Resolucions aprovades a les sessions de l'11 i 12 a Granollers

NI AQUEST TRAÇAT NI CAP. NO AL TAV

Estratègia i tàctiques per aturar el projecte faraònic més destructiu de tots dels que es fan i es desfan.

L'estratègia que proposem a debat es la de la mobilització in formativa permanent basada en un pacte de ferro de les següents formacions polítiques: Els Verds-CEC, EuiA, IC-Verds i ERC, entorn a l'exigència d'informació, debat públic i la realització d'un referèndum perquè el poble esculli entre la opció TAV o les alternatives.

Donat que el TAV ja es troba a Lleida, s'ha de forçar una decisió parlamentària de aplicació d'una moratòria de les obres el TAV, en la que el "pacte de ferro" ha d'aconseguir el suport de PSC, d'alguns parlamentaris de CiU o del PP, especialment escollits entre els residents als territoris amenaçats pel TAV.

Per trencar la solidaritat interna dins del partit del TAV, s'han d'iniciar una sèrie de concentracions a les seus de PSC-PSOE, PP i CiU de tots els territoris amenaçats i de les capitals, i escollir alguns dels arguments contra el TAV i fer-los arribar a la consciència col·lectiva per la via de la insistència.

Alguns arguments proposats son:

1. Econòmics o "La Gran Estafa del TAV"

A. Tanta austeritat com per negar-se a que els llibres de classe siguin gratuïts i després agafen aquests diners que als nostres estudiants els han pres i els dilapiden en un tren per als rics.

B. Diners públics a fons perdut per crear fabulosos negocis dels corromputs.

C. Els finançaments secrets dels partits majoritaris són un deute que ells paguen amb els nostres impostos diaris.

D. LA Siemens i, sobretot, la GEC-ALSTHOM no es conformen amb una tecnologia alternativa, perquè és més barata i el volum del seu negoci minva.

E. Igual que el caciquisme i el franquisme, el poder de les grans corporacions esdevé en corrompre la classe política per continuar expoliant-nos.

2. Tecnològics.

Comparant les tecnologies alternatives amb la tecnologia TAV, la lògica sobre aquest territori aconsella l'Euromed, l'Intercity o el Talgo Pendular.

3. Ecològics.

Han escollit la tecnologia més destructiva del nostre mediambient, d'entre totes les possibles. I encara que nosaltres ho tinguem molt clar, resta molta gent que no sap que hi ha alternatives al TAV.

4. Ètics.

S'enganya a la gent identificant el TAV amb el progrés, menyspreant les alternatives tecnològiques que representen molt millor el progrés, aquelles que són més respectuoses amb els recursos econòmics i ecològics.

5. Polítics.

Amb aquesta iniciativa es demostra un cop més que els partits tradicionals actuen de forma partidista, amb una política absurdament irracional, amb una finalitat cegament capitalista, que els assegura èxits a curt plaç sacrificant el futur de Catalunya pels seus interessos. de merda.

En aquest disseny, Els Verds, donant tot el seu suport a COPALTAV treballarà per conscienciar els col·lectius d'estudiants, d'escoles d'adults, universitats, i secundària dels territoris amenaçats. I amb el suport d'aquests milers d'estudiants, encarar la campanya d'ofeig social a PP, PSOE, CiU, a més a més, s'hauria de fer una convocatòria del moviment veïnal a Catalunya per fer arribar la proposta del referèndum a tots els barris i poder realitzar un referèndum popular en cas de no aconseguir-se la majoria parlamentària.

La presentació d'aquesta campanya s'hauria de fer al Col·legi de Periodistes, perquè cap professional del a comunicació pugui mai més fer-se el sord.

Potser, arribem amb un any de retard, que és l'any que s'ha dedicat a preparar dues conteses electorals, però, per això, hem de concentrar esforços en denunciar la gran estafa del TAV, sortir al carrer, salvar el que es pugui i depurar les responsabilitats dins la classe política, i ho hem de fer amb caràcter d'urgència.

