Els Verds en acció!

Els Verds no únicament condemnen l’assassinat del dirigent socialista basc Fernando Buesa i al seu escolta, sinó que exigeixen a la direcció d’ETA el restabliment immediat de la treva unilateral, com pas previ imprescindible per iniciar un procés de pau. Els Verds demanen la intervenció del Parlament Europeu per garantir que el procés tindrà la vigilància de la institució comunitària.

En la mateixa direcció, Els Verds són partidaris d’un diàleg sense exclusions, tot seguint les propostes del Movimient Social pel Diàleg i l’acord, Elkarri. A més de condemnar la violència cal anar a l’arrel del conflicte: la divisió del País Basc. La proposta d’Eusko Alkartasuna (EA) d’establir una Dieta Basco-Navarresa va en la mateixa direcció de les propostes d’Euskal Herriko Berdeak de l’Iparralde i Les Verts de l’estat francès per aconseguir que Euskadi sigui una regió lliure d’Europa.

El començament de l’any 2000 ha suposat la materialització de l’anunci del fi de la treva unilateral per part d’ETA. Pedro Antonio Blanco García va ser assassinat el 21 de gener mitjançant un cotxe bomba destinat a un general de l’exèrcit espanyol. Pedro Antonio Blanco va ser la primera víctima després d’un període de dinou mesos sense atemptats d’ETA. Aquest fet ha merescut el més absolut i radical rebuig per part dels pacifistes bascos. Des del punt de vista dels drets humans, aquest atemptat significa una greu violació. Tan sols produeix rebuig, dolor i indignació. Des del punt de vista de la societat basca, aquest atemptat ha constituït una violació a la paraula i la decisió d’aquest poble. La societat basca té dret a decidir com vol construir el seu futur i ha deixat clar d’innombrables maneres que ho vol fer sense violència.

Malgrat tot, s’ha aprofitat aquest fet per impulsar una corrent política i mediàtica amb l’objectiu d’arremetre contra els qui al llarg de l’últim any han defensat i practicat la via del diàleg. La consigna que es difon és que cal tornar a la unitat dels demòcrates i a l’aïllament polític i social de l’esquerra abertzale.

Els Verds se sumen als que creuen que aquest és un plantejament absolutament insuficient, com criteri de treball. Aquesta societat necessita que s’expliciti clarament quin és el pla, com i de quina manera, amb quins instruments, quins calendaris i propostes hi ha sota aquest suposat pla de pau. El procés irlandès ens podria alliçonar, malgrat les diferències.

La societat basca coneix quins són els resultats en el passat de l’estratègia basada en la "unitat dels demòcrates i l’aïllament dels violents". No sols no ha apropat a la solució sinó que ha aprofundit els problemes i els ha enquistat sense oferir després de dècades, indicis o aguaits de solució definitiva.

Els que venen explorant la via del diàleg tenen un pla de pau, sens dubte agosarat i millorable que exigeix el fi de la violència i que aquesta exigència va acompanyada d’una estratègia de diàlegs múltiples que descarten l’aïllament de ningú. El criteri és obrir experiències de diàleg i cooperació. Així mateix, l’eix és la constitució d’un foro o mesa de partits sense exclusions. Aquest segon atemptat és una nova batzegada a aquesta proposta que ja havia donat els primers passos amb els debats on forces com EA, PSE, PNV i EH havien acceptat la invitació d’Elkarri a dialogar sota tres preguntes.

Elkarri ha demanat que els partidaris de l’immobilisme i l’aïllament els que il.lusament creuen en les victòries policials que detallessin i explicitesin quin era el seu pla concret per arribar a la pau. Front el principi de "No violència i aïllament" que promou el govern Aznar i les forces mediàtiques que el secunden, Elkarri havia proposa el principi de "No violència, diàleg multipartit i sense exclusions".

Malgrat el canvi de cojuntura, la proposta d’Elkarri mereix ser estudiada atentament i per aquest motiu traduim la crida feta per aquest Moviment Social pel Diàleg i l’Acord:

L’acció violenta d’ETA ens ha provocat dolor, rebuig i indignació. Durant l’últim any i mig, diferents forces polítiques, sindicals i socials han intentat arribar a la pau mitjançant el diàleg. El resultat, sens dubte imperfecte i no definitiu, ha fet possible una tregua de 14 mesos i un primer apropament a la recerca de solucions. El govern espanyol i alguns partits denuncien aquest intent. Proposen tornar al criteri d’"unitat dels demòcrates i l’aïllament" d’un sector social i polític que representa entre el 15 i el 20% de l’electorat.

El dilema que se'ns planteja, per tant, és el següent: ¿Quina ha de ser ara el camí per la pau: continuar amb la via del diàleg o retornar al criteri de l’aïllament?

Suggeriment 1. Per buscar les respostes i per no ser utilitzats, és precís que les persones d’apeu adoptem una actitud crítica i reflexiva. Darrera de les grans proclames no sempre és or el que llueix. Es barreja també demagògia i interès partidista.

Suggeriment 2. Per trobar les solucions és necessari que la societat exigeixi concreció als polítics. Un eslògan genèric, "unitat dels demòcrates", és insuficient per inconcret i mal.leable. Coneixem les seves incoherències i fallits resultats en el passat. Després d’anys de sofriments, violència i conflicte tenim la legitimitat per preguntar, què més? Quin és projecte de procés de pau, com i de quina manera, amb quins instruments, calendaris i propostes hem d’aconseguir-ho?

Suggeriment 3. Per assolir la pau, la immensa majoria estem d’acord: tots els drets humans han de ser respectats. ETA ha de posar fi a la violència. A més, perquè aquest consens no sigui estèril, avançar i evitar la resignació, necessitem confiar en propostes democràtiques i viables. Els dirigents polítics han d’oferir-nos respostes clares i sinceres a preguntes cabdals sobre el camí que se seguirà. Sobre la base del rebuig integral de la violència formulem: