Els Verds de Terrassa a l’Ajuntament.

Programa Municipal 1.999-2.003

A tall d’introducció

avui encara plantaria un arbre.

Martin Luther King

Cada vegada som més les persones a les que ens preocupa la degradació de les condicions de vida a la Terra; tant com les creixents desigualtats socials que l’actual model implica. Morta, i feliçment enterrada la utopia estatalista del socialisme real, el mon occidental s’enfronta, desprès de la seva victòria, a un desolador paisatge. La creixent inestabilitat política i econòmica dels països de l’anomenat tercer mon, que s’ha estès ràpidament als antics països socialistes, i la destrucció imparable de l’hàbitat ecològic son dues cares de la mateixa moneda, que mostren la inestabilitat manifesta de la forma de vida occidental. El camí capitalista cap a la felicitat, per la via d’un creixement exponencial de la producció i el consum, acaba així per mostrar-se utòpic, al condemnar a la pobresa a dues terceres part de la humanitat i, encara així, posar en perill amb la seva voracitat sense límits l’equilibri dels cicles ecològics del planeta. Urgeix formular un projecte de felicitat possible que recuperi els vells ideals humanistes de la igualtat, la llibertat i la fraternitat per a tota l’espècie humana, sense traspassar per això els límits ecològics dels que depenen les futures generacions.

Que el model de desenvolupament imperant resulta insostenible, es quelcom que avui reconeixen totes les instàncies polítiques i científiques. Ara bé, el "desenvolupament sostenible" que es presenta com alternativa, amenaça en convertir-se en una etiqueta per a vendre més i millor. Avui, els cotxer son "ecològics" i la gasolina "verda", l’energia nuclear és l’energia "del Sol a la Terra" o els abocadors de residus incontrolats "complexes mediambientals". Així, la profunda necessitat de donar un gir copernicà a la nostra forma de viure i produir, que impliqui deixar d'identificar "desenvolupament" amb "creixement" per passar a identificar desenvolupament amb la progressiva satisfacció dels desitjos i les necessitats humanes en harmonia amb la natura, pot acabar sent de nou oblidada i fagocitada pel sistema, fins a convertir-la en una caricatura de si mateixa.

Els partits polítics tradicionals han demostrat la seva incapacitat per a produir aquest canvi de rumb. La seva política de la immediatesa els impedeix mirar al futur. Les seves estructures poc democràtiques impedeixen la participació i els seus dirigents acaben convertint-se en una petita élite que tan sols defensa la seva pròpia supervivència. Els Verds volem construir una alternativa que complementi el treball que moltes persones fan des de diverses associacions. No creiem en la política com a activitat professional de per vida i per això necessitem de la participació de tots i totes que vulguin comprometre's en aquesta tasca, amb el nivell d’implicació que puguin i desitgin. Som entusiastes i tenim imaginació, però no som utòpics sinó realistes. La veritable utopia es la dels que pensen que aquest model de desenvolupament pot durar eternament.

Els Verds a Terrassa

Quan Els Verds de Terrassa contemplem la nostre ciutat, al igual que li pot passar a la majoria de ciutadans i ciutadanes, constatem que la ciutat en que ens agradaria viure és molt diferent de la que estem vivint.

Davant d'aquest descobriment hem analitzat quines han estat les circumstàncies que han fet possible arribar a aquesta situació i quines podrien ser les solucions a adoptar per canviar aquesta realitat. Evidentment que les solucions no són fàcils, tan evident com que no es pot construir un model de ciutat al marge dels seus ciutadans i ciutadanes. Aquesta va ser la primera i més important de les constatacions, i que és una part fonamental del problema a resoldre.

Per altre banda, els que pensàvem que les institucions democràticament elegides posarien en ordre la nostra ciutat, que la farien més habitable, més participativa i que se'n cuidarien del respecte al medi natural, ens vàrem equivocar, i aquest va ser un greu error, perquè no n'hi ha prou en donar la confiança a algú mitjançant un vot, delegant així la democràcia enlloc de fer-la participativa i participada.