Aquesta proposta, l'hem pensat des de la nostra assemblea amb l'idea de fer un front comú al problema del TAV, oblidant disputes partidistes amb la finalitat d'intentar aturar aquesta barbaritat imposada des del govern central Els Verds necessitem cridar ben fort dins de la nostra societat "No al TAV!", pel que representa en sí i per a que sàpiguen tots que estem al front de l'ecologisme polític i social a Catalunya.

COCA COLA A CAN FENOSA

Recolzament a la posició d'El Lledoner

Referent a la requalificació dels terrenys agrícoles de Can Fenosa per fer possible la construcció d’una nova planta de Coca-cola, davant de la gran quantitat de rumors que s’han fet córrer i de la gran manca d’informació a la que es troba immersa la població de Martorelles, informem a la ciutadania per tal que tothom pugui formar-se la seva pròpia opinió.

Posicionament de l’Associació pel Desenvolupament Ecològic El Lledoner-Ecologistes En Acció respecte la construcció d’una planta de Coca-Cola al pla de Can Fenosa (Martorelles – Montornès del Vallès).

L’Associació pel Desenvolupament Ecològic El Lledoner-Ecologistes En Acció s’oposa a la construcció de la planta de Coca-Cola que es preveu construir a la finca de Can Fenosa, ocupant terrenys agrícoles de Martorelles i Montornès del Vallès. Els motius que tenim són diversos i plenament justificats. Tot seguit passem a exposar-los:

1.     Els terrenys en qüestió són uns terrenys agrícoles que tenen un valor ecològic i social considerable en el context socio-econòmic d’aquests municipis i dels seus voltants. A tocar de la gran conurbació barcelonina i en una comarca densament poblada i industrialitzada com és el Vallès Oriental, un espai agrícola com aquest ja té, per ell mateix, un valor intrínsec que cal preservar.

2.     Les funcions ecològiques d’aquest espai són diverses. És l’hàbitat de moltes espècies de fauna vertebrada, sobretot d’ocells i micromamífers, actua de corredor biològic i efectua un paper de pont entre el riu Besòs i la Serralada Litoral força interessant ecològicament.

3.     Moltes de les espècies que hi podem trobar són objecte de protecció segons la Llei 3/1988 de protecció dels animals. En concret l’article 19 estableix:

-        Els instruments de planejament territorial i urbanístic ha d’assegurar la preservació, el manteniment i la recuperació dels biòtops i dels hàbitats de les espècies protegides.

-        Pel que fa a les migracions, es prohibeix especialment la pertorbació dels espais de recuperació, criança, muda, hivernada i descans.

4.     El Pla especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, redactat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, destaca de gran interès natural el pla agrícola situat entre Martorelles i Montornès. El Pla especial cataloga aquest espai com a àrea d’especial interès dins de l’apartat 4.2 (Determinació i diagnosi dels aspectes clau a considerar per a l’ordenació de l’espai), i en concret diu:

- F2: Plana fluvial de Martorelles-Montornès del Vallès

La gran extensió de conreus, especialment d'horta, permeten que es mantinguin aquí importants poblacions de passeriformes. De fet, constitueix el darrer vestigi al Vallès Oriental de les planes fluvials amb conreu d'hortalisses, per la qual cosa presenta algunes singularitats faunístiques com ésser un dels darrers refugis vallesans de nidificació de la cuereta groga (Motacilla flava). És lloc d'hivernada de diverses espècies de rapinyaires com Buteo buteo, Accipiter nisus i Falco tinnunculus.  S’hi localitzen també altres espècies vulnerables com Galerida cristata i Coturnix coturnix.

El manteniment d'aquest espai obert permet la permanència de les connexions entre la serralada Litoral i  el Ripoll, la riera de Caldes, el Tenes, el Congost i el Mogent (DIEGO et al, 1994).

