Els pobles i ciutats del segle XXI no poden seguir el model de
desenvolupament que, des d'els anys 60 fins ara, han pres com a model; malauradament
encara està molt arrelat un fals modus de pensar que identifica el creixement amb el
progrés. Però, en els darrers anys, la creixent sensibilitat mediambiental ha posat en
crisi aqueixa forma d'entendre el progrés, a tots els nivells: els recursos de què
disposem no són ilimitats i cal fer-ne un ús sostenible, és a dir, no podem esgotar-los
sense deixar-ne res a les futures generacions.
Un model de creixement sostenible hauria de contemplar-se des d'una
òptica distinta a l'actual, des de la globalitat, capaç d'articular de forma unitària
tots els reptes que tenen plantejats els nostres pobles i ciutats: harmonitzar el
creixement econòmic amb paràmetres de respecte al medi ambient; aprofundir en la
democràcia dotant de contingut real els canals participatius existents i creant-ne de
nous; disenyar un nou model d'urbanisme que eviti estendre la taca d'oli i prioritzi la
qualitat de vida de la la ciutadania enfront de l'afanys especuladors de certs polítics;
combatre l'atur amb polítiques que no malbaratin els recursos naturals o augmentin el
nivell de contaminació ambiental; involucrar les institucions en una concepció activa de
la solidaritat, tant exògena com endògena; treballar per un nou model de movilitat que,
potenciant al màxim el transport públic, faci, cada cop més, innecessari l'ús dels
vehicles privats... en definitiva, avançar cap a la sostenibilidad econòmica, política
i social.
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
 | Consultes populars vincunlants. |
| Capacitar lliure de mancumunació entre municipis en funció de realitats històriques,
contextos i a partir d’una gestió no monolítica i de baix a dalt. |
| Reivindicar que els municipis rebin més diner per finançament (el 40% de la
recaptació dels impostos generals). |
| Dret de vot i d’elecció dels immigrants. |
| Crear i enfortir amb responsabilitats la figura del defensor dels ciutadans |
| Conrear la lliure expressió. |
| Cercar mecanismes directes d’informació i transparència |
| Oferir capacitat d’incidència i gestió a les Assemblees de Barri a través de
Consells de districte |
| Consolidar el Consell per la Sostenibilitat |
| Incidir en el Desenvolupament de l’Agenda 21. |
| Fomentar tota activitat que potenciï la interculturalitat. |
| Horaris flexibles d’atenció al públic per part de l’administració local. |
| Fer possible la transversalitat de les polítiques mediambientals, generacionals i de
gènere |
| Protocolitzar mètodes participatius des de l’inici de cada projecte, programa
municipal o pressupostos. |
| Obrir els mitjans de comunicacions locals als ciutadans tant en la seva possibilitat
d’expressió com en la capacitat de control i gestió. |
| No elitilitzar la informació sobre serveis de l’Ajuntament. |
| Consells vinculants, consensuats per les entitats locals en temes de joventut, gènere,
gent gran i solidaritat. |
| Limitació en el càrrec a 8 anys en el cas de dedicació exclusiva i 16 anys a temps
parcials. |
| Assessorament jurídic independent a les entitats a fi que contrastin la informació i
l’oferta del govern municipal. |
| Potenciar la figura del policia de barri com a agent sensible a les demandes i possibles
malestars dels ciutadans. |
| Donar a conèixer els sous i responsabilitats dels regidors. |
| Moratòria urbanística (creixement zero) a l’Àrea Metropolitana i alhora afavorir
el desenvolupament de plans urbanístics sostenibles i de serveis a l’abast de la
població en altres zones de Catalunya. |
| Defensa dels espais naturals entre zones urbanes per evitar la fragmentació del
territori i per consolidar els corredors biològics. |
| Cercar àmbits surpamunicipals per assolir gestions integrals del territori. |
| Obligatorietat de realització d’auditories ambientals de qualitat prèvies a la
decisió de realitzar qualsevol intervenció urbanística i amb un caràcter aliè a
l’empresa o l’entitat que vulgui fer el projecte. |
| Catalogació de la vegetació i de la fauna de la ciutat i marcar criteris de
preservació i recuperació d’espais naturals. |
| Recuperació de rieres i rius a partir del tractament terciari i la creació dels parcs
fluvials. |
| Definició de xarxa de camins i itineraris, senyalització i manteniment. |
| Utilització d’espècies mediterrànies als parcs i jardins i compostar les restes
vegetals d’aquests espais. |
| Foment de materials alternatius i respectuosos amb el medi ambient a tot els nivells en
contraposició amb altres altament negatius (PVC, etc.). |
| Procurar la permeabilització del sòl, l’estalvi i reutilització de l’aigua. |
| Implementar el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals i realització de plans de
reforestació amb espècies autòctones. |
| Oposició al Tren d’Alta Velocitat a través de la potenciació dels ferrocarrils
de rodalies i, per llargues distàncies, tren pendular. |
| Potenciació d’un transport públic col·lectiu que interconecti barris, nuclis
urbans i serveis a partir d’un increment del seu horari tant a la nit com en
freqüència. |
| Treure cotxes del carrer, afavorir els aparcaments interiors per a cotxes. |