Perquè tant s'hi val qui estigui al davant d'aquestes institucions si entre els diferents partits institucionals hi ha profundes coincidències per: potenciar grans estructures supramunicipals que allunyen la sobirania, la capacitat de control i la pròpia decisió dels ciutadans; si la gran Barcelona és la fita al voltant de la qual giren tots orgullosos parlant de descentralització.

Ara bé, la presència d'Els Verds de Terrassa a les properes eleccions municipals ha de marcar un punt de inflexió important a la nostra trajectòria com a ciutat.

És un fet que no partim de zero, i que, ja l’any 91 vàrem donar cos a un programa municipal que apunta cap a una societat nova des d'una visió global de ciutat. Al 95, l'estafa que va significar la coalició Iniciativa-Els Verds, va deixar-nos fora de les eleccions i va impedir una continuïtat en el treball realitzat fins aleshores. Ara es tracta de completar aquells objectius inicials, d'establir prioritats i cercar complicitats que els puguin fer realitat. Tenim la voluntat de fer canviar moltes coses i la il·lusió necessària per aconseguir-ho.

El repte és, sens dubte, una ciutat globalment planificada i socialment participada. En l'actual moment de crisi social i ecològica, el sentit comú ens convida a exercir una solidaritat activa amb els éssers humans i amb la natura. Cal actuar amb decisió en la recerca de solucions a les necessitats reals de la nostra ciutat. Amb aquesta proposta volem reforçar els nostres continguts i recrear un espai més ampli de participació política, en un intent de definir un referent que demostri la viabilitat d'altres formes de pensar i de fer.

Participació ciutadana. Democratitzar la democràcia

Democratitzar la democràcia no és cap redundància ni cap contrasentit. Cap projecte polític en democràcia te sentit si no hi ha participació en llibertat, i és precisament l'àmbit municipal on l'absència de participació, el control i la manipulació de la ciutadania es fa més evident.

Terrassa, actualment, pateix la reproducció dels mecanismes de monopolització del poder polític i administratiu, fomentat pels partits polítics majoritaris. El sistema institucional tendeix a bloquejar els mecanismes de participació, conduint-nos a la rigidesa uniformista, la burocràcia i la insensibilitat social.

Existeix una falta de voluntat política per innovar creant nous canals eficaços de participació ciutadana. S'han creat els Consells de Districte, que tan sols són unes figures formals, sense traspàs de competències importants i que més que canals reals de participació ciutadana, funcionen com a forma de control de les iniciatives socials, reproduint els mecanismes burocràtics. A més, la representativitat dels Consells, és més que qüestionable, quan es tria el president a dit, i una vegada més la base d'aquest són els propis partits polítics que estan a l'Ajuntament.

Els partits convencionals s'oposen sistemàticament a qualsevol forma de aprofundiment en un procés que combini el desenvolupament del sistema de representació, amb una democràcia de participació directa; impossibilitant, en definitiva, un aprofundiment democràtic a Terrassa.

L'Administració Pública Local nega la transparència a la informació necessària perquè els ciutadans arribem a sentir com pròpia la responsabilitat d'organitzar-nos, d'organitzar la vida a les nostres ciutats, i en definitiva, d'organitzar les nostres vides.

Optar per la participació ciutadana, és acceptar la diversitat i el conflicte. Significa renunciar al monopoli del poder polític i administratiu per part de les autoritats escollides i optar pel desenvolupament de la vida democràtica a les nostres ciutats. En síntesi, assumir la diversitat com un pas imprescindible cap a formes d'organització que permetin una nova relació de l'ésser humà amb sí mateix i el seu entorn.

El camuflatge dels serveis de la ciutat pressupostàriament més importants darrera de instituts, òrgans descentralitzats, societats públiques o participades per la iniciativa privada, estan tenint una sèrie de lectures molt negatives: donar col·locació als incondicionals del règim, sobresous al alcalde i als regidors responsables, i amagar la planificació i gestió dels serveis als ulls dels ciutadans i ciutadanes a qui van dirigits i que en definitiva paguem. És la renovació del «tot per al poble però sense el poble», a l'hora que també és la millor manera de contribuir a que ningú senti la ciutat com cosa seva. Caldrà vestir propostes pel reagrupament i/o desaparició d'aquestes entitats, buscant la eficiència, austeritat i responsabilitat que fa molt de temps han perdut.

