Els Verds de Terrassa - Eixos programàtics del 1.995

Terrassa Verda i Solidària

La presència de l'assemblea d'Els Verds de Terrassa a les properes eleccions municipals marcarà un punt de inflexió important a la nostra trajectòria.

És un fet que no partim de zero, i que, a diferència de les eleccions municipals del 91, tenim més història i experiència. Llavors varem donar cos a un programa municipal que apunta cap a una societat nova des d'una visió global de ciutat. Ara es tracta de completar aquells objectius, d'establir prioritats i cercar complicitats que els puguin fer realitat. Tenim la voluntat de fer canviar moltes coses i la il·lusió necessària per aconseguir-ho.

En l'actual moment de crisi social i ecològica, el sentit comú ens convida a exercir una solidaritat activa amb els essers humans i amb la natura. Cal actuar amb decisió en la recerca de solucions a les necessitats reals de la nostra ciutat. Amb la proposta «Terrassa Verda i Solidaria» volem reforçar els nostres continguts i recrear un espai més ampli de participació política, en un intent de definir un referent que demostri la viabilitat d'altres formes de pensar i de fer.

Eixos programàtics:

1.- Democratitzar la democràcia:

Democratitzar la democràcia no és cap redundància ni cap contrasentit. Cap projecte polític en democràcia te sentit si no hi ha participació en llibertat, i és precisament l'àmbit municipal on l'absència de participació, el control i la manipulació de la ciutadania es fa més evident. Per pura emergència ens hem de capficar en la democratització de la vida social, econòmica i política. L'estrepitosa corrupció d'aquells que fan dels resultats a les urnes una «patent de cors», és responsable del servilisme social que immobilitza la participació ciutadana. El seu exemple impossibilita l'avenç en la democratització social i econòmica.

Democratitzar la democràcia, com a pilar fonamental de la política verda, ens ha de portar a desenvolupar programes i actuacions concretes en tres direccions:

- Administració pública.- La nostra visió de l'administració pública -de tota la ciutadania- ens porta a ser especialment exigents en no acceptar cap renuncia en els drets de: a) participar en les decisions que afectaran les vides de la col·lectivitat; b) transparència informativa en totes les esferes de gestió pública, c) control dels representants molt més enllà del vot a les urnes, i d) cercar un llenguatge entenedor conscients de que les grans coses s'expliquen millor amb paraules senzilles.

- Participació ciutadana.- La participació esdevé una ficció si es troba controlada o tutelada, si no es tenen en compte les opinions i si els àmbits de participació esdevenen «antres» de maquillatge sociopolític. Per a Els Verds, la participació requereix espais de llibertat perquè fructifiqui, i el reconeixement de la capacitat de decidir en els projectes col·lectius, a fi i efecte d'avançar en l'actual model de societat civil passiva, controlada i manipulada.

- Activitat econòmica.- No és possible construïr projectes col·lectis si una de les parts importants del projecte es torna «autista». El comerç, els serveis, l'agricultura i la industria han d'assumir que la democràcia és practicable i exigible en tots els àmbits humans des de posicionaments de responsabilitat. Hem de ser conscients de que la degradació ecològica i social té molt a veure amb les maneres de produïr i consumir, i de que les coses poden ser molt diferents si ningú s'autoexclou del projecte.

2.- Terrassa i el seu entorn. Qui planifica?

El concepte de «grans metròpolis europees», de la que en forma part «la gran Barcelona», concebudes com grans eixos estratègics de concentració i relació dels grans poders polític i econòmic, ha fet claudicar totes les polítiques de reequilibri i solidaritat territorial. De fet, el projecte de Pla Territorial General de Catalunya -amb una llarguíssima i larvada execució que no acaba de reeixir- no fa sinó justificar el gegantisme econòmic i polític a esquenes d'una població que no ha tingut l'oportunitat de dir res al respecte.

Dins d'aquest tripijoc cal emmarcar el Pla Estratègic Ciutat de Terrassa (PECT). El PECT pretén fer jugar a la nostra ciutat el paper de cul de sac de «la gran Barcelona». Aquest paper ja es comença a veure realitzat a través: del faraònic nus de comunicacions que ha malmès el paisatge, la ciutat i la convivència; l'expansió continuada del barraquisme vertical i horitzontal amb concentració de problemàtica social; l'expansió d'industria contaminant en polígons degradants; i les grans infrastructures comercials i de serveis que arruïnen les economies autòctones.

