Proposta de:
Codi de Conducta
Els verds i les verdes som persones normals amb virtuts i defectes, permanents, temporals i esporàdics. Com no són sants o deeses ni angelets ni divinitats, ens dotem d’un Codi de conducta que permeti fixar, prevenir i jutjar comportaments i valors comunament acceptats com mereixedors de reprovació o suport. Aquest codi, al no tenir precedents, ha d’estar molt obert a ser millorat. En primer lloc, en la discussió congressual que aprovarà la seva redacció tot incorporant les esmenes. Per codi de conducta entenem unes pautes de comportament que ha d’ajudar al recte procedir per viure com pensem i no pensar com vivim. Per tant, no substitueix ni els Estatuts d’Els Verds, on es regula el sistema de drets i deures així com de sancions ni els reglaments, que arbitren, per exemple, els sistemes interns d’elecció dels candidats o els representants respectius. Tampoc substitueix els mecanismes legals als quals acudir en cas de denunciar un delicte punible. En tot cas, la voluntat d’aquest text és educativa. Pretén prevenir els conflictes, pretén resoldre’ls d’una altra manera, pretén llimar un comportament sectari, un estil poc polit i immadur de convivència. L’afiliació a Els Verds és una decisió lliure que comporta uns deures i uns drets recollits als Estatuts d’Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya). L’afiliada i l’afiliat ha de ser lleial amb les companyes i els companys, lleial amb l’ideari i els acords adoptats per l’organització, tan si n’és partidari com detractor dels mateixos. Les seves diferències han de constar en acta, per ser tingudes en compte en decisions futures, i les diferències podran ser expressades, en primer lloc davant els òrgans corresponents i sempre esgotant aquests mitjans, abans de poder exercir el dret de fer-les públiques fora dels òrgans de l’organització en el seu conjunt. L’estil obert, tolerant, dialogant i de respecte tot defugint d’actituds prepotents i de menyspreu de les opinions d’altri, tant pel que fa de les relacions internes com de respecte a les opinions de tothom. En especial, l’afiliat i l’afiliada defugirà de l’ús de la difamació: dir mal d’algú cercant de fer mal al seu bon nom i la seva reputació; la calúmnia: imputació greu i falsa contra algú i la zitzània: la discòrdia, les crítiques sense fonament i la murmuració que es fa córrer. El llenguatge defugirà de les expressions de masclisme, racisme, militarisme, la manca de respecte de defectes físics, patiments o malalties, l’insult, l’ús inadequat de qualificatius procedents de noms d’altres éssers vius als quals se’ls utilitzi per atributs i defectes. No és tracta de garantir un llenguatge estret, anomenat “políticament correcte” sinó respectuós amb els valors d’Els Verds: el feminisme, la igualtat social, l’antifeixisme, el pacifisme, l’animalisme i l’equitat social. Els afiliats i les afiliades d’Els Verds no faran ús de l’agressivitat en el tracte amb altres. Viure és conviure. No utilitzaran la violència verbal o física amb els companys i companyes al sí, de l’organització, però tampoc en el seu entorn, en espacial contra infants, dones o persones desvalgudes. Tampoc no durant a terme cap assetjament sexual ni moral contra la llibertat, l’autoestima i l’autonomia d’altres. Tampoc l’utilitzaran com arma d’intervenció social ni contra les persones ni contra les propietats. Els afiliats i les afiliades d’Els Verds tractaran de defensar els seus criteris fonamentant-los i argumentant-los. Incloure el dubte és el primer criteri, els principis en què es fonamenta una acció i aconseguir promoure un pensament rigorós i reflexiu en la vida quotidiana, l’objectiu. Prepararan les reunions, s’ajudaran en el creixement personal, en la recerca d’una vida plena significats, transcendent, un vitalisme conscient, l’ajuda mútua posant a disposició d’altres els recursos propis, tot fomentant un estil de vida sana no basada en el prohibicionisme. Els Verds són ferms partidaris de compartir les tasques domèstiques i comunitàries tot defugint de les rutines patriarcals. La