Els Verds de Terrassa - Programa Municipal del 1.991

A TERRASSA, ELS VERDS, CONSTRUÏM L'ALTERNATIVA

Quan ELS VERDS contemplem el nostre Model de Ciutat, al igual que li pot passar a la majoria de ciutadans, constatem que la ciutat en que ens agradaria viure és molt diferent de la que estem vivint.

Davant d'aquest descobriment hem analitzat quines han estat les circumstàncies que han fet possible arribar a aquesta situació i quines podrien ser les solucions a adoptar per canviar aquest estat de coses. Evidentment que les solucions no són fàcils, tan evident com que no es pot construïr un model de ciutat al marge dels seus ciutadans, aquesta va ser la primera i més important de les constatacions, i que és una part fonamental del problema a resoldre.

Per altre banda, els que pensàvem que les institucions democràticament elegides posarien en ordre la nostra ciutat, que la farien més habitable, més participativa i que se'n cuidarien del respecte al medi natural, ens varem equivocar, i aquest va ser el segon greu error, perquè no n'hi ha prou en donar la confiança a algú mitjançant un vot, delegant així la democràcia enlloc de fer-la participativa i participada.

Perquè tant s'hi val qui estigui al davant d'aquestes institucions si entre els diferents partits institucionals hi ha profundes coincidències per: potenciar grans estructures supramunicipals que allunyen la sobirania, la capacitat de control i la pròpia decisió dels ciutadans; si la gran Barcelona és la fita al voltant de la qual giren tots orgullosos parlant de descentralització; si a Terrassa l'han destinada a convertir-se en suburbi al servei de la gran Metròpoli d'EUROPA a la que ja no li queda terreny edificable (especulable); si ens han fet empassar, com a necessàries per la nostra ciutat, unes xarxes viàries faraòniques potenciant el transport individual i destrossant el nostre medi ambient; a més d'indústries contaminadores que volen justificar amb el xantatge de l'atur; vivendes socials que ens recorden temps passats; fins i tot un camp de golf a la plana ens volen fer empassar com a infrastructura imprescindible i d'utilitat pública. Evidentment que la conversió de la ciutat en un medi hostil obliga al ciutadà a fugir cap alguna de les nombroses urbanitzacions que ens l'envolten, el que significa una nova font de colonització i degradació del medi natural. En tots aquets projectes i d'altres, les institucions han estat més per anihilar la resistència del municipi i per afeblir les organitzacions cíviques i de base que no pas per a informar i consensuar de la seva hipotètica necessitat.

El repte és, sens dubte, una ciutat globalment planificada i socialment participada, tot i partint d'una situació força delicada a la que contribueix la manca d'una planificació territorial global que posi fi a la política territorial feta a base de plans sectorials sovint en contradicció i que interfereixen fortament qualsevol planificació, obligant a servir-se de la coneguda política de pedaços. Un cop marcada aquesta necessitat de la redacció d'una Planificació Territorial Global a nivell de tot Catalunya, suportada per una normativa coherent reconductora del tant trillat reequilibri territorial, ELS VERDS de Terrassa presentem les nostres ALTERNATIVES i els nostres plans d'actuació pels propers quatre anys. Aquestes alternatives pretenen reconciliar l'ésser humà amb sí mateix i amb el seu medi natural.

MEDI AMBIENT I URBANISME

L'estreta interrelació que existeix entre urbanisme i medi ambient a la nostra comarca ens porta, a ELS VERDS de Terrassa, a donar una especial importància als temes d'urbanisme. No en va, els vallesans (i els terrassencs) hem viscut un dels casos més irresponsables de destrucció del nostre medi natural que ens ha portat a fer de Terrassa una ciutat inhòspita pels seus habitants.

Ara ens cal salvar el que resta, frenar la disseminació industrial, d'urbanitzacions i habitatges arreu del nostre paisatge, concretar la ciutat i el seu entorn com una unitat ben estructurada. També cal preveure l'arribada dels possibles fluxos de població que poden produïr-se arrel d'una mala política territorial, encara que no potenciar-los. I cal salvar els espais agrícoles i forestals perquè ens retornin l'esperança en un futur engrescador.

Hem de reconèixer que una ciutat es valora no només per la seva ordenació física, sinó també per la seva riquesa cultural, pel seu paisatge, per la seva tranquil.litat, per la manera d'entendre la producció i el comerç, l'educació, l'esbarjo, per les relacions amb altres ciutats i pel seu equilibri respectuós amb l'home i la natura; en definitiva, per la seva diversitat harmoniosament integrada.

Som conscients que les actuacions puntuals o parcials, sovint fetes a corre-cuita o planificades al marge d'un Pla d'Ordenació globalitzador, ens portarien a empitjorar la situació ja de per si preocupant.

Les virtuts que pogués tenir el nostre Pla d'Urbanisme aprovat el 1983 han quedat molt disminuïdes, sobre tot si tenim en compte que està dissenyat sobre un model de desenvolupament i expansió sostinguts de la ciutat i que això, en un moment en que el creixement vegetatiu de la població s'ha estabilitzat, només es pot aconseguir mitjançant nous fluxos migratoris a costa d'altres poblacions catalanes o extrangeres menys "afortunades" que s'acaben buidant. Fet, aquest, ja prou conegut a la nostra història més recent i mostra, una vegada més, de la greu manca de planificació globalitzadora i solidària.

No podem oblidar que cada ciutat té, o pot arribar a tenir, el destí que previament s'ha traçat. I, que de no tenir-ne cap, pot ser arrossegada per interessos aliens o no representatius de la pròpia societat.

Els darrers 50 anys Terrassa ha canviat més que en tota la seva història i el destí que ens tenen ara marcat no és res en comparació, doncs ja ha estat anunciat que cap a l'any 2000 serem una peça més de la gran Metròpoli amb una població de més de 200.000 habitants. Aquesta evidència s'està materialitzant mitjançant:

I.- La construcció de grans obres d'infrastructura viària que ja comencen a ofegar-nos: l'eix del Llobregat, ja quasi acabat, i el IV Cinturó, que aviat es començarà a construïr. Aquestes obres han suposat un greu impacte ecològic sense precedents en les serralades de Galliners i de les Martines i que aviat el tornarem a patir en la part nord de la ciutat. A més, amb aquestes obres Terrassa pagarà un doble peatge: el dels ciutadans que les utilitzin i el de la pèrdua de qualitat de vida de tota la ciutat en benefici d'interessos gens clars. Els Verds de Terrassa ja ho varem denunciar al seu moment (veure annex 1)

II.- La gran propaganda que s'està fent de cara a fora per atreure empreses mitjançant la destinació desproporcionada de sol industrial, afegint-hi el greu perill de colonització que estem patint per part de grans empreses foranies.

III.- La "vertiginosa" desaparició de sol agrícola en maniobres que podrien tipificar-se d'especulatives en grans zones com la de la L'antiga ACTUR (més de 1000 hectàrees) i que tot i conformant un gran espai sobre el que s'hauria d'haver realitzat un Pla Especial, segons el nostre propi PGU, s'està actuant de forma parcial, il.legal i al marge dels veritables interessos dels ciutadans. Per això ELS VERDS de Terrassa tenim presentades unes al.legacions al Pla Especial de Can Bon Vilar (veure annex 2).

ELS VERDS de Terrassa ens hem oposat i ens oposarem a politiquetes expansionistes d'aquesta mena, que lluny de beneficiar a la població emmascaren moviments especulatius i financers de grans empreses (Ferrovial, FOCSA, LA CAIXA, etc.) tenint com a únic nord el guany desmesurat a curt termini i el benestar social com a planfetada.

D'altre banda, la pròpia estructura urbana regalada i pensada més aviat pel treball i el cotxe que no pas per viure-hi els seus habitants és el fruit d'un creixement sense quasi cap altre planificació que la marcada pels propis moviments especulatius de cada època, de la que les administracions han estat corretges de transmissió, i que han fet de Terrassa un ciutat amb importants dèficits infrastructurals difícils de superar. Des de l'autoconstrucció de barris sencers, passant per polígons residencials i industrials de pèssima qualitat, fins arribar a la fugida cap a urbanitzacions perifèriques.

Tots aquests fets i d'altres situen la nostra ciutat en un moment especialment delicat, en una cruïlla d'urgent opció que permeti sortir-nos-en amb la confiança en un futur engrescador i en harmonia amb el medi natural. Perquè això sigui possible i seriosament convençuts de que un creixement sostingut és, per sí mateix, insostenible, ELS VERDS de Terrassa proposem les següents alternatives.

1º) Davant la impossibilitat de seguir actuant a la llum de l'actual PGU, mal nascut, forçat i mal interpretat en nombroses ocasions, i complert el plaç per procedir a la seva revisió, ha arribat el moment de fer una nova redacció que impliqui fixar, amb el consens ciutadà, el model de ciutat que necessitem per viure-hi. Aquesta nova redacció ha de tenir molt present que la planificació urbana no és exclusivament la planificació del creixement de trames i d'immobles i que la resta no edificable és negatiu per la ciutat, sinó que a més ha d'integrar els recursos naturals, les infrastructures, transport, les activitats econòmiques, etc., i que aquesta nova planificació ha de jugar un paper fonamental a l'hora de resoldre la crisi mediambiental. En aquesta línia es contemplarà el mateix nivell de concreció tan al sòl de la ciutat consolidat, com a la resta del territori municipal i amb especial incidència en les delimitacions, qualificacions i determinacions de úsos en els sols no urbanitzables. A més, propugnarem les transformacions de totes aquelles normatives que tinguin incidència sobre el territori i la ciutat a fi de potenciar la protecció del Medi Natural. Serà objecte d'estricte compliment la normativa de la CEE sobre estudis d'impacte ambiental, donant per acabada la trista etapa d'estudis "d'impacte ambiental a mida".

2º) Desenvolupament d'un sistema d'informació i participació accessible al ciutadà que l'hi permeti comprendre l'impacte que sobre la ciutat i les seves vides tenen els diferents projectes municipals o particulars, amb processos oberts d'informació pública en llenguatge intel.ligible que de debò recullin les al.legacions que puguin presentar els ciutadans o entitats, fugint de les actuals estratègies tecnocràtiques que tenen la fosca intenció d'apartar als ciutadans del seu legítim control de les institucions.

3º) Tan, perquè la pròpia estructura física de la ciutat no permet centralitzar-la, com perquè les necessitats socials dels mateixos ciutadans així ho aconsellen, hem d'anar a cercar una ciutat descentralitzada que ens permeti acabar amb la desestructuració de la ciutat mitjançant la dotació d'equipaments que eliminin la desigualtat espacial. D'altre banda, les actuacions urbanístiques amb tendència a crear pàrkings, comerços i serveis al voltant del "centre" urbà s'oposen a aquest criteri i per tan les considerem actuacions negatives per la ciutat.

4º) La rehabilitació d'habitatges i la construcció de nous en els espais vuits de la ciutat, així com la potenciació d'àrees de millora urbana seran prioritats davant la tendència d'engrandir la ciutat. Per aconseguir-ho s'adoptaran totes aquelles mesures que facin desaconsellable els moviments especulatius. Les mateixes mesures seran adoptades respecte la gran quantitat d'habitatges desocupats, per les greus repercussions socials, econòmiques i mediambientals que comporten. L'urgent reforma de la Llei del SOL ha de cercar noves espectatives per diversificar l'oferta de vivenda social, perquè és impresentable la masificació de vivenda social, tant horitzontal (Roc Blanc) com vertical (tres noves torres al Pla del Bon Aire), sobre sòl nou i amb greus mancances de tota mena de serveis; la vivenda social ha de ser suficient, integradora i integrada.

5º) Vallparadís: (Annexe 3).

6º) LA PLANA AGRÍCOLA:

Davant les pressions dels moviments especulatius que s'estan produïnt en aquesta zona, en greu perill d'urbanització, fan que s'hagi d'incloure dins la modalitat de Sòl d'Especial Protecció Agrícola i Paisatgística tota la plana agrícola. Les singulars característiques d'aquesta zona que inclou antiga ACTUR Sabadell-Terrassa (i que està pendent de qualificació), amb quasi 1000 ha de les quals ja es volen fer-ne servir 150 per construïr el camp de golf i una urbanització, més l'Àrea d'equipaments de la Mancomunitat (qualificada com a Sòl Urbanitzable No Programat) i destinats exclusivament a equipaments públics al servei de les dues ciutats i que per diverses raons s'està qüestionant fan palesa la necessitat del manteniment i millora d'un dels espais de més necessària protecció de tot l'entorn terrassenc.

Per preservar tots aquests paisatges caldria reqüalificar-los paral.lelament a la nova ordenació urbanística que s'ha de dur a terme a la zona afectada per l'antiga ACTUR, de manera que es procuri assegurar el manteniment d'un cinturó verd, econòmicament productiu, que enriqueixi i diversifiqui els seus paisatges i que contribueixi a un millorament de la qualitat de vida dels habitants dels dos municipis veïns.

7º) SERRALADA CENTRAL:

El paisatge d'aquesta serralada és resultat de la desplanificada actuació urbanística de les últimes dècades, de l'empremta que les nombroses graveres que s'hi han instal.lat, del foc provocat i darrerament del greu impacte produït per la construcció de l'autopista Rubí-Terrassa (peatge que paga Terrassa al progrés mal entès).

Aquest desgavell, falta de planificació i d'actuació fan imprescindible un estudi seriós de recuperació i reforestació de la zona més mal-feta i d'un impacte paisatgístic més lamentable.

