|
Els Verds en acció!Comunicat de la Mesa Permanent d’Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya) Sant Pere Mitjà 48. 08003 Barcelona. Tel. 93 268 04 44. Fax. 93 268 02 51 www.elsverds.org - elsverds-cec@mx3.redestb.esPau a EuskadiNo al final de la treva unilateral
Davant del comunicat d’ETA anunciant el final de la treva
unilateral feta pública el passat diumenge 28 de novembre, la Mesa Permanent
d’Els Verds fa una petició pública a Euskadi Ta Askatasuna per renovar la
treva unilateral i una petició expressa al govern espanyol i francès per
iniciar un vertader procés de pau que expressi la voluntat de resoldre el
conflicte basc mitjançant acords democràtics en el marc europeu. Així mateix, volem contribuir al procés de pau amb les
següents consideracions i propostes: 1. Els Verds donen suport a la carta que Dominique Voynet,
Ministra de Medi Ambient del govern francès va adreçar el passat 8 de novembre
al Ministre d’Interior del govern francès, Jean-Pierre Chevènement en la que
afirmava que el lliurament de ciutadans bascos a la policia espanyola era un
factor desestabilitzador pel procés de reconciliació. (Nota adjunta) 2. Donar suport a les iniciatives que Elkarri i altres
organitzacions civils pacifistes basques i la Declaració de Lizarra-Garazi
puguin desenvolupar en el marc de la societat basca i un suport exprés a Euskal
Herriko Berdeak, els verds de l’Iparralde, presents la Declaració de
Lizarra-Garazi com observadors, així com de la resolució que, per unanimitat,
va subscriure la Mesa Confederal d’Els Verds d’àmbit estatal el desembre de
1998, tot donant suport a la Declaració de Lizarra-Garazi. 3. Demanar a totes les parts en conflicte el respecte a les
recomanacions d’Amnistia Internacional sobre els drets humans en relació amb
el procés de pau en el País Basc. (Document adjunt) 4. L’immediat reagrupament dels presos d’ETA a presons
d’Euskadi Sud i Nord, tot seguint els acords adoptats al respecte a les Corts
Generals i sol.licitat per Elkarri, Gesto por la Paz i el CDDHPB, el Comité de
Defensa dels Drets Humans a l’Ipar Euskal Herria, entre altres peticions. 5. Demanar al govern francès la creació d’un
Departament Basc, petició expressada reiteradament a l’Iparralde, com a pas
immediat per aconseguir que el conjunt d’Euskadi sigui una regió d’Europa,
tal i com va demanar Daniel Cohn-Bendit, eurodiputat de Les Verts, tot superant
les fronteres actuals i respectant les actuals institucions democràtiques. 6. Demanar a les forces signants de la Declaració de
Barcelona un esforç per superar l’actual retrocés, tot exigint al govern
espanyol un procés de pau. 7. Demanar al Grup parlamentari d’Els Verds-Aliança
Lliure Europea del Parlament Europeu una iniciativa per fer una comissió
parlamentària de seguiment del procés basc. Totes aquestes propostes no fan oblidar que el trencament
de la treva unilateral d’ETA dificultaria aquest procés, l’ajornaria i
causaria més dolor. En aquest sentit, Els Verds també demanen expressament que
no s’utilitzin ni cotxes bombes ni armes ni violència indiscriminada contra
la població civil. Mesa Permanent
d’Els Verds, 30 de novembre de 1999 Voynet opina que les expulsions
desestabilitzen el procés basc
El passat 8 de novembre, Dominique Voynet, la Ministra
d’Ordenació del Territori i Medi Ambient del govern francès va lliurar una
carta adreçada al ministeri de l’Interior francès, Jean-Pierre Chevènement.
