
l’habitacle
En ser
d’un dret bàsic, establiment d’una Agència Catalana de l’Habitatge on es
pugin inscriure les persones que demanden l’exercici d’aquest dret bàsic i
gravi els habitacles desocupats inventariats. La construcció d’habitatges públics
no podrà comportar mecanismes de segregació social indirectes, tipus
habitacles suposadament ecològic per a joves. Crèdits i ajuts a la
rehabilitació d’habitatges per aconseguir que la rehabilitació que
inicialment representi el 30% de les inversions en la construcció. Presons
Els
ciutadans empresonats i les ciutadanes empresonades són això: ciutadanes i
ciutadans de Catalunya. Per tant, cal la humanització de les presons,
l’estratègia de progressiva reducció de les penes privatives de llibertat i
sistemes substitutius per complir condemnes. Donar compliment en els centres
penitenciaris als Pactes Internacionals de Drets Civils que estableixen els
criteris de separació entre les internes adultes i els menors. Fer efectiu el
dret a la salut dels presos i les preses. Resoldre els problemes dels Centres
Municipals de Detenció de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola que
no compleixen les mínimes condicions materials i de seguretat. L’objectiu del
sistema penitenciari ha de ser un lloc digne destinat a educar des de la privació
de la llibertat per la vida en llibertat. Jornada
laboral
Mai no hi
haurà plena ocupació amb jornades laborals com les actuals. La reducció a 35
hores per llei sense reducció salarial, l’eliminació d’hores extraordinàries
a l’administració catalana, la contractació a temps parcial i convingut, la
reducció de les hores extraordinàries, la limitació de l’activitat de les
Empreses de Treball Temporal a l’ocupació de mà d’obra especialitzada, són
mesures que han d’ajudar a repartir el treball productiu. Contractes
de llarga durada
La
legislació ha de promoure l’estabilitat de contractes amb noves mesures
fiscals d’ajut a les empreses col·laboradores. S’ha de posar en marxa un
pla d’ocupació concertat juvenil per promoure noves ocupacions com l’eficiència
domèstica, industrial, el desplegament de les energies netes, la gestió ecològica
dels residus, la solidaritat comunitària i l’agricultura i l’alimentació
ecològica. Renda bàsica
Creació
d’una Comissió parlamentària que estudi la implantació de la Renta Bàsica
a Catalunya com a mecanisme de redistribució de la renda i per extensió dels
Drets Humans mitjançant una quantitat periòdica el suficientment ample com per
cobrir les necessitats bàsiques de qualsevol persona que la sol·liciti. Educació i
Ensenyament
Les escoles
han de ser un eix de formació integral per aprofundir en el desenvolupament de
les persones. S’ha d’acabar amb la dispersió competencial dels temes
d’ensenyament. Escolarització de 3 a 16 anys amb igualtat de condicions
territorials. Garantir llars d’infants de 0 a 3 anys potenciant la xarxa
municipal existent. Concretar les funcions i posta en marxa del Consell Català
de Formació Professional. Educació d’adults dins del Departament
d’Ensenyament. Reserva de places per a la immigració en totes les escoles.
Defensa decidida de l’escola pública. Programes d’educació ambiental en
tot el cicle formatiu. Cultura
Suport a la
cultura viva, participativa i popular canviant l’actual política de protecció
a les grans infrastructures per la d’extensió a tot el territori de les
iniciatives culturals. Suport a la xarxa de biblioteques i arxius locals front
el suport exclusiu a la Biblioteca de Catalunya o suport local al teatre en
contraposició a les grans inversions tipus Teatre Nacional de Catalunya.
Potenciar una línia de suport a la cultura més actual i relacionada amb
aspectes lúdics (producció cinematogràfica, música, dansa, circ, teatre…),
doncs és, a més, la que ha creat mes ocupació a la Unió Europea en la
darrera dècada. Descentralització de la inversió cultural, tant en promoció
com en conservació del patrimoni, en col·laboració de l’acció local. Esport
Destinar
els recursos dedicats a l'esport prioritàriament a la creació d'instal·lacions
per a la pràctica en edat escolar, tot transferint la competència executiva
als municipis, i en el foment de la pràctica física i esportiva de la
ciutadania. Vetllar per la sostenibilitat dels esports d'aventura en el medi
natural. Supressió de les barreres arquitectòniques que dificulten la pràctica
esportiva de les persones discapacitades. Justícia
Treball
decidit per l'agilització de la Justícia, simplificant els procediments i tràmits.
Dotació territorialitzada d'instal·lacions amb materials moderns i suficients
per poder exercir les funcions encomanades. Increment de la normalització lingüística
en l'àmbit judicial. Increment de les dotacions pressupostàries destinades a
les famílies que participen en els programes d'acolliment. Seguretat
Ciutadana
La policia
de Catalunya ha d'estar formada per les policies locals i els Mossos d'Esquadra,
amb mecanismes que permetin una perfecta coordinació. Garantir que tots els
agents dels cossos de policia superin un període de formació a l'Escola Pública
de Catalunya, que ha de tenir una dotació adequada de mitjans materials i econòmics.