8º) Rebutjar els Plans Generals o Parcials d'ordenació urbanístiques que no obtinguin l'informe favorable de les AAVV...

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Terrassa, actualment, pateix la reproducció dels mecanismes de monopolització del poder polític i administratiu, fomentat pels partits polítics majoritaris. El sistema institucional tendeix a bloquejar els mecanismes de participació, conduïnt-nos a la rigidesa uniformista, la burocràcia i la insensibilitat social.

Existeix una falta de voluntat política per innovar creant nous canals eficaços de participació ciutadana. S'han creat els Consells de Zona, que tan sols són unes figures formals, sense traspàs de competències, funcions, serveis i recursos, i que més que canals reals de participació ciutadana, funcionen com a forma de control de les iniciatives socials, reproduïnt els mecanismes burocràtics. A més, la representativitat dels Consells, és més que qüestionable, quan es tria el president a dit, i una vegada més la base d'aquest són els propis partits polítics que estan a l'Ajuntament.

Els partits convencionals s'oposen sistemàticament a qualsevol forma de aprofundiment en un procés que combini el desenvolupament del sistema de representació, amb una democràcia de participació directa; impossibilitant, en definitiva, un aprofundiment democràtic a Terrassa.

L'Administració Pública Local nega la transparència a la informació necessària perquè els ciutadans arribem a sentir com pròpia la responsabilitat d'organitzar-nos, d'organitzar la vida a les nostres ciutats, i en definitiva, d'organitzar les nostres vides.

Optar per la participació ciutadana, és acceptar la diversitat i el conflicte. Significa renunciar al monopoli del poder polític i administratiu per part de les autoritats escollides i optar pel desenvolupament de la vida democràtica a les nostres ciutats. En síntesi, assumir la diversitat com un pas imprescindible cap a formes d'organització que permetin una nova relació de l'home amb el seu entorn.

S'ha de promoure la descentralització de l'administració municipal. Això implica que es transfereixin als Consells de Zona competències d'urbanisme, cultura, esports, joventut, elaboració del propi pressupost, assistència social, etc.

S'ha de promoure la modificació de la LO del Règim Electoral, possibilitant les llistes obertes, la constitució d'agrupacions, així com l'inclusió de candidats individuals.

S'ha de fomentar la participació activa i directa dels ciutadans, creant canals adequats, i eliminant les traves legals o burocràtiques que impedeixen l'exercici dels drets cívics. S'ha d'aconseguir el dret d'audiència pública, de petició, d'iniciativa, de consulta popular i de queixa. Els Consells de Zona han d'ésser oberts, i s'han de crear comissions mixtes entre els diferents sectors de l'activitat i l'administració pública. Els usuaris, han de poder participar en la gestació dels serveis públics. S'han de fomentar les associacions ciutadanes, evitant traves burocràtiques per la seva constitució.

S'han de modificar o eliminar les Ordenances Municipals que impossibilitin, mitjançant traves burocràtiques i legals la necessària transparència en les actuacions de l'Administració Pública Local. S'han de crear oficines reals d'informació, i s'han d'utilitzar els moderns mitjans de comunicació i informació, perquè permetin el suficient coneixement de la gestió municipal (no per l'us com a propaganda de l'Administració Local), imprescindible per l'exercici de drets cívics segrestats en l'actualitat.

TREBALL SOCIAL

Aquest programa social pretén estar contínuament obert, amb el que el contacte amb la COMUNITAT ha de desenvolupar-se de forma continua, perquè serà la pròpia COMUNITAT la que indicarà els problemes socials, siguin puntuals o crònics, i inclús en part les intervencions necessàries per poder-los fer front i solucionar.

Serà, doncs, necessària la implicació, participació i col.laboració de la COMUNITAT i serà obligació d'ELS VERDS donar els ajuts i eines necessàries per que aquesta implicació es produeixi i els objectius puguin arribar a realitzar-se.

L'objectiu fonamental a aconseguir és arribar a una societat on la llibertat individual juntament amb una absoluta i real justícia social impliqui, en la mesura del possible, la desaparició de les injustícies individuals, grupals o col.lectives que actualment es produeixen.

Així doncs, els objectius a realitzar en els diferents grups a intervenir, ajudar o promocionar han de basar-se en una sèrie de principis irrenunciables: PARTICIPACIÓ ACTIVA, SOLIDARITAT, RESPECTE MUTU, COL.LABORACIÓ, RESPONSABILITAT I L'EXISTÈNCIA DE RECURSOS DIGNES QUE IMPLIQUIN LA SOLUCIÓ REAL DELS PROBLEMES.

Com a ciutadans de Terrassa pensem que, encara que seria ideal realitzar una intervenció social global, encara existeixen grups on es fa necessari eliminar injustícies i necessitats, i serà fonamental la col.laboració d'aquests grups, amb el que s'enriquirà el nostre programa social.

Dels diferents grups de població, destaquem els següents:

INFÀNCIA

- Promoure el compliment estricte dels Drets Universals del Nen (ONU).

El dret a tenir satisfetes les seves necessitats bàsiques (alimentació i vestir) s'ha de considerar ABSOLUTAMENT PRIORITARI i les administracions no han d'escassejar cap tipus d'esforç per l'assoliment real d'aquest objectiu.

- Atenció afectiva i psicològica correcta amb programes educatius tant a pares com a joves i resta de la comunitat.

- Donar educació solidària i respectuosa en un ambient on ressalti la llibertat i el respecte a les diferents cultures.

- Oferir recursos dignes a la infància maltractada o amb alt risc: pobresa, drogadicció familiar, i minusvalies amb el màxim respecte a les seves especificacions.

ALGUNS RECURSOS NECESSARIS O A POTENCIAR

1 - Col.lectius infantils (residències infantils) per aquells nens que necessiten estar separats temporalment de les seves famílies.

2 - Centres oberts. Llocs on el nen rebi una atenció i tractament psico-social i educatiu diürn.

3 - Acolliment familiar. Facilitar l'acolliment familiar dintre d'una família diferent a la biològica per un temps determinat.

4 - Centres de temps lliure en el propi medi ambiental de cada nen.

Igualment seria necessari potenciar els recursos de Guarderies-Llars d'Infants, etc. que posseeix l'Ajuntament o Generalitat amb l'objectiu de que aquest dret s'universalitzi i no existeixin llistes d'espera ni persones que per la seva condició social MITJA no puguin accedir a aquest recurs.

Oferir menjadors socials i/o beques complertes per aquells nens que es troben en una situació familiar d'indigència o pobresa, sigui aquesta crònica o puntual.

Cobrir els recursos que puguin ser demandats per la comunitat.

JOVENTUT I ADOLESCÈNCIA

Aquest és un grup on no han d'existir criteris fixes degut a la gran varietat de necessitats que la pròpia edat comporta. No obstant s'hauria d'intervenir partint del principi bàsic de la llibertat INDIVIDUAL en les següents situacions:

- Delinqüència Juvenil.

- Adolescència Marginal.

- Adolescència Asocial (Adolescència que no té sentit de formar part de la COMUNITAT).

- Fracàs escolar.

- Atur Juvenil.

- Drogadicció, alcoholisme i toxicomanies.

- Temps lliure.

- Sociabilitat i Participació (Foment de les Associacions Juvenils).

- Educació Sexual en Llibertat.

- Foment del cooperativisme laboral juvenil.

RECURSOS NECESSARIS O A POTENCIAR

- Residències i pisos per adolescents i joves en situació de necessitat familiar o personal (Majors de 16 en l'últim cas).

- Recursos laborables en coordinació amb els serveis de lluita contra l'atur.

- Recolzament legal i personal a les EMANCIPACIONS.

- Intercanvis culturals, recreatius i laborals amb altres ciutats (tant nacionals com estrangeres).

- Potenciació d'equips de suport formats per:

a) Educador de carrer (Foment d'aquest recurs humà com a forma d'incidir a les diferents necessitats i actuacions a ser possible promogudes pels propi jovent en el propi ambient del barri.

b) Animador cultural (Recurs humà que aconsegueixi potenciar aquestes activitats al barri i que aconsegueixi la implicació del major número de persones en aquestes activitats).

CULTURA => INTEGRACIÓ => PARTICIPACIÓ

c) TREBALLADOR SOCIAL. Que coordini l'equip i que sigui l'encarregat juntament amb la resta de l'equip de prioritzar les necessitats i de col.laborar i intercomunicar-se amb les forces vives i socials del barri, així com l'interconnexió amb els diferents serveis socials i sanitaris implicats en el seu districte, zona o sector de l'educació.

PROBLEMÀTICA DE LA DONA

Parlar de la problemàtica de la dona en aquesta societat i en el temps que estem vivint sembla arcaic, però la realitat és que la igualtat i la justícia intersexes encara està molt lluny de poder-se aconseguir. Seria necessari una reflexió profunda i debats intersexes per aconseguir solucionar aquesta situació.

RECURSOS NECESSARIS A CREAR I/O POTENCIAR

- Programes de divulgació i educació permanent amb especial atenció a "lacres" els maltractaments físics i/o psíquics.

* Planificació Familiar.

* Educació Sexual.

* Desigualtats laborals, etc

- Centres d'acollida per a dones maltractades i/o violades.

- Residències per a mares soles amb problemàtica o que necessitin una reinserció social (Toxicòmanes. Ajuts i reinserció després d'estància a la presó).

VELLESA - 3a. EDAT

A nivell social, juntament amb la infància, s'han de considerar com un objectiu absolutament prioritari. L'estat carencial d'aquest col.lectiu de persones és absolutament indignant. A les limitacions físiques i biològiques s'ha de sumar en multitud de casos l'absoluta indigència econòmica. La misèria en molts casos dels ajuts i pensions oficials es cruel i obliga a un percentatge important d'aquest col.lectiu a viure en condicions que, en alguns casos, poden considerar-se infrahumanes.

És un dels col.lectius on la creació de recursos ha de ser prioritària, i d'entre altres molts, aquests haurien de ser:

- Grups d'atenció domiciliaria (Metge-treballador social. ATS o DE. Treballador familiar) per atendre i/o millorar l'assistència socio-sanitaria del VELL, si és possible, en el seu propi domicili.

- Creació de Menjadors Socials, amb repartiment a domicili en els casos que així es requereixi, per poder cobrir aquesta necessitat bàsica i on es tingués en compte criteris nutricionals i dietètics individuals.

- Creació de residències assistides per aquells casos en que la seva especificitat social i/o sanitària aquest recurs sigui necessari.

- Creació de Centres de Dia, a on apart d'activitats culturals i de suport personal es realitzi les actuacions assistèncials i sanitàries precises.

- Foment d'activitats culturals i recreatives, valorant les especificacions d'aquest col.lectiu i valorant les diversitats de les seves capacitats.

- Foment de les activitats i solucions proposades pel propi col.lectiu.

MINUSVALIES

Segons certs criteris estadístics, al voltant d'un 2% de la població pateix problemes de minusvalies, i aquestes poden ser FÍSIQUES, PSÍQUIQUES i/o SENSORIALS.

Minusvalies Físiques

L'objectiu primordial ha de ser la plena i complerta integració en el món escolar, laboral i social. Si exceptuem el gran minusvàlid físic que necessita en alguns casos atenció especialitzada, sigui aquesta domiciliària o en centres especialitzats, s'ha de promocionar sobre tot la creació d'un àmbit familiar i arquitectònic on no existeixin BARRERES.

Recursos a promocionar

- Integració laboral. L'ajuntament i les seves empreses satèl.lits han de complir la LISMI (2% de llocs de treball en empreses de més de 50 treballadors han de ser reservats a MISNUSVÀLIDS, i encara que ELS VERDS no creiem en "cupos" proposem que aquest percentatge augmenti al 5 % a l'Ajuntament de Terrassa.)

- Eliminació de totes les barreres arquitectòniques, començant pels edificis públics a la ciutat i a les voreres.

- Creació de llocs reservats per vehicles adaptats a totes les zones de Terrassa, prioritàriament aprop dels llocs públics.

- Adaptació de més vehicles públics (Autobusos, Taxis, etc) perquè aquestes persones puguin accedir sense les dificultats actuals.

(Totes les solucions d'eliminació de barreres arquitectòniques no beneficien tan sols a minusvàlids, sinó que també a avis, gent gran, embarassades, home-dona amb nadó o nens amb cotxet, accidentats, lesionats, etc )

- Exigir el compliment de que en la creació de vivendes existeixi un percentatge d'aquestes que compleixin els requisits necessaris per considerar-se vivendes adaptades.

- Fomentar els recursos específics, tant educatius, laborals, residencials i rehabilitadors per a Paralítics Cerebrals.

Minisvàlids Psíquics

Recursos a Potenciar

- Potenciar la integració escolar, laboral, assistencial i de lleure (cooperar amb les entitats, associacions, pares i professionals que ja hi estan treballant).

- Desenvolupar i fer complir la LISMI (Llei d'integració social del minusvàlid).

- Potenciar i col.laborar amb els diferents equipaments educatius, laborals, associatius i de lleure que ja treballen a la ciutat.

- Col.laboració en la creació de RESIDÈNCIES per aquells disminuïts que no pugin ser atesos al seu domicili (orfes, situacions familiars límits, etc.). Es calcula que per l'any 2005-2010 seran necessàries de 100 a 120 places per a disminuïts adults.

- Integració a les activitats i serveis d'atenció normalitzats (Centre d'esplai, associacions infantils i juvenils, etc). No creant en la mesura del possible "GUETOS".

