sol.gif (2087 bytes)

Els Verds en acció!

Comunicat de la Mesa Permanent d’Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)

Sant Pere Mitjà 48. 08003 Barcelona. Tel. 93 268 04 44. Fax. 93 268 02 51

www.elsverds.org - elsverds-cec@mx3.redestb.es

Pau a Euskadi

No al final de la treva unilateral

Davant del comunicat d’ETA anunciant el final de la treva unilateral feta pública el passat diumenge 28 de novembre, la Mesa Permanent d’Els Verds fa una petició pública a Euskadi Ta Askatasuna per renovar la treva unilateral i una petició expressa al govern espanyol i francès per iniciar un vertader procés de pau que expressi la voluntat de resoldre el conflicte basc mitjançant acords democràtics en el marc europeu.

Així mateix, volem contribuir al procés de pau amb les següents consideracions i propostes:

1. Els Verds donen suport a la carta que Dominique Voynet, Ministra de Medi Ambient del govern francès va adreçar el passat 8 de novembre al Ministre d’Interior del govern francès, Jean-Pierre Chevènement en la que afirmava que el lliurament de ciutadans bascos a la policia espanyola era un factor desestabilitzador pel procés de reconciliació. (Nota adjunta)

2. Donar suport a les iniciatives que Elkarri i altres organitzacions civils pacifistes basques i la Declaració de Lizarra-Garazi puguin desenvolupar en el marc de la societat basca i un suport exprés a Euskal Herriko Berdeak, els verds de l’Iparralde, presents la Declaració de Lizarra-Garazi com observadors, així com de la resolució que, per unanimitat, va subscriure la Mesa Confederal d’Els Verds d’àmbit estatal el desembre de 1998, tot donant suport a la Declaració de Lizarra-Garazi.

3. Demanar a totes les parts en conflicte el respecte a les recomanacions d’Amnistia Internacional sobre els drets humans en relació amb el procés de pau en el País Basc. (Document adjunt)

4. L’immediat reagrupament dels presos d’ETA a presons d’Euskadi Sud i Nord, tot seguint els acords adoptats al respecte a les Corts Generals i sol.licitat per Elkarri, Gesto por la Paz i el CDDHPB, el Comité de Defensa dels Drets Humans a l’Ipar Euskal Herria, entre altres peticions.

5. Demanar al govern francès la creació d’un Departament Basc, petició expressada reiteradament a l’Iparralde, com a pas immediat per aconseguir que el conjunt d’Euskadi sigui una regió d’Europa, tal i com va demanar Daniel Cohn-Bendit, eurodiputat de Les Verts, tot superant les fronteres actuals i respectant les actuals institucions democràtiques.

6. Demanar a les forces signants de la Declaració de Barcelona un esforç per superar l’actual retrocés, tot exigint al govern espanyol un procés de pau.

7. Demanar al Grup parlamentari d’Els Verds-Aliança Lliure Europea del Parlament Europeu una iniciativa per fer una comissió parlamentària de seguiment del procés basc.

Totes aquestes propostes no fan oblidar que el trencament de la treva unilateral d’ETA dificultaria aquest procés, l’ajornaria i causaria més dolor. En aquest sentit, Els Verds també demanen expressament que no s’utilitzin ni cotxes bombes ni armes ni violència indiscriminada contra la població civil.

Mesa Permanent d’Els Verds, 30 de novembre de 1999

Voynet opina que les expulsions desestabilitzen el procés basc

El passat 8 de novembre, Dominique Voynet, la Ministra d’Ordenació del Territori i Medi Ambient del govern francès va lliurar una carta adreçada al ministeri de l’Interior francès, Jean-Pierre Chevènement. La gènesi d’aquesta carta és una petició del CDDHPS, el Comitè de Defensa dels Drets Humans a l’Ipar Euskal Herria. La portaveu verda va consultar a la secretaria federal d’Euskal Herriko Berdeak la iniciativa abans de lliurar-la al seu company de govern, del Partit Socialista. Jean Lissar, Conseller Regional d’Aquitània va confirmar aquesta consulta i el seu total suport a la iniciativa, així com Colette Capdevielle, regidora de Baiona i Consellera Regional d’Aquitània i membre del Partit Socialista, en fer-se pública la iniciativa el passat 26 de novembre.

En la carta, Voynet considera que el lliurament de ciutadans bascos a la policia espanyola és un factor desestabilitzar pel procés de reconciliació i recorda que els tribunals gals han declarat il.legals els lliuraments de policia a policia tot fent-se eco de les denúncies de tortures realitzades per associacions de defensa dels drets humans.

Recomanacions d’Amnistia Internacional

Els drets humans en relació amb el procés de pau al País Basc

Amnistia Internacional (AI) creu que el respecte dels drets humans és fonamental per la pau d’Espanya i el País Basc i que totes les parts implicades en el procés de pau, directa o indirectament, han d’actuar unilateralment a favor del respecte i l’acompliment d’aquests drets, sense esperar que ho facin els altres.

Detenció en règim d’incomunicació

· Que deroguin immediatament l’Article 520 bis de la Ley de Enjuiciamiento Criminal que amplia el plac de detenció en règim d'incomunicació aplicable als sospitosos de terrorisme i l’Article 527 de la citada llei que únicament permet al detingut accedir a un advocat designat d’ofici, subjecte a restriccions especials;

· Que prenguin mesures per impedir l’aplicació pràcticament sistemàtica de la detenció en règim d’incomunicació amb mires de posar en pràctica les recomanacions del Comitè dels Drets Humans, formulada l’any 1996, d’abandonar l’ús de la detenció en règim d’incomunicació;

· Que, veien la persistència i, amb coherència amb el fet que persones detingudes en règim d’incomunicació han denunciat que els agents encarregats de fer complir la llei i encarregats de la seva custòdia, els encaputxaven o els hi embenaven els ulls, i tenint present la recomanació general del Relator Especial de Nacions Unides, que es prohibeixin aquestes pràctiques, es prenguin mesures per garantir que no s’embenin ni s’encaputxi els detinguts. Aquesta mesura ha d’aplicar-se també a la pràctica habitual dels agents de cobrir-se el rostre en públic per no ser identificats; *

· Que, en consonància amb la recomanació del Relator Especial de Nacions Unides sobre la tortura al govern espanyol el 1998, estudiïn seriosament la introducció d’un sistema de gravació dels interrogatoris en vídeo, com mitjà per protegir tant els detinguts en règim d’incomunicació, com els agents encomanats de fer complir la llei que poden ser acusats falsament d’actes de tortura i maltractes.

Impunitat

· Que garanteixin que els processos judicials oberts i llargament aplaçats relacionats amb el GAL, la majoria pendent des de la dècada dels anys vuitanta, concloguin l’abans possible i que (malgrat el fet que els delictes seran jutjats en aplicació de l’anterior Codi Penal, que comporta un àmbit d’aplicació més limitat per la sanció de la tortura, els maltractes que el nou Codi Penal aprovat l’any 1996), els judicis concloguin amb una declaració inequívoca d'innocència o de culpabilitat. Que garanteixi així mateix que les sentències són acords amb la gravetat dels delictes comesos, sense cap indici d’impunitat. Aquesta recomanació també s’aplica a les persones jutjades en relació amb delictes comesos per ETA i altres grups armats;

· Que garanteixin que no s’adopten mesures legals ni d’altre tipus respecte els sospitosos de pertànyer als GAL, ni tampoc els sospitosos de delictes relacionats amb ETA o altres grups armats, que signifiquin, a la pràctica que no són jutjats eficaçment conforme a les normes internacionals, i que es fa tot el que és possible per processar a aquells que segueixen eludint l’acció de la justícia;

· Que garanteixin que els plans actuals d’indemnitzar a les víctimes “d’actes terroristes o de fets perpetrats per persones integrades en bandes armades” es duen aviat a la pràctica i de manera eficaç i adequada;

· Que prenguin mesures per garantir que, es preserven els drets de totes les víctimes de violacions de drets humans, o de les persones al seu càrrec, a obtenir reparacions i indemnitzacions justes i adequades. En particular, s’insta a prendre mesures per revisar tots els casos des de 1968 en els que s’han imposat sentències firmes contra funcionaris públics per tortura o lesions greus i maltractes, amb mires de garantir una reparació i indemnització justes i adequades a cada una de les víctimes de tortura i als seus familiars i hereus, i que són tractats en condicions d’igualtat amb respecte a les víctimes d’abusos contra els drets humans.

Apropament de presos

· Que es revisin globalment i inverteixin radicalment la pràctica de dispersar a certs grups de presos repartint-los per tota la península, les illes i Ceuta i Melilla, amb mires a permetre que tots els presos, quan sigui possible, i sempre que l’individu ho sol. liciti, compleixin les seves penes en la zona on tenen establert vincles familiars i socials.

Al mateix temps, Amnistia Internacional insta a ETA i altres grups a:

· Que posin fi, de manera immediata i definitiva a l’abús contra els drets humans, com homicidis, segrests i presa d’ostatges, que Amnistia Internacional ha condemnat reiteradament i sense reserves, a efecte de contribuir a crear un clima en el qual es respectin drets humans bàsics com el dret a la vida, la llibertat i la seguretat de la persona i el dret a no ser sotmès a tortura ni a tractes o penes cruels, inhumanes o degradants;

· Que posin fi d’immediat als nombrosos actes violents i intimidatoris, com atemptats amb bombes i amenaces de mort, perpetrats contra representants polítics, empreses, diaris, personalitats judicials, agents encarregats de fer complir la llei i altres, des de la Declaració de la treva per part d’ETA.

Recomanacions extretes de l’últim informe d’Amnistia Internacional, fet públic el 24 de juny de 1999, en el seu apartat sobre Espanya (“Motius de preocupació en matèria de drets humans en relació amb el procés de pau al País Basc”).

* Per disposar de dades pormenoritzades sobre aquesta pràctica, veure l’informe: Espanya: comentaris d’Amnistia Internacional al quart informe periòdic del govern espanyol al Comitè de Drets Humans.