Suport decidit als cossos de bombers voluntaris, tot garantint la formació dels
professionals i voluntaris en l'Escola de Bombers. La cultura de la policia ha
d'estar basada en el principi únic del servei a la ciutadania. Desenvolupar
plenament els plans d'emergència locals (químics i nuclears especialment), tot
reconeixent l'autoritat municipal en el sistema de plans de protecció civil. Mitjans de
comunicació
Democratització
i defensa del pluralisme informatiu, plantejant mesures parlamentàries que
permetin la defensa dels drets dels professionals de la informació. Defensa de
la premsa de Catalunya, amb especial cura de la premsa comarcal i local. Suport
al Consell de la Informació de Catalunya per vetllar vetlli pel compliment del
Codi Deontològic dels Periodistes Catalans que garanteixi la llibertat i
igualtat d'expressió de tots els sectors polítics i socials, especialment els
més desvalguts. Drets de
l’animal
Prohibició
de l’espectacle taurí i de les festes amb participació d’animals. Cens
total dels animals domèstics associat a la implantació de la puça electrònica
identificativa de tots els animals de companyia, control
i cens específic de les espècies exòtiques. Salvaguarda de la fauna autòctona
de la invasió d’animals domèstics abandonats. Reducció i transparència de l’experimentació animal.
Creació de consells de protecció i defensa dels animals per llei a totes les
comarques i ciutats. Cannabis
Creació d'una Comissió que estudiï si el consum de
Cannabis té, en si mateix i sense perjudici d'altres consideracions socials i
econòmiques o de la mera i contingent legalitat positiva, efectes perjudicials
demostrats sobre la salut dels consumidors, i si el seu consum crea o no dependència.
Si es demostra que no crea dependència, iniciar els tràmits per regular la
producció de Cannabis. Instar el Govern de l'Estat a adoptar mesures urgents
que permetin la no sanció d'aquelles conductes previstes en l'art. 25 de la
Llei Orgànica, 1/92, sobre protecció de seguretat ciutadana. Autoritzar l'ús
del Cannabis amb finalitats terapèutiques i sota supervisió mèdica en aquells
casos en que el seu ús sigui beneficiós pel pacient, i autoritzar el seu
conreu per a usos terapèutics. Eutanàsia
Promoure el dret a viure i morir dignament i el testament vital. Lliurament a tots els
ingressats i les ingressades d’un manual de Drets de l’usuari de
l’hospital i dret a consulta de totes les reclamacions lliurades. Avortament
El dret a
la interrupció voluntària de l’embaràs és un dels drets de la salut,
malgrat no ser desitjable. És l’embarassada la que ha de seguir la seva
consciència donant a llum filles i fills desitjats, amb la possibilitat d’una
vida plenament autònoma i saludable. Tota intervenció d’interrupció ha de
ser sufragada per la Seguretat Social. Gent gran
Pensions
dignes, com a mínim, similar al salari mínim. Els coneixements i aportacions
dels més grans, la revalorització de la seva aportació i energies ha
d’incloure’s a qualsevol pla de dinamització comunitària. Atenció
domiciliària per a la gent gran que ho necessiti. Reivindicació de la relació
dels avis i les àvies amb netes i nets. TERRITORI I URBANISME
Catalunya és un país petit de 30.000 quilòmetres quadrats, un territori que no creix, malgrat la propaganda oficial, on la població viu concentrada en ciutats a la franja litoral, especialment l’àrea metropolitana de Barcelona. Quan parlem de desequilibri territorial parlem de vertebrar el territori en comarques i regions que garanteixin l’accés a serveis de qualitat, on les activitats productives i residencials no estiguin dissociades. Un teixit ric que combini les ciutats tupides amb l’accessibilitat amb transport públic i no contaminant. Grans infrastructures
i avaluació de l’impacte
territorial
Suport
total al Pla alternatiu del Delta del Llobregat elaborat per Depana, al Pla
Delta XXI de Seo-Birlife per al Delta de l’Ebre. Potenciació de la xarxa
ferroviària en front el projecte de TGV. Canviar el sistema actual d’Avaluació
de l’Impacte Ambiental tot garantint l’audiència pública. Millora de les
xarxes de comunicació local i prioritzant aquelles que permetin la connexió
amb la xarxa ferroviària. Canviar el sistema actual d’Avaluació de
l’Impacte Ambiental tot garantint l’audiència pública dins del termini
d’exposició pública prèvia a la seva aprovació. Espais naturals protegits
Relectura
del Pla d'Espais d'Interès Natural, incloent dins dels mateixos una major part
de franja litoral, i aquells espais que sol·licitin els municipis locals.