- Respecte màxim a les especificitats de cada individu.

- Promoció familiar quan es requereixi.

- Suport legal en tràmits d'incapacitació i tuteles quan es requereixi.

- Realització de campanyes de sensibilització a la resta de la SOCIETAT perquè es valori d'una forma real (no paternalista ni de rebutg) a aquest col.lectiu.

TOXICOMANIES

RECURSOS A CREAR I/O POTENCIAR

- ASPECTE CULTURAL. A nivell d'una educació i divulgació dels PROS i CONTRES del consum de drogues (siguin dures, toves, legals o il.legals).

- Respectar la decisió personal de cada individu amb totes les seves conseqüències, però sobretot amb el màxim respecte als que no opinen com ell (RESPECTE MUTU), i que comportarà també l'adopció de mitjans preventius que impliquin la desaparició de diversos hàbits asocials (multiplicació de "xeringuilles" a llocs públics, parcs infantils, etc.)

- Creació de recursos que afavoreixin a aquells TOXICÒMANS que SI volen deshabituar-se, aconseguir-ho amb uns mitjans socio-sanitaris i laborals dignes i que abarquin tots els períodes i estats que comporta aquesta deshabituació fisico-psíquica sigui aquesta, alcohol, anfetes, opiàcies, heroïna, etc.

- Atenció socio-sanitària específica domiciliària si així és demandada en aquells processos que ja desgraciadament siguin irreversibles (situació terminal en SIDA, etc.)

MINORIES ÈTNIQUES I IMMIGRACIÓ

- Fomentar el dret a la seva pròpia cultura amb recolzament a aquelles activitats que potenciïn la interacció inter-cultural.

- Promocionar que aquest col.lectiu obtingui des de el primer dia de la seva estància en el municipi els mateixos DRETS i OBLIGACIONS que la resta de la població.

- Facilitar les comunicacions inter-ètniques (el coneixement mutu prevé la marginació i/o les autoexclusions).

- Recolzament social i personal per facilitar, sobre tot en un principi, una integració ràpida i eficaç.

MEDI AMBIENT I CIUTAT

La ciutat és un entorn opressiu amb una evident càrrega de tensió perceptiva. Els ciutadans patim l'omnipresent soroll, les agressions visuals i l'ambient contaminat. A més, és un medi uniforme, i, per tant inestable. Des de el punt de vista ecològic, un medi es considera òptim i en equilibri quan predomina la diversitat; i la ciutat massa sovint és monstruosament uniforme. Tampoc podem comprendre el llenguatge de la ciutat, la falta d'interrelació i de coherència entre les seves parts, fa que no l'arribem a comprendre i ens aliena. I a més, la ciutat és rígida i hipòcrita, i el ser humà, sovint, no troba paradòjicament oportunitat de relacionar-se amb els altres.

En definitiva, actualment, la ciutat no serveix per oferir a la població el tipus de vivenda, treball, repòs i capacitat de moviment que precisa per la seva salut i desenvolupament. Si les tendències actuals de miseria ambiental es mantenen, s'hauria de concluïr que el que ja és una de les pitjors catàstrofes ambientals per les seves conseqüències a la vida humana, tan sols pot empitjorar.

Ara bé, les tendències no són el destí si existeixen polítiques que arribin a l'arrel del problema que ens permetin enfrontar-nos a aquesta catàstrofe ambiental.

1. -Contaminació atmosfèrica: No ni ha prou amb dir que Terrassa és una ciutat menys contaminada que..., perquè això només demostra la greu ignorància del gran problema que és la Contaminació Atmosfèrica a nivell del Planeta. Perquè de l'efecte hivernacle, del forat de la capa d'ozó i de la pluja àcida, Terrassa també n'és responsable, nosaltres també enverinem l'aire. Per això proposem les següents mesures per evitar-ho.

1.1 Revisió dels nivells actualment permesos d'emissió de contaminants, adequant la seva regulació a la vigent als països més restrictius.

1.2 Increment de les sancions per evitar que la contaminació pugui resultar rendible.

1.3 Prohibició de producció i utilització de substàncies químiques perilloses i estricte acompliment de la normativa comunitària.

1.4 Racionalització del consum de combustibles fòssils, evitant el "despilfarro" (calefaccions, automòbils).

1.5 Fomentar l'us de la bicicleta, mitjançant la instal.lació del "carril bici" i els mitjans de transport no contaminants.

1.6 Fomentar la utilització del transport col.lectiu (bus, tren), millorant la seva qualitat, freqüència, línies, etc. Veure TRANSPORT).

1.7 Fer complir estrictament la normativa sobre la velocitat màxima permesa a la ciutat.

1.8 Incentivar l'utilització d'energies renovables i no contaminants.

2.- Contaminació acústica:

La contaminació acústica impedeix la comunicació, dificulta l'aprenentatge infantil i altera la salut. Una part important de les queixes que ha rebut l'Ajuntament tenen el soroll com a protagonista. Per això proposem:

2.1 Disminució dels nivells màxims de soroll permesos i control de les fonts de soroll.

2.2 Sancions importants que puguin arribar al tancament de l'establiment o immobilització del vehicle productor de soroll fins que siguin realitzades les correccions pertinents.

2.3 Exigir aïllament acústic en la concessió de llicencies d'obra.

3.- Residus sòlids urbans:

L'Ajuntament s'ha de fer responsable de la problemàtica de tota mena de residus al seu municipi. Ha de controlar la qualificació, quantificació i gestió que s'en fa d'ells i ha de promoure les mesures més adients per a la seva reducció.

Les empreses que generin residus que suposin un risc especial per a la població o el medi ambient seran prohibides i/o tancades.

No es permetrà l'instal.lació al terme municipal ni d'incineradores, ni instal.lacions de tractament de residus especials, ni abocadors, degut al seu greu perill tan per les persones com per al medi ambient. Per contra, es potenciarà l'indústria no contaminant i de productes ecològics.

Control més exhaustiu dels afluents gasosos i líquids

Aquest és un altre dels temes que estem estudiant profundament (veure Annex 4).

4.- Paisatge urbà:

1º) Les voreres, sembla mentida haver de dir això desprès d'haver arribat l'home a la lluna, són per als vianants i hauran de tenir una amplada mínima que permeti creuar-se dues persones còmodament i, per supossat, no seran obstacle per als disminuïts. A ciutat, primer són les persones que les màquines.

2º) Les places i jardins no seran material de propaganda política, sinó punts de trobada de veïns i vianants, amb una vegetació i mobiliari suficient i de baix manteniment que no donin sensació de provisionalitat.

3º) Soterrament de les línies d'alta i baixa tensió que creuen la ciutat. A més de ser un perill fan mal bé el paisatge urbà.

4º) Els "hortets" mereixen un punt i apart molt especial. Som molt conscients de que és molt gratificant per a moltes persones el poder disposar d'un trosset de terra i conrear les seves verdures, com també que no és possible, per moltes raons, que aquets horts proliferin anàrquicament arreu del nostre paisatge. Per solucionar els dos problemes a l'hora l'Ajuntament amb els veïns afectats i els possibles interessats potenciarà i cercarà solucions....

5º) Potenciar les zones peatonals i limitar l'us de l'automòbil.

6º) Estem farts del "autobombo" dels cartells "Terrassa per molts anys", "Terrassa una ciutat d'Europa" i similars. A la nostra ciutat el que li sobren són impactes visuals, i campanyes o "campanyetes" d'intel.ligències subdesenvolupades que, ens agradi o no, paguem els ciutadans. Igual que en les zones residencials no es desenvolupen aquests tipus de contaminació mental, volem una ciutat lliure de publicitat als carrers.

TRANSPORT

La presència de vehicles als nostres carrers és cada vegada superior i preocupant pels problemes que neixen derivats del tràfic i la contaminació. Paradoxalment augmenta més el número de vehicles (62.435 l'any 89), que el padró municipal. Així segons dades de l'IMSAV dels 316 vehicles per mil habitants de l'any 85 s'ha passat als 387 vehicles per mil habitants l'any 89, amb una tendència clara a seguir creixent. L'actual ritme d'increment de la circulació ens portarà a una congestió total i absoluta, si és que no hi hem arribat ja.

Tot això ens ha portat a tenir una ciutat "orientada al cotxe", que ha estat la causa i l'efecte del problema. A més, el que la ciutat organitzativament estigui centralitzada, implica que el volum de persones, i en conseqüència de cotxes, que accedeixen a determinats nuclis, ofereixi una congestió que no permet el correcte funcionament de les coses. Els ciutadans no estem suficientment conscienciats de que nosaltres som el problema, és a dir, que jo no em trobo en un embús sinó que jo sóc part de l'embús.

La nostra pròpia societat consumista, ens implica dins d'aquest camí sense sortida, ja que es fomenten una sèrie de valors com el que avui en dia no ets una persona complerta si no tens un cotxe. A més quan sembla que es frena una mica els nivells de compra de vehicles, els sectors econòmics i industrials fan un crit d'alerta a la possible crisi econòmica que això pot comportar, i intenten fomentar que creixi el consum altre vegada.

Queda clar, que dins d'aquest model social, no hi ha cap sortida tècnica al problema, per molt que es facin intents puntuals de cara a solucionar problemes molt concrets. Així, es proposen mesures de redissenyar la ciutat creant aparcaments soterranis al centre, les zones blaves i el soterrament de la RENFE (buscant una nova via al tràfic rodat). Es a dir, tenir una ciutat cada vegada més "orientada al cotxe". No és cap solució el crear grans aparcaments al centre de Terrassa, ja que això l'únic que fa és fomentar que els ciutadans vagin al centre amb el seu vehicle privat. El soterrament de la RENFE es farà tan sols on és molt important aconseguir una nova via important de comunicació, i en canvi no es soterrarà on hi han hagut més morts.

A part de tots els problemes que comporta el transport privat (alt consum energètic, alta contaminació atmosfèrica i acústica, congestions, embussos ...), aquest també provoca en part que el transport públic de Terrassa no tingui una eficàcia suficient ja que ha de patir els mateixos problemes que té i crea el transport privat.

L'única solució a la problemàtica del tràfic a Terrassa, passa per aconseguir una consciència real de que el transport privat és l'únic causant de tots els problemes. Així, s'han de començar a prendre mesures dràstiques per aconseguir canviar les formes de transport de la ciutat. La solució, en cap cas, són mesures parcials que no ataquin directament el problema.

Així, s'han de promocionar fonamentalment dues formes de transport, el transport públic i el que utilitza energia metabòlica (el caminar i la bicicleta). I a més, s'han de prendre mesures (encara que impopulars) per la no utilització del transport privat a la ciutat.

Així posar traves al transport privat, implica el crear zones on no s'hi pugi accedir amb cotxe, augment de l'impost sobre vehicles, canvi del sistema impositiu, creant una escala de gravament en funció de la quantitat de vehicles per unitat familiar, consum del vehicle i nivell de contaminació que genera. Les zones blaves han d'estar gestionades de forma que els beneficis que generen han d'anar directament invertits en els millores del transport públic municipal.

El foment del transport públic, passa per fer-lo gratuït a les hores puntes i a persones de menys de 20 o més de 60 anys. Crear línies amb autobusos més petits (microbús) que permetin fer rutes determinades on no arriben els actuals, fer que els transport públics siguin accessibles per als minusvàlids, i crear línies especials per els col.legis, i així evitar els problemes a les hores d'entrada i sortida de les escoles.

En el fons és aconseguir que sigui el propi transport privat el que financí el transport públic, i així aconseguir que al ciutadà li sigui més rentable utilitzar el transport públic.

En relació a la bicicleta, a part de la creació d'una xarxa més o menys extensa de "carrils bici", fa falta també una política global de foment de la bicicleta que afavoreixi als ciclistes en tots els àmbits en que es trobés en dificultats, incrementant la seva seguretat i comoditat i alhora creant tota una infrastructura adequada amb aquestes finalitats: normes pel tractament de les vies i els seus elements complementaris, educació vial dels diferents usuaris del carrer, campanyes de promoció de la bicicleta, canvis en la reglamentació municipal, assegurances i administració del pla creant un departament dins l'Ajuntament.

Altres mesures complementàries serien fomentar el transport amb energies no contaminants o poc contaminants (benzina sense plom, microbús amb energia elèctrica, etc..), descentralitzar la ciutat, i treure el centre administratiu del centre urbà cap a zones amb millors accessos, i organitzar, com ja s'ha realitzat a ciutats com Milà, dies sense cotxe que permetin al ciutadà anar agafant consciència mica en mica de que aquesta és l'única solució.

En el fons és dia a dia anar creant una ciutat "orientada a les persones" en lloc d'orientada als cotxes.

AIGUA

L'us que fem dels recursos hídrics és força preocupant, i no tant per la carència sinó per la mala gestió. Sembla ser que l'"homo sapiens" ha oblidat, entre altres coses fonamentals, que l'aigua és font de vida i que el seu organisme està constituït, en la seva major part, per aigua. Certament que la contaminació dels rius, dels aqüífers subterranis i del mar està posant en greu risc la supervivència del planeta. Cada cop hem d'anar més alt a buscar aigua potable "embotellada" que lluny de solucionar cap problema n'afegeix de nous.

El que institucionalment s'anomena "aigua potable" és un eufemisme més al que la població, lamentablement, s'està acostumant i ho està acceptant com el preu a pagar pel "progrés". Aquest progrés que ens escatima les sensacions més elementals, com gaudir d'un got d'aigua sense additius ni contaminacions, i ens crea la mala consciència de veure com baixen els nostres rius i rieres que més aviat son clavegueres a cel obert...