La gènesi d’aquesta carta és una petició del CDDHPS, el Comitè de Defensa
dels Drets Humans a l’Ipar Euskal Herria. La portaveu verda va consultar a la
secretaria federal d’Euskal Herriko Berdeak la iniciativa abans de lliurar-la
al seu company de govern, del Partit Socialista. Jean Lissar, Conseller Regional
d’Aquitània va confirmar aquesta consulta i el seu total suport a la
iniciativa, així com Colette Capdevielle, regidora de Baiona i Consellera
Regional d’Aquitània i membre del Partit Socialista, en fer-se pública la
iniciativa el passat 26 de novembre. En la carta, Voynet considera que el lliurament de
ciutadans bascos a la policia espanyola és un factor desestabilitzar pel procés
de reconciliació i recorda que els tribunals gals han declarat il.legals els
lliuraments de policia a policia tot fent-se eco de les denúncies de tortures
realitzades per associacions de defensa dels drets humans. Recomanacions d’Amnistia
Internacional
Els drets humans en relació amb el procés de pau al País Basc
Amnistia Internacional (AI) creu que el respecte dels drets
humans és fonamental per la pau d’Espanya i el País Basc i que totes les
parts implicades en el procés de pau, directa o indirectament, han d’actuar
unilateralment a favor del respecte i l’acompliment d’aquests drets, sense
esperar que ho facin els altres. Detenció en règim d’incomunicació
·
Que deroguin immediatament l’Article 520 bis de la Ley de
Enjuiciamiento Criminal que amplia el plac de detenció en règim d'incomunicació
aplicable als sospitosos de terrorisme i l’Article 527 de la citada llei que
únicament permet al detingut accedir a un advocat designat d’ofici, subjecte
a restriccions especials; ·
Que prenguin mesures per impedir l’aplicació pràcticament
sistemàtica de la detenció en règim d’incomunicació amb mires de posar en
pràctica les recomanacions del Comitè dels Drets Humans, formulada l’any
1996, d’abandonar l’ús de la detenció en règim d’incomunicació; ·
Que, veien la persistència i, amb coherència amb el fet que
persones detingudes en règim d’incomunicació han denunciat que els agents
encarregats de fer complir la llei i encarregats de la seva custòdia, els
encaputxaven o els hi embenaven els ulls, i tenint present la recomanació
general del Relator Especial de Nacions Unides, que es prohibeixin aquestes pràctiques,
es prenguin mesures per garantir que no s’embenin ni s’encaputxi els
detinguts. Aquesta mesura ha d’aplicar-se també a la pràctica habitual dels
agents de cobrir-se el rostre en públic per no ser identificats; * ·
Que, en consonància amb la recomanació del Relator Especial de
Nacions Unides sobre la tortura al govern espanyol el 1998, estudiïn
seriosament la introducció d’un sistema de gravació dels interrogatoris en vídeo,
com mitjà per protegir tant els detinguts en règim d’incomunicació, com els
agents encomanats de fer complir la llei que poden ser acusats falsament
d’actes de tortura i maltractes. Impunitat
·
Que garanteixin que els processos judicials oberts i llargament
aplaçats relacionats amb el GAL, la majoria pendent des de la dècada dels anys
vuitanta, concloguin l’abans possible i que (malgrat el fet que els delictes
seran jutjats en aplicació de l’anterior Codi Penal, que comporta un àmbit
d’aplicació més limitat per la
sanció de la tortura, els maltractes que el nou Codi Penal aprovat l’any
1996), els judicis concloguin amb una declaració inequívoca d'innocència o de
culpabilitat. Que garanteixi així mateix que les sentències són acords amb la
gravetat dels delictes comesos, sense cap indici d’impunitat. Aquesta
recomanació també s’aplica a les persones jutjades en relació amb delictes
comesos per ETA i altres grups armats; ·
Que garanteixin que no s’adopten mesures legals ni d’altre
tipus respecte els sospitosos de pertànyer als GAL, ni tampoc els sospitosos de
delictes relacionats amb ETA o altres grups armats, que signifiquin, a la pràctica
que no són jutjats eficaçment conforme a les normes internacionals, i que es
fa tot el que és possible per processar a aquells que segueixen eludint
l’acció de la justícia; ·
Que garanteixin que els plans actuals d’indemnitzar a les víctimes
“d’actes terroristes o de fets perpetrats per persones integrades en bandes
armades” es duen aviat a la pràctica i de manera eficaç i adequada; ·
Que prenguin mesures per garantir que, es preserven els drets de
totes les víctimes de violacions de drets humans, o de les persones al seu càrrec,
a obtenir reparacions i indemnitzacions justes i adequades. En particular,
s’insta a prendre mesures per revisar tots els casos des de 1968 en els que
s’han imposat sentències firmes contra funcionaris públics per tortura o
lesions greus i maltractes, amb mires de garantir una reparació i indemnització
justes i adequades a cada una de les víctimes de tortura i als seus familiars i
hereus, i que són tractats en condicions d’igualtat amb respecte a les víctimes
d’abusos contra els drets humans. Apropament de presos
·
Que es revisin globalment i inverteixin radicalment la pràctica
de dispersar a certs grups de presos repartint-los per tota la península, les
illes i Ceuta i Melilla, amb mires a permetre que tots els presos, quan sigui
possible, i sempre que l’individu ho sol. liciti, compleixin les seves penes
en la zona on tenen establert vincles familiars i socials. Al mateix temps, Amnistia
Internacional insta a ETA i altres grups a: ·
Que posin fi, de manera immediata i definitiva a l’abús contra
els drets humans, com homicidis, segrests i presa d’ostatges, que Amnistia
Internacional ha condemnat reiteradament i sense reserves, a efecte de
contribuir a crear un clima en el qual es respectin drets humans bàsics com el
dret a la vida, la llibertat i la seguretat de la persona i el dret a no ser
sotmès a tortura ni a tractes o penes cruels, inhumanes o degradants; ·
Que posin fi d’immediat als nombrosos actes violents i
intimidatoris, com atemptats amb bombes i amenaces de mort, perpetrats contra
representants polítics, empreses, diaris, personalitats judicials, agents
encarregats de fer complir la llei i altres, des de la Declaració de la treva
per part d’ETA. Recomanacions extretes de l’últim informe d’Amnistia
Internacional, fet públic el 24 de juny de 1999, en el seu apartat sobre
Espanya (“Motius de preocupació en matèria de drets humans en relació amb
el procés de pau al País Basc”). * Per disposar de dades pormenoritzades sobre aquesta pràctica, veure l’informe: Espanya: comentaris d’Amnistia Internacional al quart informe periòdic del govern espanyol al Comitè de Drets Humans. |
Per a qualsevol consulta o comentari sobre aquesta Web envieu un correu al nostre Webmaster. Darrera modificació: 18/03/00 |