5.     Segons informa la premsa comarcal (en cap moment s’ha informat a l’ADE El Lledoner sobre les qüestions tècniques del projecte de construcció), la multinacional nord-americana preveu carregar diàriament uns 400 tràilers, un volum de transport que suposa quasi la meitat dels 1100 tràilers diaris que genera la Central Integrada de Mercaderies (CIM) de Santa Perpètua de Mogoda. Són evidents les molèsties que això comportarà a la població, tot i l’acceleració de les obres de connexió amb Martorelles del futur pont que ha d’unir aquesta vila i la ciutat de Mollet del Vallès.

6.     Segons la premsa comarcal, la nova planta preveu gastar cada dia 10 milions de litres d’aigua, tres vegades més que les altres 90 empreses del polígon juntes. Davant d’això, El Lledoner es planteja diverses preguntes. D’on sortirà aquesta faraònica xifra de litres d’aigua ? A quin preu pagarà l’aigua la nova planta de Coca-Cola ? És just que, mentre els altres ciutadans patim les amenaces de restriccions d’aigua en períodes de sequera estival i se’ns pregona la necessitat d’estalvi d’aigua, afavorim aquest tipus d’empreses tan malbaratadores d’un recurs tan escàs com és l’aigua ? I si a part de ser un recurs escàs és un bé comú de tots els ciutadans ?

7.     També segons la premsa, El Lledoner s’ha assabentat que s’estan definint la distribució dels 125.000 metres quadrats construïts i els 200.000 de zona verda. El primer que volem dir és que cap zona verda ni cap plantada d’arbres no compensarà la pèrdua ecològica de l’espai agrícola, i no seràn res més que un rentat d’imatge mediambiental de l’empresa i de les administracions (simple política d’aparador). En segon lloc, no entenem com una entitat que vetlla pel medi ambient i pels beneficis que aquest comporta a les persones no ha estat informada del disseny d’aquesta “ zona verda “ (amb una col·laboració conjunta els fruits serien més beneficiosos per a tothom).

8.     L’ocupació de l’espai per part de la nova planta de Coca-Cola  minvarà de forma important l’actual capacitat de filtratge d’aigües pluvials, hipotecant encara més el ja malmès aqüífer subterrani del Besòs.

9.     Alguns justifiquen la destrucció del nostre patrimoni natural amb la creació de nous llocs de treball. Pensem que és crear falses espectatives, o si més no sobredimensionar-les. Davant d’això també ens plantejem diverses preguntes. De veritat ens creiem que hi hauran tants llocs de treball per a la gent de Martorelles i de Montornès del Vallès, i que la majoria de treballadors no seran de fora ? Permeteu-nos ésser incrèduls sobre aquest punt.

10.  Creiem que l’espai es mereix un altre futur, sobretot tenint en compte que Martorelles i Montornès del Vallès estan adherits a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Com a entitat impulsora en l’aplicació del concepte de sostenibilitat tenim molt clar el seu significat i és inqüestionable que el projecte de construcció d’aquesta nova planta no s’adiu gaire als principis de sostenibilitat. Si un municipi s’adhereix a aquesta Xarxa és per prendre un clar compromés amb el medi ambient i no només per fer-ne ostentació, sobretot en època de campanya electoral.

11.  Les entitats locals tenen figures urbanístiques més que adients per a la protecció d’aquest espai (la figura de pla especial seria la més escaient). Creiem que es podria crear un parc agrícola, potenciant la flora i la fauna autòctona i, fins i tot, es podria crear un sistema d’aiguamolls construits, del qual sabem que la Diputació ha presentat un projecte a l’Ajuntament de Martorelles. Aquest sistema d’aiguamolls construits permetria acabar de depurar d’una manera natural l’efluent que surt de l’EDAR de Montornès i que ara va a parar directament al riu. Això, a la vegada, permetria donar un ús mediambiental a l’efluent i mitjançant l’establiment de plantes aqüàtiques com el canyís i la balca s’atrauria a una gran diversitat d’espècies d’ocells, que amb una correcta gestió de l’espai es podria convertir en una important àrea de lleure, d’educació mediambiental i, fins i tot, de llocs de treball.