El problema de l'aigua és un dels grans temes a resoldre, i que no es resoldrà, com ens volen fer creure, instal.lant unes depuradores, posant peatges a les canonades, desviant cabdals d'altres conques o recorrent a les restriccions quan venen mal donades, perquè són les mesures que justament empitjoraran la situació. En altres paraules, abordem el cicle de l'aigua de forma integral o estem a les portes d'una gran crisi mediambiental. Perquè les reserves freàtiques i superficials comencen a disminuïr de forma alarmant, resultat d'un consum exagerat (240 l/hab. dia d'aigua potabilitzada i va en augment) i del malbaratament i interrupció del cicle natural.

La construcció indiscriminada de carreteres, l'expansió urbanística, la pèrdua de arbrat, l'erosió del sòl per l'activitat industrial, fan que els cicles vitals de l'aigua, que poden durar anys, es realitzin en poques hores produïnt les conegudes riuades i disminuïnt la possibilitat de filtracions i recarrega dels aqüífers.

El problema radica, sobretot, en el mal us que fem d'aquest recurs natural. Arribat a aquest punt, ELS VERDS de Terrassa presentem les següents propostes, encaminades a fer una política alternativa de l'aigua, perquè si no ens donem presa patim el perill que el procés de degradació arribi a ser irreversible

1º) A CURT I MITJÀ PLAÇ:

- Assegurar l'abastament d'aigua potable i úsos per a la població màxima que la ciutat pugui suportar.

- Millorar la xarxa de drenatge.

- Controlar les prospeccions d'aigües soterrànies.

- Exigir que es respectin els límits de la CEE per substàncies tòxiques; les depuracions han d'anar encaminades a satisfer els valors orientatius més severs que els màxims.

- Substituïr la cloració desinfectant final per mètodes biològics i biomecànics. (llagunatje i aeració mitjançant l'adició d'oxigen líquid).

- Interrupció del consum i contaminació de les aigües profundes per la indústria, perseguint i sancionant amb duresa els vertits de la indústria a les clavegueres.

- Construcció de circuits propis de reciclatge de les indústries.

- Foment de tecnologies no contaminants de l'aigua.

- Difusió de la necessitat d'estalviar i la forma de fer-ho, tant a les cases com a la indústria.

- Realització d'un inventari detallat de les fonts de contaminació i determinació de l´estat actual de la qualitat dels recursos hídrics, intervenint en aquells amb contaminació i prevenint els efectes on no siguin notoris.

- Actuació prioritària en la depuració i reciclatge de les aigües residuals.

- Seguiment i millora de les xarxes de control i vigilància de la qualitat de les aigües.

- I, en resum, totes, aquelles mesures tendents a la urgent aplicació d'un criteri ecològic en el cicle de l'aigua, que posi la salut i el medi ambient davant dels interessos de la industria o els costos econòmics de l'administració, sense oblidar que amplis sectors no tindran recursos hídrics propis, per satisfer les seves necessitats al final de la dècada.

2º) MESURES D'ESTALVI: omplir la rentadora cada vegada, renunciant al prerentat automàtic; usar la dutxa en lloc de la banyera; instal.lar reductors de cisterna al inodor; rentat manual del cotxe i no automàtic, acabar amb el sistema de subministrament per aforament. I no utilitzar aquestes mesures només en èpoques de restriccions.

HISENDA MUNICIPAL

Els Verds de Terrassa, tenim una forma diferent de veure l'hisenda municipal, ja que no la veiem com una empresa que la seva finalitat es guanyar diners, sinó que la veiem com a gestora dels bens comuns dels ciutadans.

Avui en dia existeixen diversos factors que fan que els ingressos siguin atípics en la seva forma d'aconseguir-los. Així, les aportacions de l'Estat i la Generalitat són encara baixes, s'accepta un nivell d'impagats del impostos municipals massa alt, i aquests mateixos impostos no tenen una escala de gravament ben confeccionada que tingui en compte diversos factors, a més del nivell econòmic del ciutadà. Això, implica que per mantenir l'esperit expansionista de l'actual consistori, tan sols els hi queda l'opció d'endeutar-se (i endeutar-nos a nosaltres, evidentment).

Un altre problema és la dificultat d'aconseguir informació detallada sobre l'hisenda municipal, el ciutadà tan sols pot conèixer les quantitats de les gran partides (Ensenyament, Sanitat, etc.), però és molt difícil (per no dir que a vegades impossible) conèixer amb detall les quantitats. A on si que és impossible conèixer els estats de comptes, és a les diferents empreses de serveis de Terrassa, en les quals l'Ajuntament hi té una participació sovint alta.

Així Els Verds considerem que per millorar la situació econòmica actual s'ha de presionar fort per aconseguir més recursos tant de l'Estat com de la Generalitat. És important controlar totes les despeses, seguint uns criteris de màxima eficàcia i austeritat. Per començar s'han de congelar les partides destinades a sous i dietes dels representants polítics.

S'ha de millorar la forma de recaptació municipal, fomentant sistemes simples de liquidació, i establint oficines d'informació pels diferents barris de la ciutat que permetin al ciutadà complir amb les seves obligacions d'una forma senzilla i ràpida. En el fons s'ha d'anar cap a eliminar el nivell d'impagats que actualment manté l'Ajuntament.

Això ens ha de portar cap a una eliminació progressiva del deute municipal, i plantejar-se tan sols les possibilitats del deute en inversions molt puntuals d'infrastructures necessàries.

En relació de l'impost de bens immobles, s'han d'aplicar tarifes progressives en funció de l'ocupació, evitant immobles desaprofitats i l'especulació, i aplicant exempcions i bonificacions per a vivendes amb instal.lació d'energies alternatives.

L'impost sobre vehicles ha de tenir tarifes progressives en funció de la quantitat de vehicles per unitat familiar, contaminació generada, i aplicar exempcions o bonificacions als que utilitzin combustibles no contaminants.

En relació amb l'impost de construccions, s'ha d'aplicar un sistema impositiu diferencial en funció de la finalitat de la construcció, el tipus de materials empleats, serveis públics de la zona, sistemes d'energia instal.lats, etc.

S'haurà d'instaurar un sistemes de taxes i preus públics que incentivin l'us de transports públics, l'eliminació de sorolls, el reciclat dels residus domèstics i industrials, etc.

A l'elaboració del pressupost municipal, hi haurien de tenir un pes específic els diferents consells de zona, ja que en el fons seran ells qui hauran de gestionar realment els recursos.

Però a més, és fonamental que el ciutadà tingui una informació clara i periòdica de la gestió econòmica que està portant tant l'Ajuntament com les empreses en les que té participació.

PRODUCCIÓ, COMERÇ I TREBALL

El Vallès en els darrers anys ha vist canviar totalment el món del treball a la ciutat. Les petites i mitjanes empreses, tant de producció com de comerç, van mica en mica desapareixent, donant entrada a grans empreses, majoritàriament foranies, que mica en mica fan perdre el control econòmic de la pròpia ciutat. A aquestes grans empreses se'ls hi permet establir-se jugant amb el xantatge de la lluita contra l'atur. No es té en compte, que aquestes grans empreses sempre ofereixen unes condicions contractuals als seus treballadors deplorables, amb sous baixos i contractes temporals. A més, sovint aquestes grans empreses no tenen cap respecte per l'entorn, i en qualsevol cas sempre els hi és més rentable pagar les sancions, que solucionar els diferents problemes de contaminació que generen.

En quant a les grans superfícies de venta (els Hipers), han fet molt de mal als comerços de petit tamany i dimensió, fins al punt que molts dels comerços (dels quals no hem d'oblidar que en depenen moltes famílies) es troben en difícils situacions que fan de vegades inviables els propis negocis. D'altre banda l'estil de venda promogut per les grans superfícies, es basa en la reducció ostensible dels preus, i la massificació de productes, generant un inferior control de la qualitat i un foment exagerat del "consumisme", causa de molts dels problemes greus del món actual.

Aquesta situació ve donada per l'impuls que des de l'ajuntament s'està donant a tot el que és grandiloqüència de gran metròpoli, sense tenir en compte que els petits negocis formen part d'una tradició, marquen un millor equilibri econòmic i encara dona vida a una gran part de la població terrassenca.

Aquest procés ens portarà mica en mica a tenir una comarca hipotecada, on el domini del sòl de la mateixa estarà en poques mans, i majoritàriament foranies.

La visió d'ELS VERDS sobre la vida econòmica de la ciutat, passa per aconseguir el manteniment de la petita i mitjana empresa que encara existeix. Creiem fermament en el petit negoci, per seu millor coneixement del producte i del mercat, i perquè està basat en cobrir les necessitats de la població, i no en crear-l'hi de noves.

S'ha de fomentar la creació de petites empreses, tant de producció com de comerç, restringides i autogestionades pels propis treballadors que tinguin en compte: una explotació moderada de l'energia i les matèries primes, la producció d'articles durables i reparables i el reciclat "in situ" dels residus.

S'ha de controlar la pressió fiscal sobre el petit negoci, reduïnt-la en els comerços no situats en zones comercials, i aplicar quotes progressives a les grans empreses molt més rigoroses del que es fa actualment, tenint en compte variables com l'espai ocupat, no. de treballadors en contracte, nivell de contaminació que generen.

La qüestió és arribar a aconseguir un aprovisionament amb bens que corresponguin a les necessitats reals dels ciutadans, garanties d'un ingrés mínim satisfactori i distribució justa dels bens creats, i una feina amb sentit i digna de l'home que tingui en compte altres valors a més d'exclusivament de la seva quantitat de producció.

En definitiva es tracta de donar un suport a un negoci que és el que pot donar una qualitat adequada a les necessitats d'avituallament de la població, ja que viu els problemes de la mateixa, i en forma part.

CULTURA, ESPORTS I LLEURE

Com en la majoria d'àmbits de la societat terrassenca, en la cultura hi ha la sensació de que no està en contacte directe amb la població. Cada vegada més, cultura està significant "espectacle", és a dir, quelcom on la població el que tan sols pot fer és mirar, i mai participar. Això ve donat pel foment que es fa de la cultura d'èlit, que comporta alienació i massificació.

En canvi, tota cultura que neix per iniciatives ciutadanes (fins i tot les iniciatives de cultura popular), topa amb l'Ajuntament, ja que aquest no dona suficients recursos (econòmics i d'altres) perquè aquestes iniciatives puguin desenvolupar-se correctament, i puguin donar-se a conèixer a la gent que pugui estar interessada.

A més, des de l'Ajuntament es vol tenir un control directe de qualsevol manifestació cultural. Així doncs, les pròpies iniciatives juvenils no accedeixen ni al Consell de la Joventut ni a la Casa Baumann (per exemple), ja que estan polititzats i exerceixen més de control i servei que d'ajut i participació.

En quant a l'esport, tot i reconèixer que han augmentat el número de polisportius pels diferents barris, aquests s'han fet tots per cobrir els mateixos esports, no permetent la pràctica d'altres esports. L'esport públic, s'ha reduït a l'obertura d'aquests espais, en els quals ningú guia a la població sobre les possibilitat i les formes de practicar diferents esports, fomentant tan sols la competició, que no té com a fita l'esport en sí, sinó ben al contrari.

Així doncs, els terrassencs, davant de les poques sortides que l'hi queden, opta tan sols pel més fàcil, els bars musicals i les discoteques. I també aquí té problemes, per que la ciutat no està adaptada als horaris que actualment demanda la pròpia joventut.

Els Verds, estem per una ciutat activa, on qualsevol iniciativa ciutadana tingui facilitats per ser posada en marxa, i on es fomenti la comunicació entre les persones més que la competició.

Per començar és fonamental l'habilitació de diferents locals autogestionats (dels quals l'Ajuntament és propietari de molts i que tan sols espera treure'n suc especulant) i espais oberts per poder fer front a les demandes de les iniciatives ciutadanes, des dels grups de música als grups de cultura popular, passant per usuaris del monopatí. Aquest locals i espais oberts han d'estar necessàriament distribuïts pels diferents barris, perquè el ciutadà terrassenc hi tingui fàcil accés.

També és molt important recolçar qualsevol iniciativa ciutadana de comunicació. Les televisions locals, les ràdios alternatives, i els diversos estils de premsa escrita (fanzins, etc..), han de tenir possibilitats d'arribar a la major part de la població possible, i aconseguir que la població participi en totes aquestes vies de comunicació. Això permetrà tenir una ciutat viva que s'enriquirà amb les seves pròpies aportacions, en lloc de fer que la població sigui cada vegada més apàtica i menys participativa.

S'ha de fomentar l'esport per l'esport, no l'esport per la competició, creant centres amb professionals que puguin orientar sobre les diferents disciplines esportives. L'important no és tenir grans infrastructures olímpiques, sinó aconseguir que l'esport arribi a tothom, practicant-lo, no des de la televisió.

Per últim, la nit a Terrassa, està clar que avui en dia és una de les formes de comunicació que està funcionant. Donada la falta de planificació des del govern municipal, s'han donat llicències a locals nocturns, sense tenir en compte la situació dins de nuclis de població. S'ha de tendir progressivament a que els locals nocturns, poc a poc vagin sortint de les zones de descans de la resta de la població, i un cop els locals siguin fora d'aquestes zones, alliberar els horaris de tancament d'aquests locals, i que sigui la pròpia demanda la que creï els horaris.