S'ha de promoure la descentralització de l'administració municipal. Això implica que es transfereixin als Consells de Districte competències d'urbanisme, cultura, esports, joventut, elaboració del propi pressupost, assistència social, etc.

S'ha de promoure la modificació de la LO del Règim Electoral, possibilitant les llistes obertes, la constitució d'agrupacions, així com l'inclusió de candidats individuals.

S'ha de fomentar la participació activa i directa dels ciutadans, creant canals adequats, i eliminant les traves legals o burocràtiques que impedeixen l'exercici dels drets cívics.

S'ha d'aconseguir el dret d'audiència pública, de petició, d'iniciativa, de consulta popular (vinculant si és sol·licitat per més del 5% del cens electoral i amb una participació superior al 40%) i de queixa.

Els Consells de Districte han d'ésser oberts, i s'han de crear comissions mixtes entre els diferents sectors de l'activitat i l'administració pública. La representativitat ha de estar basades en Assemblees de Barri enlloc de les actuals entitats (AAVV i d’altres) que no representen a tota la població. Els usuaris, han de poder participar en la gestió dels serveis públics. S'han de fomentar les associacions ciutadanes e independents, evitant traves burocràtiques per la seva constitució.

S'han de modificar o eliminar les Ordenances Municipals que impossibilitin, mitjançant traves burocràtiques i legals la necessària transparència en les actuacions de l'Administració Pública Local.

S'han de crear oficines reals d'informació, amb horaris flexibles d’atenció al públic, i s'han d'utilitzar els moderns mitjans de comunicació i informació, perquè permetin el suficient coneixement de la gestió municipal (no per l’ús com a propaganda de l'Administració Local), imprescindible per l'exercici de drets cívics segrestats en l'actualitat.

L’ajuntament ha d’oferir suport econòmic i assessorament independent a les entitats a fi que contrastin la informació i l’oferta del govern municipal.

S’ha de limitar en el càrrec als representants públics a un màxim de vuit anys.

D'altre banda, no és possible construir projectes col·lectius si una de les parts importants del projecte es torna «autista». El comerç, els serveis, l'agricultura i la indústria han d'assumir que la democràcia és practicable i exigible en tots els àmbits humans des de posicions de responsabilitat. Hem de ser conscients de que la degradació ecològica i social té molt a veure amb les maneres de produir i consumir, i de que les coses poden ser molt diferents si ningú s'autoexclou del projecte.

Problemàtica social a camí del segle XXI

Els actuals sistemes polítics han acceptat la problemàtica social com a «mal menor» del mal anomenat progrés. Aquesta visió miop, fonamentada en l'actual concepte de «competitivitat», ens està portant a un trencament social de conseqüències previsibles: alt índex d'atur, xenofòbia, augment de les desigualtats, delinqüència social... Sens dubte la solució no passa per la creació d'un estat policial.

Els Verds no podem acceptar una societat que toleri l'existència dels problemes socials amb l'excusa de desajustos estructurals, ni acceptem deixar fora de joc a una part important de la ciutadania. La prioritat social implica, d'una banda donar solucions immediates als problemes actuals amb un augment notable en la dedicació de recursos, i d'altre, no perdre de vista les causes que provoquen la situació tot cercant solucions globals. Des de la ciutat és des d'on es pot començar a canviar les relacions que determinen aquesta situació potenciant projectes que fomentin la col·laboració i la solidaritat entre les persones i els pobles.

Aquest programa social pretén estar contínuament obert, amb el que el contacte amb la comunitat ha de desenvolupar-se de forma continua, perquè serà la pròpia comunitat la que indicarà els problemes socials, siguin puntuals o crònics, i inclús en part les intervencions necessàries per poder-los fer front i solucionar.

Serà, doncs, necessària la implicació, participació i col·laboració de la comunitat i serà obligació d'Els Verds donar els ajuts i eines necessàries per que aquesta implicació es produeixi i els objectius puguin arribar a realitzar-se.