Desenvolupament immediat dels plans especials de protecció dels mateixos,
excloent-hi aquelles activitats que puguin malmetre les característiques
naturals dels mateixos (infrastructures, càmpings...), amb els recursos
necessaris per garantir la preservació. Defensa dels corredors biològics entre
els diferents espais naturals. Ciutats insostenibles i l’àrea metropolitana
Moratòria
urbanística en l'àrea metropolitana i alhora afavorir el desenvolupament de
plans urbanístics sostenibles per a la resta de Catalunya introduint els
criteris d'eficiència i estalvi d'aigua i energia, construcció bioclimàtica i
espais específics que permetin la recollida selectiva de residus Desequilibri territorial
Relectura
del Pla Territorial General de Catalunya introduint mesures correctores que
permetin l'equilibri territorial i tenint en consideració les projeccions
demogràfiques de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració dels Plans
Territorials Parcials amb criteris de descentralització. Potenciació de
mesures que permetin l'establiment poblacional en les comarques de muntanya. DRETS NACIONALS I
COL·LECTIUS
Els
Verds volem un país lliure, sense privilegis de superioritat, un poble lliure
entre pobles lliures. L’exercici de la sobirania no és tan sols l’exercici
del dret a l’autodeterminació pendent. Té un sentit quotidià que ha de fer
de les ciutadanes i els ciutadans persones amb deures i drets, sobiranes on els
seus drets no siguin menystinguts i que el poder executiu i les forces d’ordre
públic estiguin sotmeses a la vigilància ciutadana.
Reforma de
l’Estatut, estat confederal
Reconeixement
del dret d’autodeterminació. Modificació constitucional per l’establiment
d’un estat confederal. Administració única, compartida per consells
consultius. Compliment immediat dels traspassos pendents de l’estat central a
la Generalitat de Catalunya. La llengua
de tots i totes les catalanes
Normalització
global de la llengua catalana i drets lingüístics per a totes les llengües
parlades a Catalunya. Dret de
ciutadania
Creació
d’una Agència d’Acolliment que garanteixi el respecte dels drets de les
persones vingudes d’altres països, el coneixement dels drets i els deures
mitjançant la cooperació de les autoritats locals. Derogació de la llei
d’estrangeria. Fraternitat
amb els països en vies de desenvolupament
Destinació
del 0,7% del pressupost de la Generalitat i els ajuntaments a promoure projectes
de cooperació gestionats per les associacions i del Fons Català de Cooperació
al Desenvolupament. Suport a la iniciativa Tobin destinada a gravar els
moviments financers especulatius internacionals. Reducció
despesa militar
Promoure
una reducció de la despesa militar; cancel·lació dels programes de recerca
amb connexions amb la cursa d’armaments o finançats pels blocs militars,
control del comerç d’armes pels ports i aeroports i destinació d’un 1 per
cent del pressupost del Ministeri de Defensa a la prevenció de conflictes, tot
creant un Institut Català Internacional per la Pau, destinat
a la prevenció dels conflictes. Model
d’estat
Per una república
catalana, una democràcia representativa més proporcional i una democràcia
associativa, participativa i consultiva amb garanties individuals, ambientals i
socials. Democràcia
representativa
Nova llei
electoral proporcional, que contempli la circumscripció catalana per les
eleccions generals i autonòmiques, les llistes obertes i els referèndums
consultius. Canvi de la Iniciativa Legislativa Popular per permetre la
intervenció directa a la cambra del Parlament de les promotores i els promotors
de les iniciatives. Democràcia
ambiental
El dret a
saber que hi ha a l’aire que respirem, a l’aigua i els aliments que ingerim,
el dret i el deure a participar i coresponsabilitzar-se és recollit a la
Declaració de Principis sobre Drets Humans i Medi Ambient de Nacions Unides
aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya, a proposta dels moviments
socials i d’Els Verds. La implementació dels principis hauria d’incloure el
Departament de Medi Ambient, Justícia, Síndic de Greuges i les associacions
catalanes pro Drets Humans. Democràcia
associativa
Promoure
l’associacionisme i el voluntariat, tot i que cal evitar que suplanti treball
que pot ser remunerat introduint la cultura associativa al sistema escolar, al món
laboral, els barris, els pobles i les comarques. Democràcia
participativa
Els
organismes consultius han de ser preceptius a tot tipus d’organismes públics:
consells comarcals, totes les branques de l’administració de la Generalitat,
especialment a tots els centres de salut i ajuntaments. El seu caràcter
consultiu ha de ser prescriptiu per l’aprovació de tots els plans, programes
i activitats així com el seu seguiment. Organitzar un debat anual sobre
l’estat de l’Agenda 21 de Catalunya, demanant la participació dels
diferents agents socials. Establir indicadors qualitatius de sostenibilitat,
definir un pla d’acció i avaluació de la petjada ecològica de Catalunya. Feminitzar
la societat
Una llei
per la igualtat que discrimini positivament les dones en tots els àmbits polítics
i administratius. Aquesta llei hauria d’incentivar l’ocupació i els plans
d’igualtat a tots els sectors productius amb ajuts fiscals. Catalunya:
un país d’Europa
Un país
petit, però amb voluntat de construir una Europa oberta i sense exclusions.
L’Europa dels pobles, front l’Europa dels estats és una proposta on la
pluralitat no és un problema sinó la garantia d’una convivència que firmi
la pau amb el planeta.
|
Per a qualsevol consulta o comentari sobre aquesta Web envieu un correu al nostre Webmaster. Darrera modificació: 18/03/00 |