En definitiva, tot el que pot enriquir humanament a la població, s'ha de fomentar, intentant aconseguir que els ciutadans terrassencs s'impliquin més en la vida de la seva ciutat.

EDUCACIÓ

L'educació és un dels temes més delicats, i a la vegada més importants de la nostra societat. Representa la base en la que es fonamenta la democràcia. Això implica considerar els conceptes o valors sobre els que s'ha d'assentar la formació de la persona. Es presenta imprescindible oferir una adequada metodologia, així com una complerta assistència de recursos que estiguin encaminats a satisfer els fins o valors fonamentals per la complerta formació de la persona.

L'educació, no obstant, mostra sèries deficiències, ja siguin des dels plantejaments de la pròpia ensenyança o de l'administració. La realitat de l'educació es basa en uns plans d'estudi que han demostrat la seva absoluta ineficàcia. El fracàs escolar, el major problema en el que s'enfronta l'educació actual, és un dels símptomes que inciten a reflexionar sobre la necessitat d'una profunda transformació dels plantejaments de la nostra educació. L'escolar realitza tres funcions (cuidar al nen/a, educar i "impartir" coneixements). L'escola tradicional ha entès aquestes tres funcions com temes a tractar separadament. Així l'únic que s'ha aconseguit ha estat desmotivar, angoixar i fer fracassar al nen. Aquest es veu forçat a acumular gran quantitat de coneixements. L'error consisteix en valorar els resultats finals en funció a la capacitat "d'engolir" la major quantitat d'insípids coneixements. Pel contrari, es presenta més interessant una educació que valori més el procés de captació i de descobriment dels coneixements.

La filosofia que ha mogut sempre aquesta forma d'actuació per part de l'administració és justificar a posteriori la inserció a la societat de professionals falsament qualificats. Aquest interès ha desviat el veritable sentit de l'educació que ha de ser el de formar sers humans. Sobre aquesta base ha de treballar una veritable transformació de l'educació. Una democràcia participativa, on cada persona assumeix la seva responsabilitat, els individus han d'actuar directament en la societat amb una capacitat crítica, constructiva i ètica. S'ha d'estar preparat per prendre partit a les decisions més importants que impliquin la comunitat. Tan sols així es fa realitat una democràcia íntegra. Per això es fa fonamental una educació que fomenti la iniciativa del individu, la capacitat constructiva, la riquesa d'expressivitat de les seves idees, com forma de fer més fàcil, rica i viable la comunicació entre les persones. En el descobriment de coneixements, siguin interns o externs a la persona, ha d'estar present en la relació que s'estableix entre individu i objecte el respecte i la consideració pertinent. Sigui aquest objecte el mediambient en el que habitem, sigui la resta de persones, o sigui simplement, el respecte a nosaltres mateixos.

A l'escola pública actual, es segueix fomentant una educació en la que el nen juga un paper passiu, on es comencen a descobrir els mecanismes del consum i de la competitivitat. Des de les institucions municipals la gestió en matèria educativa està limitada per l'administració central i autonòmica. De totes formes hi ha punts on l'ajuntament pot incidir per contrarestar una educació buida de continguts humanístics. Fins ara, la funció de l'administració municipal en aquest aspecte ha estat exclusivament de dotació a les escoles de recursos materials i monetaris. Tot i això, sense cobrir plenament les necessitats requerides. En el sistema educatiu implantat des de l'administració els únics temes pressumptament oberts son els que es deriven de millores materials, els quals no deixen de ser importants, però no són els únics.

L'ineficàcia de la gestió s'agreuja en quant es susciten els problemes reals. El pressupost d'educació no avarca les necessitats que exigeixen escoles i instituts, i les més apremiants han de ser suplicades pels mateixos centres. Sembla evident, doncs, reclamar un increment en matèria educativa, en tant que la distribució dels pressupostos resulta descompensada en proporció a la importància que aquest àmbit de la societat requereix.

Sobre la planificació d'estudis, les competències de l'ajuntament són nul.les al estar imposades per l'administració central i autonòmica. Ara bé, l'obertura d'un debat ciutadà on puguin dir la seva, professors, alumnes i pares ha de servir per contrarrestar l'inèrcia dels valors educatius tradicionals amb alternatives que tendeixin a enriquir l'educació de la persona. Aquesta alternativa ha de cobrir les exigències dels valors que creiem fonamentals com són fomentar la creativitat, la iniciativa, la comunicació, la convivència i els respecte a l'entorn, aspectes que han intentat cobrir sovint altres institucions desvinculades dels centres que imparteixen l'ensenyament, i que ha de ser un camp d'acció des de l'ajuntament. El consistori ha d'establir una estreta relació amb els centres per articular activitats que es complementin amb les normalment impartides. Activitats que enriqueixin la formació humanística i científica. Crear aules extraescolars i autogestionades pels propis alumnes i financiades per l'administració amb la fi de desenvolupar activitats alternatives. El centre escolar ha de transformar la seva identitat, cap a un espai purament cultural i humà.

NO VIOLÈNCIA

El rebuitg a la guerra es tradueix a la vida ciutadana en el dret a negar-se a engreixar les files dels exercits. L'existència dels exercits i la conseqüent indústria armamentística que ells generen, no són tan sols l'origen de catàstrofes humanes i mediambientals, sinó que són causa d'un important comerç de material bèl.lic que suposa una de les principals fonts d'ingressos dels països rics i la ruïna dels pobres.

Defendre la Pau és l'actitud èticament més correcte, i no tan sols significa rebutjar la guerra, sinó també tot allò que contribueixi a l'existència dels exèrcits. No es pot obligar a ningú a matar, i això també significa l'ensinistrament per a matar.

Hi ha dues formes d'objectar al servei militar, una és la que reconeix el Consejo Nacional de Objección de Conciencia, a la qual es substitueix el servei militar per una Prestación Social Sustitutoria (PSS). Aquesta opció resulta ser una oportunitat per ocupar llocs de treball amb mà d'obra gratuïta, eliminant una possibilitat de reduïr les tasses d'atur. L'altre opció és l'insubmissió. Consisteix en negar-se tant al servei militar com a la PSS per considerar que aquesta suposa un càstig per no participar als interessos estatals. Qualsevol de les dues opcions és bona per presionar per la llibertat d'actuar d'acord a la consciència.

Una ciutat conseqüent amb la defensa de la Pau, passa per l'autodeterminació de ciutat no-violenta des del seu Ajuntament. Aquesta declaració comporta vàries accions per la no cooperació de l'Ajuntament als interessos militars. Suposa el tancament de l'oficina de reclutament com servei administratiu que ofereix l'Ajuntament a l'exèrcit, realitzar una política d'informació des de l'Ajuntament a tots aquells ciutadans que desitgin acollir-se a l'objecció de consciència, no donar suport a la PSS a la ciutat renunciant l'Ajuntament a acollir aquest tipus de servei, i proveïr ajuda jurídica a tots els possibles insubmissos i desertors de la ciutat erigint-se com defensor dels seus ciutadans.

La Pau s'aconsegueix des de la llibertat, la tolerància i el respecte mutu dels ciutadans, i les institucions han de fomentar-ho i defendreu-ho.

ENERGIA

El nou model de societat que cerquem ELS VERDS passa, necessàriament, per un canvi del model energètic actual. I no demanem un canvi gratuïtament perquè sí, sinó perquè avui ja tots sabem que producció i consum d'energia van íntimament lligats a la degradació ambiental i social del planeta Terra (l'escalfament de l'atmosfera, plujes àcides, contaminació de l'aire, desertització, el perill i els residus nuclears); i perquè el consum per càpita d'energia marca l'anomenat "progrés" (frontera dels països desenvolupats vers els sotdesenvolupats) i al mateix temps assenyala les màximes responsabilitats respecte la crisi mediambiental (doncs un 24% de població mundial consumeix el 66% de tota l'energia).

La dependència de les energies no renovables, com ara el petroli, (i cap altre raó) ens ha implicat a participar directament en la guerra del Golf (Annex nº5) en la que el nom de Terrassa s'ha vist també involucrat, només perquè un 69% de l'energia final que consumim prové directament dels productes petrolífers (productes que s'hauran esgotat dintre de 50 anys).

D'altra banda, el 40% de l'energia elèctrica que fem servir prové de les centrals nuclears. Respecte a la energia nuclear sempre hem estat convençuts que és un dels més greus errors tecnològics, econòmics i ecològics que l'ésser humà ha desenvolupat arrel del descobriment de la fissió nuclear. No entrarem a anomenar aquí la quantitat de raons que tenim per fer tancar les nuclears, ens readressarem, si de cas, a la campanya "viure sense nuclears" amb el desig que arribi a bon termini.

ELS VERDS de Terrassa estem convençuts que podem i hem de "viure sense nuclears i sense petroli" en un futur immediat, o el esser humà no tindrà futur. Per això:

1º) Participem activament en la campanya "viure sense nuclears" amb la finalitat d'encaminar-nos "cap a un model energètic alternatiu, diversificat en les fonts, estalviador en els úsos, descentralitzat en l'espai, participatiu i democràtic en la seva organització social, decidit i gestionat a cada nació, i basat en els recursos renovables i les tecnologies dolces que poden sustentar un benestar real en harmonia amb l'entorn". Per això estem col.laborant en la recollida de signatures (500.000) a fi de poder portar al Congrés de Diputats una Iniciativa Popular Legislativa (IPL), únic mecanisme de democràcia directa, que pugui establir la renuncia a generar electricitat d'origen nuclear i exigir l'elaboració d'un pla de desmantellament de les 9 centrals nuclears en funcionament. Aquesta demanda popular té l'oportunitat de poder fer canviar el Plan Energético Nacional (PEN) d'imminet revisió.

2º) A l'Ajuntament farem una política de promoció de les energies renovables, sobretot de les d'origen solar (inesgotable, neta, descentralitzada, etc). Potenciarem les tecnologies que afavoreixen l'estalvi d'energia: sistemes (bombetes, etc) de més rendiment, aïllaments tèrmics, utilització racional dels sistemes d'acondicionament, etc. L'ajuntament pot estalviar fàcilemt 1/4 part de l'energia que consumeix, i per tant es una irresponsabilitat el no fer-ho.

Perquè les úniques vies que tenim per afrontar el problema energètic son: l'estalvi d'energia (el consum d'energia elèctrica l'últim any ha crescut un 14%), l'augment de eficàcia i, sobretot, les energies renovables. Si tinguéssim en compte els costos socials i mediambientals a l'hora de comparar els costos reals de les diferents fonts d'energia, ens adonaríem que les alternatives no son pas tan cares.

Annex 1: AUTOPISTA, per molts anys

Alerta!. El Vallès és en perill!. La destrucció del nostre medi avança més que mai, amb: urbanitzacions salvatges, proliferació de polígons industrials, extracció il.legal d'àrids, abocadors incontrolats, incendis provocats, rieres i torrents convertits en clavegueres a cel obert..., i ara l'autopista Terrassa-Rubí. I demà el IV cinturó... Hem de dir prou a temps, hem d'aturar la devastació de la natura i la invasió de l'asfalt i el formigó en el nostre paisatge. És una responsabilitat nostra davant les generacions futures. No podem caure en el parany de justificar l'autodestrucció en nom del progrés. Si tinguéssim un mínim sentit de responsabilitat col.lectiva ens obligaria a deixar el nostre entorn com el varem trobar, o millor. Perquè l'aspecte més inquietant de la nostra situació actual, com deia Lewis Mumford, és el que "ens hem habituat a veure algunes de les nostres accions més autodestructives com normals i inevitables".

Dins d'aquest context, volem denunciar públicament la construcció de l'autopista Terrassa-Rubí, els seus responsables polítics -Generalitat i ajuntaments de Terrassa i Rubí-, i els seus responsables econòmics -Autema: Ferrovial (75%), La Caixa de Pensions (10%), Banco Hispano Americano (10%), Banc Català de Credit (filial del Banesto) (5%)-. Uns i altres són els responsables directes d'aquesta desfeta innecessària, com ho va ésser i ho continua sent la seva antecessora autopista Terrassa-Manresa, que és un greu desastre ecològic i econòmic.

Essent Terrassa una ciutat ben comunicada, no trobem lògic que en lloc de mantenir i millorar les comunicacions naturals -històricament en un lamentable estat de conservació-, els esmentats actors político-econòmics hagin vist la necessitat de convertir la nostra ciutat en un gran nus de comunicacions faraònic per on passarà, a més del IV cinturó, l'Eix del Llobregat. Aquest Eix, de peatge, connectarà el túnel de Vallvidrera, l'autopista Terrassa-Rubí, l'autopista Terrassa-Manresa i el túnel del Cadí amb França pel túnel de Puigmorens fins a Toulouse. És evident, doncs, que serà la via de comunicacions més directa del nostre dèficit comercial -superior al bilió de pessetes anual- resultat d'una lamentable política econòmica sotmesa als interessos de la gran banca i de les multinacionals.