cura de la infància, la vellesa i les persones malaltes, l’acompanyament de les persones moribundes no és aliena ni contrària al compromís social. El respecte pel patrimoni monumental, cultural, associatiu no ha d’incloure l’acceptació de la tradició com una porta tancada a adoptar-ne de noves. Una part de l’activitat natural dels afiliats i les afiliades és l’àmbit associatiu, cooperatiu, voluntariat o empresarial en els terrenys: veïnals, laborals, residencials o moviments i iniciatives socials precursores i impulsores de solidaritat, drets, comportaments, valors, canvi social o ambiental. En el seu entorn social, els afiliats i les afiliades tractaran de difondre els valors de fraternitat, solidaritat, igualtat entre sexes, esperit cooperatiu i crític, respecte a les majories i les minories tant en l’àmbit familiar, veïnal, comunicatiu, laboral o d’estudi. El civisme és una actitud essencial per a la bona convivència entre les persones. Seran respectuosos en l’ús dels serveis públics, la conducció i els recursos naturals que gaudeixin tot intentant reduir la seva petjada ecològica i mostrant una veneració per la vida. Malgrat tot, aquest compromís de conducta defugeix de receptes tancades, imposicions i estils poc democràtics o uniformitzador de conductes. La frugalitat, l’austeritat i la simplicitat voluntària, són valors d’els afiliats i les afiliades d’Els Verds. El consum crític comporta preguntar, en els actes més quotidians, si “som part del problema o part de la solució”. La fraternitat amb el Sud obliga a preguntar si no hem de “viure amb senzillesa, perquè ells senzillament puguin viure”. L’ecoisme, l’egoisme solidari, no és un acte de caritat amb els altres sinó un compromís amb nosaltres mateixos, per amor propi. 1.1
ELS REPRESENTANTS I LES REPRESENTANTS
Les afiliades i els afiliats elegeixen quins són les seues i els seus representants en els diferents òrgans corresponents. Han d’escollir les persones més capacitades i comprometre’ns a ajudar-les en les seves tasques i, sobretot, fer les observacions i crítiques directament a les mateixes. En especial, han d’escollir preferentment dones per aquestes tasques i seguir un criteri de rotació i renovació. Vigilar l’actuació dels representats no vol dir sotmetre’ls a un judici constant o donar per sobreentès que hi ha una actitud interessada en la seva motivació. Les persones escollides per càrrecs de responsabilitat han de representar al conjunt de persones que han participat en l’elecció, amb el seu vot o sense ell, recollir els punts de vista de totes i tots els afiliats i les afiliades i crear un clima que faciliti la crítica i la reflexió per aconseguir la millora de la gestió dels quefers quotidians i extraordinaris. Han de tenir cura d’evitar qualsevol participació en transaccions econòmiques brutes i no acceptar negocis incompatibles amb l’exercici de les responsabilitats o el favoritisme clientelista. Les persones amb responsabilitats han de posar especial esforç en la bona marxa de l’òrgan del que formem part, complir amb les responsabilitats, assistir regularment a les reunions, notificar i justificar l’absència a les mateixes, facilitar la participació dels afiliats i les afiliades, donar resposta a les sol.licituds, donar la informació i la resposta requerida. Han de dirigir, funcionar seguint una línia de conducta establerta amb uns objectius clars i plans de treball per assolir-los. Les persones que formen part d’organismes de representació evitaran l’abús de poder i les arbitrarietats en l’exercici del càrrec tant propi com aliè, tot consultant l’opinió dels afiliats i les afiliades. Facilitaran que totes les crítiques tinguin resposta i que totes les iniciatives trobin el seu destí. La diligència i l’eficiència han de ser la tònica de l’estil de treball. Totes les reunions dels òrgans de coordinació son obertes, malgrat que és necessari aclarir, des de l’inici de la reunió, qui parla en nom propi i qui ho fa en representació d’algun òrgan o comissió de treball. 1.2
ELS ELECTES I LES ELECTES