Per tots aquests punts exposats demanem a les administracions locals que es replantegin el futur d’aquest espai. La protecció d’aquest espai es basa en el dret que tenim els ciutadans de gaudir del madi ambient sense necessitat d’haver-se de desplaçar a cap altre municipi, i en el dret que tenen els èssers vius a seguir vivint allà on ho han fet sempre. L’elevada densitat de població, la contaminació, l’excessiva urbanització i industrialització, i la degradació del medi ambient en general creen estrès, manca d’autoestima al municipi, vergonya de no tenir un patrimoni natural ben conservat. En canvi, el gaudi de la natura diminueix l’estrès i és una activitat d’oci en alça.

Ja va sent hora, doncs, de deixar de donar l’esquena al poc patrimoni natural que ens resta. Ara cal protegir-lo, regenerar-lo si convé. Per molt que aconseguim reciclar totes les deixalles, per molt net que aconseguim tenir l’aire, per molt bé que depurem les nostres aigües residuals, mai serem realment sostenibles si ens quedem sense la natura que tenim més propera. Natura és, en definitiva, qualitat de vida.

Tot seguit adjuntem la carta que s’ha enviat a l’empresa Cobega, la concessionària de Coca-Cola a Catalunya, des d’El Lledoner.

Darrerament, a través del mitjans de comunicació hem tingut coneixement de que la multinacional Coca-Cola pretén construir una de les factories més importants a prop de Barcelona. Un dels emplaçaments proposat ha sigut el pla de Can Fenosa, zona agrícola al costat del riu Besòs i ubicat en els termes municipals de Martorelles i Montornès del Vallès.

El Lledoner, grup ecologista de Martorelles i Santa Maria de Martorelles, que forma part d’Ecologistes en Acció, confederació del Estat Espanyol integrada per més de 300 grups i associacions ecologistes els quals tenen contactes internacionals amb altres entitats, no creiem que aquesta sigui la millor opció per a instal·lar-hi la factoria.

El pla de Can Fenosa és  de fet un dels darrers vestigis al Vallès Oriental de les planes fluvials amb conreu, per la qual cosa representa un important corredor biològic, que connecta la Serralada del Litoral, zona inclosa en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Naturals),  amb el riu Besòs, la riera del Tenes, el riu Mogent i des d’aquests rius a altres espais naturals. Igualment aquesta zona agrícola és un important espai per a la hivernada de rapinyaires i de nidificació d’altres aus, algunes en franca regressió a la zona. Per la seva importància a nivell ecològic, l’ajuntament de Martorelles amb altres entitats locals han demanat l’inclusió dels terreny en el PEIN de la Conreria- Sant Mateu- Cèllecs.

Per tant no dubtant que l’empresa Cobega està interessada en la preservació del medi ambient i en el desenvolupament sostenible del planeta segons els acords que hi van arribar la major part dels països a la Conferència de Rio de Janeiro l’any 1.992, creiem que haurien de desestimar com a opció per a la instal·lació de la seva factoria al pla de Can Fenosa, a Martorelles i Montornès del Vallès.

GALLECS, PULMÓ DEL VALLÈS

Gallecs, des de fa segles, és una zona agrícola i forestal de masies disseminades entorn a una església romànica del segle XII. Està situada  en el cor de la comarca del Vallès Oriental, a 20 quilòmetres de Barcelona.

La problemàtica de Gallecs es remunta finals dels anys 60, quan el govern estatal, franquista, va planejar la creació de ciutats "artificials" per a "descongestionar" les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona.