Sovint dóna la sensació que es barregen inconfessables interessos econòmics i polítics:

* solament així podríem entendre una escandalosa adjudicació directa -"un dels escàndols econòmics i de les irregularitats administratives més grans de l'etapa democràtica", com deia el PSC en època electoral-, per valor de 6.900 milions de pessetes en concepte d'execució i concessió per un període de 30 anys mitjançant peatges a la empresa Autema "com una prolongació de la concessió que ja tenia de l'autopista Terrassa-Manresa", tal com diu el director general de Carreteres de la Generalitat, Jaume Amat,

* solament així s'explica el cinisme del Sr. Joaquim Prior, director general d'Autema, quan diu que "Ferrovial ha estat la constructora elegida perquè va ser l'única que es va presentar al concurs públic d'adjudicació de les obres", o quan diu que sobre l'impacte ambiental "s'han pres totes les mesures necessàries" i que "hi ha indrets que estan tan degradats que, fins i tot, milloraran amb la intervenció prevista"; en cas de que algú s'ho pogués arribar a creure li recomanem una visita a les obres i als boscos de la Serra de Galliners i de les Martines.

* per últim, sols així s'explica l'estranya constitució d'Autema, amb la qual la Generalitat va comprometre un aval de 5.000 milions de pessetes, i que en el si del consell d'administració de Ferrovial hi trobem personatges com Leopoldo Calvo Sotelo o José M. López de Letona, coneguts de tothom.

El nostre Ajuntament ens ha decepcionat una vegada més, fent-nos creure que hi presentaria un recurs de reposició contra l'aprovació del projecte de l'autopista. Però la seva presentació fora de termini reflexa una total manca de sensibilitat i voluntat en la conservació del nostre medi ambient, així com demostra que aquesta ambigüitat política és utilitzada exclusivament amb finalitats partidistes pels que només busquen perpetuar-se en la poltrona del poder. Si ens preguntem com és possible que un consistori com el nostre presenti un recurs fora de termini -després d'haver-ho anunciat en tots els mitjans de comunicació-, només hi trobem dos possibles respostes: que no tenia, previament, la voluntat de fer-ho; o que forma part dels pactes PSC-CIU. De totes maneres es posa de manifest una voluntat clara de joc brut. El PSC ha confessat que per aconseguir el consens ha hagut de rebaixar significativament les seves pretensions, i aquests fets demostren que més aviat no les tenia, a més de no haver aconseguit el consens.

Li agradi, o no li agradi al nostre consistori, serà per sempre més recordat com el màxim depredador del nostre entorn en tota la història d'Egara. Unes vegades per la seva permissivitat, altres per la seva inconsciència i d'altres per les seves accions. En aquest tema que ens afecta a tothom, més que d'altres sense trascendència, ens hagués agradat veure quelcom més que ganyotes de saló. Aviat, senyors regidors, podreu comprovar el què significa l'haver donat llum verda a un estudi d'impacte ambiental fictici, l'haver admès que Terrassa esdevingui un nus de comunicacions supeditat als interessos econòmics i polítics del monstre metropolità de Barcelona, aviat podrem contemplar un altre dels nostres errors històrics que potser farà certa aquella dita "del Vallès no en quedarà res". No deixa de ruboritzar-nos la campanya "Posa flors al balcó" de cara al 92 -tot i que la trobem positiva- quan el nostre entorn està tan degradat.

Volem que la Constitució no sigui paper mullat per als vallesans quan ens reconeix a tots, i no solament a uns quants, "el dret de gaudir d'un medi ambient adequat". Com també quan "obliga als poders públics a vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient"

En resum, no solament no creiem que l'autopista sigui "necessària pel desenvolupament i les comunicacions de la nostra ciutat", com diu la resolució que va aprovar el ple del nostre Ajuntament el 26/3/90, sinó que tampoc serveix per a millorar la comunicació amb les terres de l'interior , ni per trobar un reequilibri territorial. Perquè si alguna d'aquestes hagués estat la seva intenció, altres vies i altres mitjans de comunicació serien els que s'haurien impulsat.

Desitgem que el ciutadà prengui nota del que passa al seu voltant, que s'adoni que és possible i necessari aturar la degradació del Vallès i que no podem confiar aquesta tasca als nostres governants actuals.

ELS VERDS DE TERRASSA

Annex 2: QUI VOL EL "CAMP DE GOLF"?

Els ciutadans som, massa sovint, convidats de pedra de les actuacions de les diferents administracions públiques. Les nostres veus arriben sense força a les oïdes dels nostres governants, i aquests fan servir els seus tècnics i els seus poderosos mitjans de comunicació per ofegar-les o per mal interpretar-les. La partitocràcia i la tecnocràcia supleixen la feblesa d'una societat civil esgotada, manipulada, mal articulada i farta de que ningú se l'escolti -en unes ciutats inhòspites- acaba sucumbint i refugiant-se en la comoditat de les seves llars.

El debat i la participació ciutadana pràcticament no existeixen, com s'ha posat de manifest darrerament en la tramitació del Pla Especial de Can Bon Vilar. Tot i que es tracta d'una actuació que, per les seves dimensions i característiques, hauria d'haver generat tot un debat previ perquè els ciutadans donessin la seva opinió.

Finalment, als ciutadans, ens queda la darrera acció d'intentar aturar una actuació faraònica més del nostre Ajuntament mitjançant unes al.legacions, fetes dins del període d'exposició al públic, i un possible contenciós administratiu. Amb una profunda tristesa voldríem donar a conèixer aquestes al.legacions a la resta dels nostres conciutadans de Terrassa i dir-los que no ens han convençut, que aquest no és un equipament necessari ni volgut per la nostra ciutat.

AL . LEGACIONS

1) L'àmbit corresponent a la finca de Can Bon Vilar es troba situat dins de l'àrea corresponent a l'antiga delimitació de l'ACTUR Sabadell-Terrassa i que per imperatiu de la disposició final segona de les normes urbanístiques del Pla General de Terrassa (any 1983), en el cas que l'Organisme competent derogués la mencionada ACTUR que inclou el sector de sòl no urbanitzable del terme municipal de Terrassa -fet que es va produïr l'any 1984- l'Ajuntament hauria de redactar i tramitar un Pla Especial per a qualificar detalladament aquest sector de sòl no urbanitzable.

L'Ajuntament de Terrassa, en tot aquest temps, no ha redactat ni tramitat l'esmentat Pla Especial de tot el sector que afecta pràcticament 1000 ha. del terme municipal, del que la finca de Can Bon Vilar és solament una petita part (150 ha.). I que l'actuació proposada per Inversiones TCA, SA per l'ordenació de l'àmbit de l'esmentada finca, i tramitat per l'Ajuntament, és una actuació parcial que empenyora una actuació posterior sobre tot el sector de l'antiga ACTUR.

Considerem necessari, com a mínim, la presentació a tràmit d'un avanç de pla referit a tot el sector que justifiqui la conveniència i l'oportunitat de la promoció, com el propi Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol exigeix.

2) Abans de concedir-se l'autorització de qualsevol projecte que pogués tenir repercussions importants sobre el medi, principalment pel canvi d'ús del sòl que suposa, per les seves dimensions i la seva localització, és necessari sotmetre l'esmentat projecte a una Avaluació d'Impacte Ambiental (Directiva CEE 85/337 relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient). I com és obvi que el projecte de creació del camp de golf i urbanització de Can Bon Vilar s'ajusta a les premisses que fan necessari un estudi d'impacte ambiental (EIA) i que les corporacions locals poden exigir, considerem un fet lamentable que el nostre Ajuntament no hagi demanat un EIA per un projecte d'aquestes característiques.

3) Atès que, de la documentació exposada al públic s'extreu com a conclusió la inexistència d'un EIA, perquè:

3.1) L'Informe Ecològic (de 6 pàgines), presenta alguns errors d'apreciació científica ("Quercus robur" és inexistent en aquesta regió) i no té en compte: que la tala de 16,5 ha. de pineda pot tenir unes conseqüències dràstiques, ja que si bé aquesta comunitat va tenir poca rellevància en el mantell primitiu del país, és força rellevant en l'actualitat; ni que la creació d'un camp de golf i la seva urbanització suposarà un considerable augment de la pressió humana sobre l'ecosistema amb els conseqüents efectes negatius; ni que el camp de golf és un ecosistema de baixa productivitat i que aixó comporta una sèrie de canvis a nivell de la comunitat d'éssers vius amb disminució d'algunes espècies, la migració d'altres i l'arribada d'espècies al.lòctones; ni que el manteniment del camp de golf comporta un grau molt més elevat, del que té a l'actualitat, de tractaments químics (insecticides, herbicides) amb les possibles conseqüències que això pot tenir en la intoxicació dels animals i de tota la xarxa tròfica i la pròpia contaminació de l'aigua del subsòl

3.2) L'Estudi Hidrogeològic, on la reiteració de paraules com "molt probable", "probablement", "el més probable", "del ordre de", "és possible l'existència" i altres semblants fan increïble que es pugui prendre en consideració.

Tenint en compte que el gran volum de consum d'aigua d'aquest tipus d'instal.lacions i de la greu problemàtica que darrerament s'ha posat de manifest a casa nostra desaconsellaria, per si mateix, tant el suministrament al camp de golf a través de la xarxa urbana com l'explotació d'uns aqüífers no suficientment coneguts. Per altre banda, a l'informe no queda clar la procedència d'aquesta aigua.

4) Com a ciutadans de Terrassa pensem que l'inventari ambiental i la descripció detallada del projecte son imprescindibles tant: per a conèixer una argumentació clara sobre els motius pels quals es proposa acceptar el projecte; com per analitzar detalladament les seves repercusions sobre el medi, tant des del punt de vista ecològic i paisatgístic, com sòcio-econòmic.

Considerem lamentable que el nostre Ajuntament no hagi demanat per a l'elaboració d'aquet projecte els següents continguts:

ANTECEDENTS: descripció de la història del projecte, dels condicionaments sòcio-econòmics, urbanístics, etc.

OBJECTIUS: poden ser objectius de diferent índole, però, els ciutadans tenim tot el dret a conèixer, clarament, tant els objectius que mouen el projecte com els de la pròpia EIA.

CONTINGUTS MÍNIMS: alteracions del clima (de temperatures, pluviometria, evapotranspiració, humitat, etc.); alteracions de la fauna (d'espècies animals d'interès, com el mussol banyut, i d'alteracions de la diversitat, etc.); alteració d'hàbitats (desplaçaments o concentració d'espècies o individus); alteració de sòl (canvis de les característiques físiques, químiques i alteració dels processos i qualitats del sòl, augment de l'ocupació irreversible); alteració de la vegetació (canvis en la composició de la coberta vegetal i la seva eliminació o reducció); alteració dels aspectes hídrics (recàrrega d'aqüífers, consum d'aigua); riscos geofísics (augment del risc d'erosió al perdre cobertura vegetal); funcionament (alteració de les cadenes alimentàries, dels cicles de reproducció, dels canvis en les pautes de comportament, etc.); paisatge (al mosaic d'ecosistemes que trobem i les infrastructures, equipaments i altres elements artificials que hi ha introduït l'home formen el que denominen el paisatge d'aquí, el paisatge vallesà i és el paisatge que nosaltres volem).

5) Que el projecte de creació del camp de golf i urbanització de Can Bon Vilar desconeix que dintre de la propietat i al nord de la masia hi ha un jaciment arqueològic registrat al Servei de Patrimoni de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el No 103241. Que la zona és contemplada pel "Pla de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Terrassa" aprovat l'onze de abril de 1986.

I que, segons la vigent llei de Patrimoni Històric Espanyol de bens d'interès cultural (de 1985, títol II, articles 14 a 25) diu que "No s'hi poden fer obres ni remodelacions en els seus terrenys sense l'autorització dels organismes competents. I que, l'article 20 fa l'especial menció de que la declaració d'una zona arqueològica com a bé d'interès cultural determina l'obligació, per al municipi on es trobi, de redactar un pla especial de protecció de l'àrea afectada per la declaració. I considerem que no s'ha fet ni l'un, ni l'altre, i que ni tan sols es fa cap menció del jaciment, ni de la seva protecció, en el Pla Especial de Can Bon Vilar, com fóra preceptiu.

6) Que l'aprovació definitiva d'aquest projecte suposaria la desaparició o l'afectació de diferents trams de camins històrics -mil.lenaris- del sector i que avui són d'ús públic, com: la via romana que enllaçava les mansions d'AD FINES (Martorell), EGARA (Terrassa) amb ACQUA CALIDAE (Caldes de Montbui) i que travessa la part carenera de la propietat, al costat del VERTEX GEODESIC prop del torrent Ca N'Ustrell; L'antic camí de Terrassa i Sant Pere de Terrassa fins a Sabadell; l'antic camí de Sant Quirze del Vallès fins al santuari de Sant Julià d`Altura. De tots aquest camins històrics hi trobem constància en multitud de referències en les escriptures de propietat de la finca de Can Bon Vilar (surt mencionada per primera vegada al Cartulari de Sant Cugat com a EL BONO VILAR, l'any 1053).

7) Que la utilitat pública i l'interès social més perentori avui dia -degut a la greu degradació del nostre medi natural- és la preservació de tota l'àrea periurbana mitjançant la seva qualificació com a Sòl d'Especial Protecció Agrícola i Paisatgística fomentar el coneixement i l'estima dels paratges que envolten la nostra ciutat, i exigir que s'eviti la degradació progressiva dels terrenys de l'àrea periurbana.