És en aquest context on cal resituar les coincidències dels poders polític i econòmic locals en la confrontació i/o competència entre ciutats, que no obeeixen més que als seus interessos de curt termini: els rendiments econòmics i electorals.

Cal vacunar-se de les demències expansionistes interessades, que fan de Terrassa una ciutat ingovernable, on augmenta la misèria material i social. Terrassa ha de trobar la seva pròpia identitat lluny de «lideratges» erràtics i de competències estèrils, que son maniobres de distracció de la problemàtica real de ciutat i que no fan sinó amagar maniobres especulatives. Terrassa ha de trobar la seva pròpia funcionalitat interior i exterior, que més que amb obres faraòniques ho farà escoltant les veus dels seus habitants.

Les teràpies verdes contra les demències expansionistes cal adreçar-les en tres direccions:

- Alternatives de model territorial.- Els Verds de Terrassa no renunciem a la planificació territorial com eina de decisió col·lectiva que incorpori el criteris de reequilibri i solidaritat territorial, respecte al medi natural i participació. I no en renunciem, conscients de que les renuncies en aquest terreny son la renuncia a ser protagonistes del nostre destí col·lectiu i «caldo» de cultiu d'especuladors. En aquesta direcció s'han de trobar aliances amb aquells grups i persones del nostre entorn amb coincidències en planificació territorial.

- Aturar el IV Cinturó.- La transcendència que aquesta infrastructura tindrà sobre Terrassa, en tant que tanca un model metropolità expansionista i voraç i la seva immediatesa, fa que sigui un objectiu molt important que requereix un especial esforç de pedagogia social. Cal aixecar el debat, per sobre de la demagògia partidista que alguns exerceixen amb professionalitat, i introduïr la necessitat de procedir a l'estabilització de la mobilitat com a primera fita i a la superació de la cultura del cotxe.

- Trencar imatges: Com teràpia de xoc, cal promoure estratègies per denunciar els especuladors de la ciutat, posant «a la picota» a qui tingui per objectiu vendre la ciutat, començant pel PECT. Hem de desemmascarar a aquells que volen aparèixer com grans geoestrateges de Terrassa, quan en realitat el que fan és especular amb els nostres recursos.

3.- Terrassa Urbana - Terrassa Periurbana

Molts son els punts a destacar en aquest apartat, a tall d'exemple ressaltem el més trascendents de cara a possibilitar dinàmiques de canvi per millorar la habitabilitat de la nostra ciutat:

- Revisió del Pla General d'Ordenació.- Avui som conscients de que les teories del creixement indefinit han tocat fons, de que la trepidant història de creixement de la nostra ciutat era filla d'una cultura industrial irrepetible i caduca. És hora d'afrontar amb serenitat la revisió del Pla General d'Ordenació de Terrassa amb una visió global de ciutat, renovadora i respectuosa amb les persones i el medi del que depenem.

La degradació de les àrees peiurbanes de la ciutat, tractades en negatiu al PGOT, ha de propiciar la reconciliació de la ciutat-trama-urbana amb la ciutat-periurbana, perquè estan íntimament lligades. Cal rebutjar la idea de ciutat referida exclusivament a ciment i asfalt i començar a parlar del creixement zero com idea positiva.

- La mobilitat a ciutat.- L'actual configuració urbana ve determinada inequívocament per l'automòbil. Tan sols cal tenir en compte els exemples de la variant de la N-150, del soterrament de la RENFE, o de la política de pàrkings a les places públiques. Després de tant temps pensant la ciutat pel cotxe, cal ara fer l'esforç de repensar la ciutat per les persones potenciant l'accessibilitat front la mobilitat.

La Terrassa global i policèntrica que volem, no ens permet admetre els projectes de centralitats artificials que obliden les realitats del barris. Imatges de centralitat fetes a esquenes i enfront de les realitats que vivim la majoria de ciutadans. La descentralització és una mesura positiva front la centralització. Centralització que, més enllà de l'estètica publicista, és impossible de mantenir en una ciutat del tamany de la nostra.

La zonificació ha estat un altre dels errors de planificació urbana que ha exacerbat la mobilitat i que és directament responsable del desarrelament social...