| Foment d’una circulació restringida a favor de les zones de vianants que a més
estiguin directament connectades. |
| Incentivar només l’automòbil privat a partir d’un ús compartit entre
ciutadans. |
| Obligatorietat d’un màxim de 40 km. per hora dins de la zona urbana i limitar
algunes zones especials a 30 km per hora. |
| Pla de la bicicleta. Implantació de xarxes de carrils bici interconnectades. |
| Renuncia a les grans infrastructures (a no ser que no sigui obligatorietat
imprescindible) en carreteres a fi d’evitar un ús intensiu de l’automòbil |
| Incrementar l’IBI sobre vivendes deshabitades. |
| Fer servir quotes per l’instal·lació d’oficines a la zona centre/casc antic
a fi d’evitar la pèrdua de presència veïnal |
| Evitar el creixement horitzontal i vertical a partir de la rehabilitació de vivendes. |
| Compra de sòl per part de l’ajuntament per abaratir possibles construccións de
vivendes. |
| Seguiment del manteniment de vivendes |
| Garantir que l’espai de les vivendes per a famílies sigui com a mínim de 90 m2 |
| Establir que el lloguer d’una vivenda no superi mai el 10% dels ingressos
familiars. |
| Regular la construcció de vivendes a partir de criteris ecològics i subvencionar la
remodelació de vivendes des d’una perspectiva ambiental. |
| Prioritzar la total supressió de barreres arquitectòniques i l’increment de tot
tipus de senyalització per als descapacitats. |
| Respecte a les ocupacions dels habitatges abandonats i buits i total suport a les
activitats dels casals i dels ateneus okupes autogestionats |
| Potenciar l’habitatge de lloguer en contraposició a la cultura de la propietat |
| Promoció de construcció de vivenda pública de qualitat, sobretot, per a joves i
dones. |
| Redacció i aplicació d’ordenances estrictes per controlar la contaminació
acústica, lumínica i atmosfèrica. |
| Instal·lació de sensors, controlats per l’Ajuntament, per detectar diferents
emissors contaminants a fi de controlar-los. |
| Preveure la reducció d’emissions de gasos a l’atmosfera. |
| Incentivar l’eficiència i l’estalvi energètic. |
| Facilitar el consum ecològic, just i solidari. |
| Creació de l’Agencia Local de l’Energia que generi i introdueixi energies
renovable en els consums públics amb l’instal·lació d’energies netes i
renovables en tots els edificis i centres públics. |
| Aprofitament del metà |
| Substitució de carburants fòssils per biocarburants i energies renovables. |
| Aplicació del Pla Metropolità de residus sense incineradora (ni la de Montcada i ni la
del Besos) ni abocador del Garraf. |
| Prevenir la generació de residus per anar a la recuperació de tots els materials
valoritzables. |
| Entendre el servei de recollida d’escombreries com un servei i que per tant no es
pot comparar amb altres activitats privades que provoquen residus. A partir d’aquest
fet, les majoria de les despeses no s’han de convertir en càrregues tributàries per
als veïns i en un cas que la seva contribució sigui educativa, com una manera de
conscienciació davant el problema del malbaratament. |
| Crear deixalleries de barri |
| Recollida selectiva porta per porta en els mercats i en les empreses. |
| Bonificar l’estalvi energètic i penalització del malbaratament. |
| Seguiment dels elements químics que afecten negativament l’ecosistema de les zones
conreades. |
| Exigir la participació dels treballadors en la gestió de les empreses |
| Creació dels Comitè de salut laboral i mediambiental |
| Facilitar la inserció laboral de les dones (cicle formatius, desenvolupament de
l’autoestima, etc.). |
| Discriminació positiva en material laboral que beneficiï a dones i joves |
| Potenciar mesures que impliquin a l’home en el treball familiar. |
| Dignificació del paper de pare |
| Equiparació sou i oportunitat home-dona i entre generacions. |
| Aplicació de la Jornada laboral de 35 hores, relacionada amb el suport a noves
professions que facilitin més llocs d’ocupació. |
| Remunerar el treball domèstic. |
| Reconversió ecològica de les empreses. |
| Aposta per l’economia social i solidària |
| Participar en pactes territorials d’ocupació i sostenibilitat |
| Foment de fires d’artesania. |
| Incentivar els sistemes cooperatius |
| Potenciar la creació de cooperatives de compra. |
| Incidir en els Consells econòmics, socials i ecològics com a àmbits
d’informació, formació i de potenciació de branques educatives reglades
d’inserció laboral. |
| Foment de la producció neta i tancar cicles |
| Promoure noves ocupacions relacionades amb el món ecològic. |
| Reivindicar el treball digne a partir d’una clara oposició a l’establiment de
ETTs en les ciutats i poblacions. |
| Protegir l’agricultura ecològica dins els espais locals, així com opcions que
preservi agricultura i pagesia (Parcs Agraris, tècnics de suport a la pagesia, cursos
formatius, etc.). |
| Donar suport al pagès davant possibles danys per part de la fauna a partir de fer
entendre que l’agricultura no és element que ha d’anar en contra del medi
natural si no que és un element més dins aquest àmbit que pot donar resultats
econòmics. |
| Reivindicar també els horts com a àmbit productiu de qualitat. |