El projecte es va realitzar l'any 1970 amb un decret llei pel  qual es creaven les ACTUACIONS URBANÍSTIQUES URGENTS (ACTURS). Una d'elles era la de Gallecs, que comprenia 1.472 Ha. de set municipis, on s'havia de construir una ciutat de 150.000 habitants, En 1972 es realitzen les expropiacions de les terres i cases afectades, en un clima d'impotència per part del propietaris, que van cobrar una "misèria" per les seves propietats. Hi havia dos ACTURS més: una a Martorell i l'altra entre Sabadell i Terrassa.

La majoria de les cases van quedar abandonades i també les terres, perquè es veia imminent la urbanització.

La crisi econòmica, el fre de la immigració i la situació política de finals del franquisme, van influir d'alguna manera en la paral·lització del projecte, que va quedar congelat a l'espera d'una nova decisió des de Madrid. Aquesta situació va provocar la deterioració de les cases, i algunes van patir els efectes del pillatge de persones sense escrúpols. La falta d'interès dels pagesos per conrear les terres (en certa manera natural) també va contribuir-hi.

Coincidint amb la democràcia formal, el 1977, i les grans expectatives i desitjos de canvis profunds socials i d'autèntica llibertat de gran part de la societat, comença  a ocupar-se cases abandonades per grups de joves amb plantejaments ecologistes que busquen noves formes de vida confiats que el món rural els donarà.

L'estiu del 77 es va crear la Comissió per a la defensa de Gallecs. Aquests joves, vinguts la majoria de Barcelona, ajuden i reforcen aquesta entitat en  què també hi  havia persones de la pagesia i veïns dels pobles afectats.

 La Comissió promovia ocupacions, ja que  era important formar un poble vivent com a bastió de defensa, i la gent ocupant era conscient del problema de Gallecs. Va haver-hi  tota mena d'ocupacions. Cases que havien estat ocupades anteriorment per magatzems, cases com a segona residència... La intenció era convertir-les en vivenda única per a persones conscients de la lluita que es duia a terme. Algunes van provocar enfrontaments.

La Comissió per a la defensa de Gallecs va impulsar en els primers anys importants mobilitzacions i actes festius reivindicatius. Els més destacables van ser, la manifestació d'abril de 1978 a què van assistir a prop de 9.000 persones,  i les festes de primavera de l'any 1979. L'oposició popular no en contra de la possible construcció d'una macro ciutat, sinó per la conservació de l'espai natural, agrícola i forestal de Gallecs, 1.472 Ha. Gallecs es convertir en un punt important de lluita ecologista a Catalunya. Paral·lelament, els joves "okupes" ecologistes intentaven tirar endavant projectes alternatius de vida i crear un poble ecològic vivint al camp.

Els traspassos de Madrid a la Generalitat de Catalunya no van solucionar res, malgrat que es tenia certa confiança. La idea d'expansionisme d'en Porcioles i capitalisme neoliberal era la mateixa. El projecte de macrociutat era irrealitzable, però van posar en pràctica altres vies: pactes urbanístics d'expansió residencial i industrial amb els Ajuntaments. A Mollet és on la lluita és més aferrissada. Van haver-hi enfrontaments entre ecologistes i polítics del govern municipal "comunista" (PSUC). Els partits de l'esquerra enyorada van trair les demandes populars.

Fins a l'any 1981, la Comissió per a la defensa de Gallecs continuava organitzant actes i mobilitzacions, però la participació era cada vegada menys nombrosa. El dur treball portat a terme va produir, com passa molt sovint, el desgast, el cansament i l'arribada de la dissolució de la Comissió, i  conseqüentment, la desmobilització que va durar fins a l'any 1992.