- L'especulació.- La cultura del diner fàcil s'ha introduït fort a la nostra societat. I els poders públics, més que potenciar mecanismes de protecció, han donat exemple de domini del gènere en la financiació de infrastructures o filtrant informació privilegiada als especuladors. En tot cas, la confusió del valor del sol amb el preu a pagar, aprofundeix el marginalisme social dificultant l'accés a l´habitatge (tot i haver més d'un 30% d'habitatge desocupat), i provoca l'expansió innecessària de la ciutat i la degradació dels seus entorns.

Els Verds hem de desenvolupar propostes per fer front a l'especulació i denunciar que les solucions, lluny de trobar-se en l'alliberament de sol, ni posant espais públics per reduïr preus amb barraquisme vertical i horitzontal, el que fan, a part de complicar el problema, és justificar uns desitjos mai ben explicats de creixement.

4.- Problemàtica social a finals del segle XX

Els actuals sistemes polítics han acceptat la problemàtica social com a «mal menor» del mal anomenat progrés. Aquesta visió miop, fonamentada en l'actual concepte de «competitivitat», ens està portant a un trencament social de conseqüències previsibles: alt índex d'atur, xenofòbia, augment de les desigualtats, delinqüència social... Sens dubte la solució no passa per la creació d'un estat policial.

Els Verds no podem acceptar una societat que toleri l'existència dels problemes socials amb l'excusa de desajustos estructurals, ni acceptem deixar fora de joc a una part important de la ciutadania. La prioritat social implica, d'una banda donar solucions immediates als problemes actuals amb un augment notable en la dedicació de recursos, i d'altre, no perdre de vista les causes que provoquen la situació tot cercant solucions globals. Des de la ciutat és des d'on es pot començar a canviar les relacions que determinen aquesta situació potenciant projectes que fomentin la col·laboració i la solidaritat entre les persones i els pobles.

A la ciutat floreixen iniciatives que, com la «campanya de 0,7», tot i les seves limitacions, han estat exemple de compromís, resistència i possibilisme solidaris. Els Verds hem de mantenir un compromís activista amb aquests tipus d'iniciatives.

5.- Serveis públics de i per la ciutadania

El camuflatge dels serveis de la ciutat presupostàriament més importants darrera de instituts, òrgans descentralitzats, societats públiques o participades per la iniciativa privada, estan tenint una serie de lectures molt negatives: donar col·locació als incondicionals del règim, sobresous al alcalde i als regidors responsables, i amagar la planificació i gestió dels serveis als ulls dels ciutadans i ciutadanes a qui van dirigits i que en definitiva paguem. És la renovació del «tot per al poble però sense el poble», a l'hora que també és la millor manera de contribuïr a que ningú senti la ciutat com cosa seva.

Caldrà vestir propostes pel reagrupament i/o desaparició d'aquestes entitats, buscant la eficiència, austeritat i responsabilitat que fa molt de temps han perdut.

6.- Hisenda pública:

El fet que vivim molt per sobre de les nostres possibilitats d'ingressos es tradueix, a la pràctica, en impostos abusius, en l'especulació del sol públic per part de l'administració i, en definitiva, en que moltes obres i serveis els acabem per pagar dues vegades: una al constructor o empresa de serveis i un altre a les financeres que avancen els diners a interessos abusius (com a resultat del propi endeutament públic).

D'altre banda, el repartiment dels pressupostos de l'estat queda molt lluny, inclús, de les demandes que els propis partits que governen les ciutats fan a les administracions centrals i autonòmiques, governades per ell mateixos.

El fet és, que continuem dedicant als Ajuntaments una part ínfima dels ingressos estatals, que hipoteca les nostres vides i que converteix la hisenda municipal en pidolaire i promotora d'especulacions, deixant al descobert les necessitats de primer ordre.

Els Verds, amb una clara vocació municipalista, creiem imprescindible la obtenció immediata del 30% del recursos de l'estat. Aquesta mesura, donades les circumstàncies, només serà tinguda en compte si els Ajuntaments importants com el nostre, es declaren insubmisos davant de l'estat. Altre cosa seria continuar amb els discursos de sempre que no ens permeten avançar.

NOTA: L'Ajuntament estarà coix si EVT (i ERC) no estem presents. Seria molt saludable per la ciutat que les diferents corrents polítiques fossin presents en la constitució del proper Ajuntament, com a signe de maduresa i respecte a la diversitat sociopolítica de la ciutat.