8) Considerem que l'esmentat projecte incompleix els paràmetres i criteris emesos per la pròpia Unitat de Planejament Urbanístic de la Gerència Municipal d'Urbanisme per l'elaboració del Pla Especial tan pel que fa a: la delimitació d'àmbit d'accés i ús públic, en una superfície mínima equivalent al 50% del total de la finca diferenciats d'aquells altres ocupats per les instal.lacions i llurs elements annexos, i que no es troben reflectits en el Pla Especial de Can Bon Vilar; el possible despoblament parcial d'àrees de bosc que únicament podrà produïr-se en supòsits excepcionalment justificats, fet que no fa al nostre cas; la repoblació de les àrees de sòl que resulten afectades per l'actuació, en una superfície equivalent a un mínim de tres vegades la de la zona que resulti afectada, i queda clarament incomplert ja que la massa boscosa a despoblar és de 16,5 Hectàrees i la que es pensa repoblar de 38,25 (relació 2,32), quan la massa boscosa a repoblar hauria de ser de 49,5 Hectàrees (relació 3).

9) Es especialment greu, que ni el promotor, ni l'Ajuntament justifiquen suficientment la necessitat per a Terrassa del equipament d'un camp de golf, tenint en compte la magnitud de la proposta, així com el caràcter privat de la gestió i propietat de la implantació i menys tenint present la proximitat dels de Sant Cugat i Matadepera.

Perquè, ni els 150 llocs de treball -tot i sent molt conscients de la seva necessitat-, ni el pícnic de 2,68 Ha. d'ús públic, ni les promeses ni els diners de cap multinacional haurien de jugar cap paper que pugui arribar a justificar la desfeta del corredor verd que uneix Sant Llorenç de Munt amb la plana vallesana. I perquè, ni és ben volgut pels seus ciutadans -als que s'intentava mantenir al marge mitjançant un procediment abreujat que els allunyes de la seva inspecció-, ni per una part important dels seus representants a l'Ajuntament com es desprèn del resultat de la votació en l'aprovació inicial al pla especial d'ordenació de la finca de Can Bon Vilar.

Atès que, l'anomenat Pla Especial de Can Bon Vilar està ple de mancances, imprecisions, veritats a mitges i greus errors que ens fan dubtar de la seva idoneïtat

A la vista de tot l'anteriorment exposat i atès que els reduïts espais agrícoles i forestals que envolten la nostra ciutat formen part d'un paisatge tradicional del Vallès, d'un patrimoni cultural que és de tots i que són d'un valor ecològic imprescindible al que no podem renunciar-hi.

SOL . LICITA

L'anul.lació de l'expedient del Pla Especial de Can Bon Vilar i la seva retirada definitiva. Així com l'urgent tramitació del Pla Especial de tota l'antiga Actur de manera que reculli el que de debó conformen els veritables conceptes d'utilitat pública i d'interès social pels ciutadans de Terrassa, i que perfectament recollia el llibre "El medi i l'home a Terrassa" (pag. 120), publicat l'any europeu del medi ambient (1987) pel Servei de Medi Ambient de l'Institut Municipal per a la Salut i la Qualitat de Vida del propi Ajuntament de Terrassa, i que diu:

"...Les pròpies i singulars característiques d'aquesta zona fan que s'hagi d'incloure dins la modalitat de Sòl d'Especial Protecció Agrícola i Paisatgística, per tal de contribuïr així al manteniment i la millora d'un dels espais de més necessària protecció de tot l'entorn terrassenc"

ELS VERDS (ASSEMBLEA DE TERRASSA)

Terrassa a 7 de març de 1991

Annex 3: VALLPARADÍS, EL PARC DE TERRASSA

PROTECCIÓ O ESPECULACIÓ?

Terrassa és una ciutat que històricament ha crescut sense un adequat planejament, és una ciutat on s'han creat, primer, les indústries i després s'ha pensat a fer-la més o menys habitable. El resultat ha estat la creació d'una ciutat orientada cap a la producció i el consum, una ciutat lletja, hostil, plena de sorolls i fums, coartadora de la llibertat personal, i on no és gaire agradable viure-hi.

És necessari dissenyar un nou model de ciutat on la infrastructura no es contempli com una cosa tècnica no com pura decoració. Cal potenciar la creació d'uns espais públics realment adaptats a les necessitats dels ciutadans, uns espais on la cultura, la diversió i l'espontaneïtat individual i col.lectiva puguin desenvolupar-se.

En aquest procés de fer més habitable la ciutat, la creació de zones verdes i parcs urbans és un pas necessari, encara que no únic. Quant als projectes que dissenyin aquests nous espais, caldrà, però, que a part dels tecnicismes que massa sovint són l'únic component, es plantejin alternatives profundes, ja que la seva responsabilitat davant el futur és demostrar que a la ciutat es poden fer altres coses que treballar-hi o circular-hi en cotxe.

La idea que la nostra ciutat compti amb un parc urbà de l'extensió que ofereix el torrent de Vallparadís és molt suggeridor. Realment podria representar una bona oportunitat per a millorar una ciutat molt maltractada des del punt de vista urbanístic i de planificació del territori.

Considerem que el parc ha de ser un espai amb prou vegetació com perquè realment esdevingui un pulmó verd per a Terrassa, un lloc on la varietat d'ambients naturals (horts, jardins, arbredes, ...) permeti un desenvolupament ecològic ric i un espai on l'esbarjo que s'hi faci estigui amb harmonia amb el paisatge.

Però, respecte a les obres que s'estan portant a terme i davant la inauguració parcial d'aquestes obres, prevista per a demà, 17 de Febrer, i alhora contestant la carta del senyor Valls, cap del departament de comunicació de l'ajuntament, voldríem fer una sèrie d'aclariments i suggeriments sobre l'execució de les actuals obres al Parc de Vallparadís.

Per a començar, el Pla Especial de Vallparadís no aclareix ni dona detalls sobre el tipus d'obres a realitzar, és més, les obres que s'hi realitzen actualment no figuren en l'esmentat pla. Podríem dir, fins i tot, que ara com ara, les obres realitzades darrerament transgredeixen les normes de protecció esmentades en el Pla Especial, sobretot pel que fa a conservació d'espècies arbòries, lluita contra l'erosió, conservació del relleu del terreny i protecció de l'avifauna, i això ho argumentarem seguidament.

Pel que fa a la protecció de l'arbrat i la vegetació, podem dir que si bé s'han tallat molts oms afectats per "grafiosi", també s'han eliminat arbres en bon estat de conservació (pins, lledoners i ailants principalment); a més a més, s'ha hipotecat la vida de molts arbres pel colgat de terra que han sofert amb modificació del pendent del tal.lus (si bé s'han pres mesures tècniques per a pal.liar els efectes d'aquest colgat, dubtem de l'eficàcia d'aquestes, degut a la compactació i mala qualitat de la terra dels voltants).

En el Pla Especial també s'esmenta com a objectiu de protecció el respecte i la implantació de la vegetació original així, com que aquesta es disposi, en la mesura del possible, com una comunitat forestal. Doncs bé, ni una cosa ni l'altra, tant pel que fa a la vegetació original com a la seva disposició, això no s'ha fet; la majoria d'espècies que s'han de plantar, no responen a la vegetació original ni potencial del parc, és més, moltes d'elles són al.lòctones i a més a més, la seva disposició és més semblant a la d'un camp de fruiters, que no pas a la d'una foresta.

Ara bé, suposem que s'ha actuat d'aquesta manera tant per ignorància del que es diu al Pla Especial, com per manca de coneixements i cultura dels tècnics que porten l'obra a terme. Convindria, doncs, que abans d'inundar el parc d'arbres d'altres contrades, les persones ecarregades de l'obra, es llegissin el Pla Especial i coneguessin una mica més la vegetació de la nostra terra.

La lluita contra l'erosió no creiem que se solucioni solament amb una modificació de la pendent del tal.lus (que per altre banda transgredeix un dels altres objectius de protecció del Pla "evitar la modificació del relleu original"), ja que els actuals pendents són també erosionables, tant pel grau d'inclinació d'aquests, com per l'inexistència de cobertura superficial que estabilitzi el terreny i retingui el substrat, com per la compactació del sòl deguda als treballs fets per maquinària pesada en un sòl de mala qualitat i en èpoques desfavorables per a fer aquests treballs. La qüestió de l'avifauna és més atacable, ja que en les obres actuals s'està incidint molt negativament sobre aquesta, la supressió d'arbres vells moltes vegades utilitzats com a refugi i sobretot l'eliminació de la bardissa (un dels principals hàbitats de l'avifauna, refugi i font d'alimentació) compromet la supervivència de molts ocells del parc. Voldríem incidir el la qüestió de la bardissa, ja que sembla que no es tinguin en compte els seus efectes antierosius en les zones de màxim pendent. Ara com ara, s'ha eliminat en molts punts, i la tendència, pel que es veu, tendeix a suprimir-a totalment.

Passant a un altre punt, voldríem dir al senyor Valls que el debat ciutadà no ha existit, per la simple raó que no es pot debatre una cosa que no està concretada, a més a més, les actuals obres no figuren en el Pla Especial, per tant no se'ns ha donat l'oportunitat de discutir la idoneïtat ni el pantejament d'aquestes. Tampoc no tenim cap motiu per a enorgullir-nos del que s'ha fet, ni del que s'està fent, perquè trobem que s'està fent tècnicament malament i sense un projecte definit i amb un plantejament erroni i imposat.

Les actuals obres obeeixen més a criteris polítics d'imatge que no pas a criteris lògics i de visió realista de la globalitat del parc.

Un altre tema que volem assenyalar és el referent a manteniment i conservació d'aquest Parc de Vallparadís. Un parc que té previst un manteniment de prop de cent mil.lions de pessetes, no es pot mantenir si no és en base a la seva especulació (ja sigui amb restaurant, aparcaments, quioscos, etcètera). Coneixent l'experiència especulativa portada a terme insistenment per part de l'Ajuntament (exemple, Can Colapi...), el Consistori intentarà que la iniciativa privada es faci càrrec del manteniment en base a la seva explotació.

No creiem que es faci una conservació "a posteriori". Això no ens preocuparia si no tinguéssim ja una lamentable experiència: ens referim a l'estat deplorable que presenten diversos parcs i jardins públics de la nostra ciutat, que, sent obres de menor envergadura i pressupost, fallen especialment en el se manteniment i conservació; això si al moment d'inaugurar-ne o remodelar-ne algun (cas plaça del Mestre Serrat o plaça de Baltasar Ragon, etcètera) es fa a so de bombo i platerets, però després se n'oblidaran completament del manteniment i la conservació.

No ens enganyem, el que vostès volen és vendre una imatge de cara a les eleccions, i per això, actuant d'aquesta manera, de corre-cuita, improvisant, sense un projecte definit i no pas com caldria fer-ho d'un bon principi.

Per a finalitzar voldríem expressar el nostre desacord amb l'actual "suposat projecte", tant per la concepció del que ha de ser el futur parc, segons l'opinió de l'Ajuntament, com per l'execució tècnica de les actuals obres.

Com a ciutadans, volem que se'ns doni l'oportunitat de poder participar en el futur parc i que se'ns imposin les idees de quatre "iluminats" amb ganes de fer obres faraòniques.

Ara com ara, i segons la nostra opinió, es línies mestres en la remodelació del parc, haurien de ser les següents:

- Sanejament global del parc (en el que respecta a abocadors, aigües residuals i fixació de talussos).

- Potenciació dels valors naturals, culturals i pedagògics dels parc.

- Repoblació "on s'escaigui" amb espècies adaptades i que responguin més als valors naturals propis del parc, així com gestió i manteniment de la vegetació actual i futura.

- Manteniment del parc, i vigilància entre d'altres coses.

En definitiva, considerar el Parc globalment i actuar lògicament on s'escaigui.

ELS VERDS DE TERRASSA

16 de Febrer de 1.991

Annex 4: ELS RESIDUS, QÜESTIÓ CAPITAL

Amb els ànims temporalment asserenats després de la greu polseguera que enlairà, durant tot un any, el Pla Director de Residus Industrials (PDGRI), però conscients que el tema RESIDUS, contemplat en la seva globalitat, continua sobre la taula a punt per embastar, creiem oportú posar fil a l'agulla abans que sens acabi de podrir a les mans.

Convé de recordar -i aquí potser estarem tots d'acord- que per residu entenem tots aquells materials o productes, ja siguin sòlids, líquids o gasosos, que generem com a conseqüència tant de processos d'extracció de matèries primeres de la natura com de la seva posterior transformació o consum, i que el seu poseïdor decideix abandonar, generalment per resultar-li inservible.

Aquest acord en la definició de residu no va més enllà, i menys si algú vol saber la quantificació, qualificació i gestió d'aquests residus. Perquè s'ha decidit que no interessa a la societat, que per això hi ha uns tècnics i unes indústries especialitzades que saben el que es fan. Hem de reconeixer que a la nostra societat de la informació, tecnificada i suposadament democràtica, cada dia hi ha més temes als que els ciutadans no podem accedir.

Si volem tenir una aproximació a xifres reals hem d'anar a consultar les d'altres països, com les que va fer el Servei Federal de Sanitat Pública d'els EE UU l'any 1968 i que, només de residus sòlids, donava una quantitat de 432 kg per habitant i dia (sí, una barbaritat). Però això no ho és tot, perquè a aquesta quantitat l'hauriem d'afegir les emissions de substàncies sólides i gasosas llençades a l'atmosfera, més els líquids que enviem pels desguasos.