Les representants i els representants en organismes unitaris exerceixen la representació en nom d’algun organisme d’Els Verds que els elegeix explícitament per aquesta funció. Han de ser diligents, informar al respectiu òrgan de les propostes, les iniciatives i les decisions d’aquests organismes, de les seves virtuts i defectes tot treballant per impulsar organismes eficients. Els candidats i les candidates a les diferents eleccions han d’atendre les decisions respecte a la campanya electoral dels òrgans competents. No poden ser destituïts sense escoltar el seu punt de vista, saber de què se’ls acusa i per l’òrgan que els va elegir. Els candidats i les candidates han d’aclarir la seva disposició de temps, han d’escoltar i han de fer-ho el millor possible per seduir amb les seves intervencions i propostes al màxim número d’electors, tot defugint de les actituds marginals. Els electes i les electes posen el seu càrrec permanentment a disposició de l’òrgan que els va elegir per exercitar la funció de representant en una institució. Han de participar en totes les reunions del seu òrgan corresponent, sobretot tenint en compte els casos de dedicació exclusiva en el càrrec. Les electes i els electes lliuraran una part del sou percebut a l’organització. Rebran el suport del conjunt d’afiliats i d’afiliades per dur a terme la seva tasca. Contribuiran al treball organitzatiu i polític d’enfortiment d’Els Verds i els moviments socials. Els Verds tendiran a la rotació i la renovació d'electes per legislatura, marcant un màxim de dues legislatures com a criteri general. En cas de moció de censura, l’electe ha de tenir noticia de la mateixa, directament, tot garantint el dret a defensar-se de les acusacions. Les persones que reben un sou per l’activitat política que desenvolupen junt als electes a les institucions i l’organització. Els Verds tendiran a la rotació i la renovació de les persones que reben un sou per l’activitat política cada legislatura, marcant un màxim de dues legislatures, com a criteri general. Els Verds són partidaris de promoure la capacitat de diàleg entre l’afiliació, doncs creiem que aquesta praxis és una mostra de maduresa organitzativa. Els conflictes són consubstancials a la vida associativa i cal arbitrar sistemes de mediació per resoldrel's. Les mediadores i els mediadors podrien ser afiliats i afiliades engrescades a rebre una formació específica en resolució de conflictes. Els òrgans competents d’Els Verds s’encarregaran del règim de sanció a les faltes provades en el comportament associatiu intern i social extern. 2 Notes2.1
Antecedents
Per redactar aquest document, han estat presents els següents documents vigents: · Estatuts d’Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya) · Estatuto de los candidatos verdes a las elecciones al Parlamento Europeo · Estatut de càrrecs electes i assessors A la correcció final d’aquest esborrany hem utilitzat, per sistema, la tercera persona. Així, els que normalment queden en tercera persona (les electes, les candidates…) perden un protagonisme central. Això ho hem comprovat en la lectura final corregida. Cal adoptar un criteri. Tampoc no fem servir termes com “militància”, “militant”, tot parlant de compromís i afiliat. 2.2
Bibliografia
¿Qué sabes de ética? Manuel Satué i Llàtzer Bria. Alhambra, 1989. Manual de civisme. Victòria Camps i Salvador Giner. Ariel, 1998. Atreveix-te a pensar. Josep-Maria Terricabras. Edicions la Campana, 1998 La ética ante la crisis ecológica. Xabier Etxeberria. Cuadernos Bakeaz, 1994 Ética aplicada. Priscilla Cohn y José Ferrater Mora. Alianza, 1981 El libro de los valores. Gustavo Villapalos y Alfonso López. Planeta, 1997 Ética práctica. Peter Singer. Ariel 1984. Cambridge University Press, 1995 Repensar la vida y la muerte. Peter Singer. Paidós, 1997 El acoso moral. Marie-France Hirigoyen. Paidós, 1999 Què són els codis de conducta. Jordi Bigues. Papers d’Innovació Social, 1999. Manual de prevención de conflictos. Eduard Vinyamata. Ariel, 1999 |
Per a qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb el nostre WebMaster.
|