El grup ecologista Cànem, transformació de l'antic COMITÈ ANTINUCLEAR, va fer una crida a les entitats i persones sensibilitzades i es va constituir la Comissió per un Gallecs Verd, que encenia la flama de lluita per a conservar els terrenys que restaven agrícoles a la zona expropiada. La meitat de les hectàrees ja s'havien perdut  la urbanització de terrenys de Santa Perpètua, Palau de Plegamans i Mollet. S'ha de destacar que l'existència del grup ecologista Cànem ha servit  per a mantenir viu i en permanent tensió el tema de Gallecs, i a la vegada, per a  provocar que les Administracions reflexionin i tinguin més cura a l'hora de decidir en pro dels seus interessos.

Passats un parell d'anys i havent decaigut l'entusiasme de lluita, és una altra vegada el Cànem qui s'encarrega de reactivar l'esperit combatiu. Es crea la Taula Pro-Referèndum Salvem Gallecs (1993), prenent com a referència l'èxit que havia obtingut la Coordinadora Salvem Castell de Palamós, que va aturar la urbanització d'un paratge natural a la Costa Brava.

La recollida de més 5.000 signatures i el recolzament de 62 entitats de Mollet no va servir per a obligar els polítics de l'Ajuntament d'aquest municipi, a convocar un referèndum popular perquè el poble fos qui decidís el futur de Gallecs, o com a mínim pogués participar i expressar la seva voluntat. Una vegada més, l'esquerra oficial traïa les aspiracions de la gent oposant-se a una consulta popular. Va durar tres anys aquesta campanya.

El procés de terciorització de la ciutat de Barcelona ha enviat indústries i habitants cap la seva perifèria. Els terrenys expropiats de Gallecs, a 20 quilòmetres de la capital, pateixen la instal·lació d'aquestes indústries, algunes molt contaminants. El  sòl més barat i l'especulació urbanística han fet que indústries com la GEC-ALTHON, SAMSUNG i CIM (Central Integral de Mercaderies) ocupin centenars d'hectàrees que durant segles han estat fèrtils terrenys agrícoles.

A Gallecs ja tan sols resten la meitat del terrenys expropiats, on es continua practicant l'agricultura mecanitzada i química, i el pitjor de tot és que les persones que viuen a la zona es mostren passives a reivindicar i lluitar per la conservació.

Gallecs és d'una importància vital per a la regió metropolitana, per a no deixar créixer la insostenibilitat ambiental i alimentària. És un espai natural de gran diversitat biològica i paisatgística. Un paratge cada vegada més escàs a conseqüència de la urbanització continuada i creixent, que serveix de connector entre altres espais naturals del pla i muntanyes del prelitoral.

ACTUALITAT

Rebutjada la proposta de referèndum pels polítics que governaven a Mollet, tornaven a decaure els ànims, fins que l'any 1997 el grup ecologista Cànem, de nou, torna a encendre la flama i es refà la Taula per començar de nou la lluita. Aquesta vegada ja no hi són tots, ja que alguns es despengen, entre ells Iniciativa per Catalunya, que havia entrat a governar amb els socialistes i ja "no veien les coses del mateix color". Sí es mantenen Izquierda Unida i Esquerra Republicana, que continuen formant part de la Taula Pro-Referèndum.

El juny de 1998, quan el govern de Madrid canvia la llei del sòl i tots els terrenys passen a ser urbanitzables si no és  que estiguin protegits, els polítics de Mollet per unanimitat proclamen no urbanitzables els terrenys de Gallecs que pertanyen al seu municipi i creen per a aquesta zona un pla de protecció (parc rural). Aquest  pla es va lliurar a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (La Generalitat) pel la seva aprovació. Però com tots ens  imaginàvem, no va ser aprovat i ara serà el Tribunal de Justícia qui decidirà qui té la raó.

La Taula Pro-Referèndum Salvem Gallecs no està d'acord amb aquest pla de "protecció" perquè no protegeix la totalitat de l'espai natural. Aquest pla preveu actuacions urbanístiques diverses i no qüestiona la construcció d'una via ràpida que partiria en dos el territori de Gallecs. A més a més, és un pla de protecció tan sols per al 60% del territori. La Taula demana la màxima protecció jurídica per a la totalitat de l'espai agrícola i forestal.