De Terrassa tenim ben poca informació. Coneixem que produeix sobre 170 tm/dia de Residus Solids Urbans (RSU) que van a Vacarisses (al abocador de Coll Cardús) -al 1985 la xifra era de 104,1 tm/dia- i que ningú fa cap avaluació de la composició i evolució de les deixalles dels nostres contenidors. També tenim un "magatzem" de parallamps radiactius amb un mil.ler de capçals i uns 200 més per les taulades, continuem sense un cens i ni es preveu quan ens podrem desprende'ns d'ells. Un abocador de residus inerts a Can Candi que, tot i ser inerts, ha estat en combustió interna durant mesos, i continua en explotació. Dels residus industrials no hi ha manera de saber-ne res però, segons dades del PDGRI, Catalunya genera a l'any 3,6 mil.lions de tm de residus industrials, dels quals 1,6 mil.lions necessitan tractament especial per ser molt perillosos (especials). A més s'haurien de contabilitzar tots aquells líquids que van a les aigües residuals i enverinen els nostres rius, el radiactius -que tampoc sap ningú que se'n fa ni s'en farà d'ells-, els hospitalaris i clínics, els gassosos, els incontrolats -que s'admet estan al voltant del 30% del total (quin total?)-, i un llarg etc. el total dels quals potser ens acostaria a les dades americanes i que és una barbaritat.

I de reciclar què?. Doncs el nostre Ajuntament va fer una experiència pilot, l'any 1985, per recuperar plàstics i llaunes que no es va desenvolupar per no ser rendible (perqué continuem sense contabilitzar els costos socials). També tenim experiència, desde l'any 1983, en recuperació de vidre, l'estrany és que a mesura que augmenta la producció de RSU per càpita la quantitat recuperada de vidre disminueix.

El cert és que mentre les administracions van llençant pilotes fora, i els ciutadans estem cada cop més mosquejats en veure que la merda ens sobresurt per tota arreu, constatem, una vegada més, que industrialització i deteriorament del medi van de la mà tan de pressa que cada cop se'ns fa més difícil trobar l'equilibri entre l'un i l'altre.

Creiem arribat el moment de recordar que en la natura no existeix contaminació, no existeixen residus: tot neix, creix, mor i es transforma en una altre cosa en una numerosa serie de processos cíclics sense desorganitzar-los. Durant mil.lenis l'hombre s'ha insertat en aquests cicles sense alterar-los. Però en els últims segles, i sobre tot en l'últim mig segle, el sistema industrial ha trencat el cicle, extraient a ritmes sempre més ràpids i consumin també a una velocitat més gran les matèries primeres no renovables transformant-les en productes la major part dels quals es converteixen en residus.

La societat occidental moderna, basada en l'economia, ens imposa una dinámica anomenada desenvolupament. La gran proposta del poder econòmic i industrial davant la crisi económica dels últims decenis ha estat el consum: produir productes que durin menys cada cop, que es trenquin el més aviat possible i que no es puguin reparar, així la gent estará obligada a comprar de nou, així produirem més, crearem nous llocs de treball i la crisi s'anirà superant. Per aconseguir la decisiva adhesió de la gent es movilitzen ingents recursos econòmics i humans, implicats en la seva major part en la publicitat i la propaganda (Espanya gasta en publicitat 1.045.000 mil.lions de pts. l'any al 1990, situant-se així en el primer lloc de la CEE en tan lamentables despeses). Aquesta nova religió del consum pel consum, imposada pels poders polítics-econòmics i recolzada en els mitjans de comunicació ha propiciat que la majoria de la gent sigui aliena als procesos ecològics esencials i a la solidaritat envers altres pobles.

Dintre d'aquesta lògica del usa i llença del consum i publicitat ens trobem en front de l'altre cara de la societat de consum, que és la societat dels residus. Sense haber tingut en compte que el nostre món, que pot satisfer perfectament les necessitats de la humanitat, mai podrá satisfer la seva ambició (Gandhi).

Si bé la solució al problema del residu no és pot trobar sense un plantejament global del sistema de producció i consum, no obstant els plantejaments i exigencies municipals poden ser els motors que propicien i dinamitzin, en gran mesura, el tan desitjat canvi.

Terrassa llença diariament 25 tn de paper (el que equival a 375 arbres dia); 15 tn de plàstics; 88 tn de matèria orgànica; 12,7 tn de vidre (del que apenas es recupera 0,45 tm/dia); 3,4 tn de textil; 1,7 tn de cauxo; 5,9 tn de metalls i 17 tn de no se sap què (entre les que cabria d'asenyalar piles botó, medicaments, i un llarg i vergonyós etc.) només en RSU. Si bé no tot és reciclable, la major part dels RSU (del ordre del 70%) poden convertir-se novament en matèries utilitzables i inclús en productes d'alt valor, partint només de la decisió de gestionar-los sobre la base de la seva recollida selectiva i el seu posterior reciclatge.

L'insensat dispendi de bens i energia que es permeteix la nostra societat emmotllurada sota la consigna de usar i llençar, així com els cada cop mes grans desequilibris que aquest malbaratament introdueix en el medi ambient, fan imprescindible buscar i posar en pràctica urgents alternatives de reciclatge per a evitar, o al menys reduir, l'impacte d'aquest frenesí dilapidatori.

Per a sortir del camí del consum hem de passar de la lògica del màxim a la del mínim i:

En lloc d'incrementar al màxim les necessitats (amb la publicitat, la moda, el "usa i llença"); obtenir les máximes ganàncies per a productors i venedors; malbaratar el màxim de matèries primeres i energia, contribuint així a l'augment de contaminació (plástics, etc.).

Es pot simplificar i reduir les necessitats (eliminant aquelles d'artificials); satisfer-les amb el mínim consum possible de matèries primeres, energia, treball; produir el més convenient per als consumidors (o sigui, la població); provocar la menor quantitat de danys a les reserves no renovables i al medi ambient.

Això significa entrar de nou al màxim possible en les lleis cícliques de la natura, recuperar el cicle.

Els Verds pensem que solament hi ha quatre regles per sortir-nos d'aquest círcul infernal i recuperar el cicle: Reducció, Reserves Renovables, Reutilizació y Reciclatge.

a) Reducció significa produir cada vegada menys residus. Per això no n'hi ha prou amb una educació al respecte, es necessita una legislació que faci respectar el no utilitzar embalatges no reciclables, envasos no retornables, pots, llaunes, etc., como succeix per exemple a Dinamarca, on totes les ampolles estàn estandaritzades amb l'envàs retornable, o a Suïssa que ha prohibit l'ús d'ampolles de PVC.

b) Reserves Renovables poden ser boses de vimet, jute, espart, cotó, en loc de plàstic (derivat del petroli, etc.).

c) Reutilitzar significa que el mateix objecte es faci servir més d'una vegada, tal qual (obviament després de la seva esterilització): es el cas de les ampolles retornables.

d) Reciclar significa recollir un determinat tipus de residu i treballar-lo (seleccionar-lo, triturar-lo, etc) de manera que el puguem retornar al cicle productiu: el paper utilitzat torna a convertir-se en paper per a utilizar-lo de nou, el vidre recollit es fon, les llaunes d'alumini es trituren i es fonen, el ferro, el mercuri de les piles, els plàstics que tornen a ser plàstic, etc.

Però per a reciclar de manera econòmica els residus urbans, és necessari en primer lloc, que no vagin tots a parar a un únic contenidor, doncs d'aquesta manera és difícil, costós i en part imposible dividir-los per al seu reciclatge, es necesitarien instal.lacions molt complicades i poc eficients. Fa falta doncs, fer una recollida selectiva, i per això és necessaria una gran campanya d'educació permanent, des dels nens/es fins les persones grans; són imprescindibles contenidors diferents per a: paper, plàstic, metalls, vidre, matèria orgánica; i a més circuits especials per a les piles de mercuri (restituir-les en les botigues en l'acte de l'adquisició de noves piles), per a medicaments caducs (ídem en les farmacies). I per a residus també especials com tintoreries, carnisseries, etc.

Es urgentísim invertir la carrera suicida dels residus urbans i industrials: no n'hi ha prou amb reciclar tot el possible, és necessari produir menys.

Hem de sortir del consum del usa i llença que provoca el caos en les recollides i descarregues de residus i en les instal.lacions (cada cop més grans) creades per aquesta finalitat, ja sigui amb lleis atrevides, o bé amb compromisos personals dels ciutadans i de les administracions locals.

Annex 5: GUERRA DEL GOLF:

El model energètic

Una de les causes principals per les que va sorgir el conflicte, és la possessió d'una de les fonts energètiques considerades fonamentals pel món actual i futur: el petroli. De fet el petroli és utilitzat massivament a Occident, principalment com força motriu; i la seva possessió es considera font de riquesa. Ara bé, el petroli és la principal causa de contaminació a les ciutats i una de les principals fonts contaminants en general, responsable de plujes àcides i del calentament de la terra. Per altre banda, com font d'energia no renovable, les seves existències són limitades, i estudis fonamentats calculen que al ritme de consum actual, tan sols hi ha petroli per un plaç d'entre 30 i 50 anys. Sens dubte, seguir apostant per aquest model energètic és irreflexiu i suïcida, tant per la seva limitació, com pels danys al medi ambient i a la salut. El model energètic que proposem Els Verds suposa la progresiva renúncia a les fonts d'energia limitades i contaminants, el foment de les energies toves i renovables, així com l'estalvi energètic.

La questió NORD-SUD

Desaperagut el bloc de l'Est, amb la fí de la guerra freda, semblava aixecar-se un nou clima mundial de distensió amb predomini del diàleg. Aquesta aparença era falsa, i amagava una injustícia més gran: l'aparent progrés i desenvolupament del Nord estava basat en l'explotació, humiliació i sotsdesenvolupament del Sud. No ha hagut de passar molt temps fins que es produís el primer enfrontament directe Nord-Sud. Aquesta ha estat una guerra de rapinya de les multinacionals del petroli i de la industria armamentista.

En el model que Els Verds proposem, un element fonamental és la solidaritat planetària entre tots els éssers vius, l'ajut al Sud mitjançant la financiació de projectes de desenvolupament i l'ajut directe per solucionar els problemes que necessiten una solució més ràpida: sanitat, aliments i la prohibició del comerç armamentístic.

Totes les guerres són injustes

No hi ha guerra justa. Perqué és injust resoldre els conflictes per la via de la violència (No oblidem, que aquí a l'any 36, un senyor va provocar una guerra que alguns van considerar justa). No podem tampoc considerar cap guerra com inevitable, perqué seria posar en questió la capacitat humana pel diàleg i el raonament.

No estem a favor de ningú

Sadam Huseim és un dictador responsable d'haver portat al seu poble a una llarga i cruenta guerra contra l'Iràn, de l'extermini del poble Kurd, i que ara ha posat al seu poble a un altre carreró sense sortida que l'està portant a un desastre terrible. Però més greu és encara la responsabilitat del món anomenat "civilitzat" i els seus governs, aquells que han format la "coalició" liderada pels Estats Units - entre ells el nostre - amb l'agressió injustificable i desproporcionada, realitzada sobre el poble iraquí, la destrucció d'un país per tots els mitjans, l'aniquilació de multitud de vides humanes, la contaminació irreversible del territori ...

Els Verds estem a favor de la Pau, del diàleg i de la negociació, sempre i en tots els casos, perqué la Pau és el principal valor i sobre la seva base sempre es posible avançar cap al camí de la justícia.

Els drets dels pobles

Kuwait ha estat alliberat, no així el Kurdistàn, sense pais i el seu poble perseguit i a punt de l'extermini; tampoc el poble palestí salvatgement massacrat i reprimit, sense territori. Els Verds exigim els drets dels pobles Kurd i Palestí a viure en Pau, i a disfrutar d'un país, d'un reconeixement internacional i d'un autogovern.

Les conseqüències

Les conseqüències de la guerra les patirem tots, perqué no ha estat tan sols l'agressió contra un poble i el seu territori i les vides humanes que s'han perdut, sinò contra tot l'equilibri ecològic del Planeta, cada vegada més en perill. Tanta repercussió ecológica tenen els bombardeigs com la marea negra, i es necessari denunciar la utilització que s'ha fet del tema ecològic per desviar la mirada d'occident. El cost de vides, haurà de calcular-se, no tan sols pel número de morts durant el conflicte, sino com a conseqüència d'ell, per la contaminació, l'enverinament de les terres i els rius, el desproveïment d'aigua potable, les emissions produïdes per la destrucció d'instal.lacions químiques i nuclears, pels propis bombardeigs, per la combustió d'enormes quantitats de petroli, per la pobresa provocada per la destrucció de l'hàbitat, els edificis, els centres vitals de les ciutats, els ponts sobre els rius, etc.. A nivell mundial es produïrà també un increment de l'efecte hivernacle, destrucció de la capa d'Ozó, probable influència en el clima, etc ...

Els mitjans de comunicació

La guerra, també ha evidenciat als mitjans de comunicació, principalment la televisió i la radio - en la premsa hi ha hagut alguna escassa però honrosa excepció -. El paper jugat pels mitjans de comunicació ha estat i és el de simples mitjans de propaganda d'una de les parts, la que encapçalaven els Estats Units, a les mans del qual s'han posat des de l'inici del conflicte, silenciant les veritables conseqüències de la guerra.

Eliminem les armes

Pel final hem deixat la nostra solidaritat radical amb aquells que es resisteixen, s'han resistit i es resistiran a anar a la guerra o simplement a agafar una arma, objectors de consciència, insubmissos i desertors, i els recolzem perquè exerceixen un dret bàsic, estigui o no reconegut per les lleis, perquè ningú pot estar obligat a matar. Els Verds avui estem més que mai per l'abolició del servei militar i per la desaparició de tots els exercits.

ELS VERDS DE TERRASSA