Les primàries d’IC (Iniciativa per Caradura) han estat, més que un gerro d’aigua freda, una autèntica pedregada per Maximo Dutti. Més que pedregada, els experts del Consell Superior d’Investigacions Científiques estudien si la pedregada a Saura podria tenir alguna relació amb els aeròlits trobats arreu d’Espanya i el IX congrés virtual de Los Lentejeros.
Pere Camps ha estat el guanyador moral enfrontat amb una direcció que formalment donava el seu suport al que el diari va batejar com l’autor de la mutació, trangènica, cap l’ecopatillisme, versió casolana (Arnold Cassola, dixit).
Els resultats són clars: Saura ha tret el 67% dels vots, Camps el 28%. Conclusió: el candidat l’ICBerg tocat, i el 12 de març afonat! Tota pedra fa pedregada. La barroera presència de Mito donant suport al candidat Saura va ser una premonició. Els que mereixen ser felicitats són els tres mosqueters de Camps: Loquillo, en Jordi Petit i Manolo Vàzquez Montalbán, pel seu article a El País. Aquest diari s’ha sentit obligat a compensar a en Saura amb un article que el titular era tota una declaració: “Saura inicia precampaña con críticas al pacto del PP i CiU”, probablement per demanar disculpes pel titular del dia anterior que deia: “Saura obtiene solo el 67% de los votos de las primarias…”.
Respectes a banda, la manca de marketing de Camps ha estat la seva imatge corporativa: il.lusió i marxa front a muermo i submissió. L’esperit vital front el càlcul i la geopolítica com estratègia. En Camps es va reunir amb una delegació d’Els Verds i va prometre: fer les paus amb Els Verds i acabar amb l’usurpació del seu nom i espai. Plantar cara davant la pròxima assemblea i presentar-se a la presidència. No portar ni corbata ni dur-los de corbata. Un valent entre tanta covardia i arrossegament, bé mereix una felicitació.
20 de gener de 2000 Guillem Brown guillembrown@hotmail.comNo és cert que Joan Oms i Jordi Guillat
mantinguin relacions ni que la invitació d’en Guillat a Freijó per parlar
sigui l’inici d’un “menage a trois”.
La celebració del IX congrés de Los Lentejeros és qüestió de fe. No sabem si es va celebrar o, millor dit, com les misses, concelebrar. En tot cas els Sacerdots Curro, el párroco del buen rollo, l’escolanet trapella de Pedrito amb fums d’incens, l’Eduardo Campomanes, propietari de les Taules de la Llei tot cantant “Yo soy aquel” del Raphael, van oficiar (no se sap si la monja hi va anar). Mito, el guru de la secta, el Sumo Sacerdote va fer una Ofrena a la santísima Trinitat (Ribó, Saura i Cassola, el Espíritu Santo): una cabra degollada anomenada “elverde catalán”.
No és veritat que la cançó "A les barricades" sigui l'himne de la Confederació. El himne proposat per Carmen Tejero va ser "No somos ni Romeo ni Julieta".
Pudor a cadàver - 9 de gener de 2000