El dia 23 i 24 d'abril vam organitzar un referèndum popular a Mollet, perquè sempre hem cregut que en la problemàtica de Gallecs, el poble ha de prendre part i poder decidir. Creiem que l'Ajuntament de Mollet no obra democràticament i està demostrant que el camí escollit no és el correcte. Denunciem l'actitud dels governants de Mollet de negar a la Taula el material necessari (cadires, taules, urnes) per poder realitzar el referèndum, així com la prohibició  d'enganxar cartells per la zona centre de la població. Actitud que l'acosta a altres semblants de règims anteriors. Estem convençuts que la pressió popular és molt important i tenim un cas que ens el demostra: és el cas de Cardona, quan l'oposició popular va aturar la decisió d'ubicar un magatzem de residus tòxics i perillosos.

Creiem que no és bo ni lògic que els jutges decideixin per llei el futur de Gallecs. Gallecs és un problema polític de molta importància i per tant ha de ser el poble qui en llibertat decideixi el seu futur. Gallecs és de tots i entre tots seria lògic decidir què volem fer d'aquest espai natural, si li volem donar a l'especulació o li volem per a nosaltres i deixar-lo com a llegat a les generacions futures. El poble ha de tenir l'oportunitat  de decidir sobre la preservació del que és seu, i si no pot escollir entre salut i "progrés" malalt i destructor, l'estem privant de quelcom elemental a la vida. Estem aniquilant allò que tant  va costar aconseguir: la democràcia, o millor dit: LA LLIBERTAT.

Sobre el Judici per l'accident de Vandellòs I

Presentada per en Marc Viader

Juntamente con Iberdrola, ENDESA hoy detenta el poder energético en  España y fomenta  una decidida campaña mediática para que con la conformidad y a costa de los consumidores el negocio eléctrico siga gravitando en las centrales térmicas y en torno a las centrales nucleares de las que tres funcionan en Tarragona (Vandellós 2, Ascó 1 y Ascó 2).

Pocos días antes de las elecciones autonómicas catalanas el P.P. junto con C.i U., votaron en el Parlamento de Madrid una prórroga de quince años más para la continuidad de las nucleares.

 Esto y el regalo a las eléctricas de 1,3 billones de pesetas en concepto de costes de transición a la competencia que el Gobierno les posibilitó, evidencia hasta que punto los responsables políticos de los partidos clásicos estan anclados a la energía nuclear prefiriendo el lucro económico al riesgo radioactivo para toda la ciudadanía.

La celebración los días 19, 20, 21, 24 y 25 de enero del año 2000 en la Sala de vistas de la Audiencia Provincial de Tarragona, con sede en el Pº del Presidente Companys s/n , del JUICIO PENAL contra cinco acusados e HIFRENSA, a 10 años ya del grave incendio e inundación en una de las dos centrales nucleares de Vandellós, catalogado por la Organización Internacional de Energía Atómica con el grado 3 de la escala de riesgo y causa del primer desmantelamiento ibérico de una central con combustible de uranio, puede servir de revulsivo tanto para la ciudadanía en general como sobre todo para Los Verdes, cuya asambleas de Granollers y Rubí dieron respuesta positiva al abogado que había emprendido la acción popular y aún hoy la sigue fiel a su ideario ecopacifista.

Frente a las eléctricas conviene que este JUICIO y las pruebas del Ministerio Fiscal y la acusación popular durante el desarrollo del mismo sean conocidas por la ciudadanía y pueda servir para potenciar el sentimiento antinuclear de nuestro País, cuyas gentes, día tras día, en lugar de verse libres del riesgo por el funcionamiento de tantas centrales nucleares, sufren el pago de caros recibos de electricidad al margen de un masivo y decidido implante de las energías renovables.

Per a qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb el nostre WebMaster.
Última modificació: 17/12/99.