L'objectiu fonamental a aconseguir és arribar a una societat on la llibertat individual juntament amb una absoluta i real justícia social impliqui, en la mesura del possible, la desaparició de les injustícies individuals, grupals o col·lectives que actualment es produeixen.

Així doncs, els objectius a realitzar en els diferents grups a intervenir, ajudar o promocionar han de basar-se en una sèrie de principis irrenunciables: PARTICIPACIÓ ACTIVA, SOLIDARITAT, RESPECTE MUTU, COL.LABORACIÓ, RESPONSABILITAT I L'EXISTÈNCIA DE RECURSOS DIGNES QUE IMPLIQUIN LA SOLUCIÓ REAL DELS PROBLEMES.

Com a ciutadans i ciutadanes de Terrassa pensem que, encara que seria ideal realitzar una intervenció social global, encara existeixen grups on es fa necessari eliminar injustícies i necessitats, i serà fonamental la col·laboració d'aquests grups, amb el que s'enriquirà el nostre programa social.

Dels diferents grups de població, destaquem els següents:

Joventut i adolescència

Aquest és un grup on no han d'existir criteris fixes degut a la gran varietat de necessitats que la pròpia edat comporta. No obstant s'hauria d'intervenir partint del principi bàsic de la llibertat individual en les següents situacions:

1. Educador de carrer (Foment d'aquest recurs humà com a forma d'incidir a les diferents necessitats i actuacions a ser possible promogudes pels propi jovent en el propi ambient del barri).
2. Animador cultural (Recurs humà que aconsegueixi potenciar aquestes activitats al barri i que aconsegueixi la implicació del major número de persones en aquestes activitats). CULTURA => INTEGRACIÓ => PARTICIPACIÓ
3. Treballador social. Que coordini l'equip i que sigui l'encarregat juntament amb la resta de l'equip de prioritzar les necessitats i de col.laborar i intercomunicar-se amb les forces vives i socials del barri, així com l'interconnexió amb els diferents serveis socials i sanitaris implicats en el seu districte, zona o sector de l'educació.

Problemàtica de la dona

Parlar de la problemàtica de la dona en aquesta societat i en el temps que estem vivint sembla arcaic, però la realitat és que la igualtat i la justícia intersexes encara està molt lluny de poder-se aconseguir. Seria necessari una reflexió profunda i debats intersexes per aconseguir solucionar aquesta situació.

Vellesa i tercera edat

A nivell social, juntament amb la infància, s'han de considerar com un objectiu absolutament prioritari. L'estat carencial d'aquest col·lectiu de persones és absolutament indignant. A les limitacions físiques i biològiques s'ha de sumar en multitud de casos l'absoluta indigència econòmica. La misèria en molts casos dels ajuts i pensions oficials es cruel i obliga a un percentatge important d'aquest col·lectiu a viure en condicions que, en alguns casos, poden considerar-se infrahumanes. És un dels col·lectius on la creació de recursos ha de ser prioritària.

Minusvalies

Segons certs criteris estadístics, al voltant d'un 2% de la població pateix problemes de minusvalies, i aquestes poden ser físiques, psíquiques i/o sensorials.

Minusvalies Físiques

L'objectiu primordial ha de ser la plena i complerta integració en el món escolar, laboral i social. Si exceptuem el gran minusvàlid físic que necessita en alguns casos atenció especialitzada, sigui aquesta domiciliària o en centres especialitzats, s'ha de promocionar sobre tot la creació d'un àmbit familiar i arquitectònic on no existeixin barreres.

1. Moratòria urbanística. Creixement zero.
2. Davant la impossibilitat de seguir actuant a la llum de l'actual PGU, mal nascut, forçat i mal interpretat en nombroses ocasions, i complert amb escreix el plaç per procedir a la seva revisió, ha arribat el moment de fer una nova redacció que impliqui fixar, amb el consens ciutadà, el model de ciutat que necessitem per viure-hi. Aquesta nova redacció ha de tenir molt present que la planificació urbana no és exclusivament la planificació del creixement de trames i d'immobles i que la resta no edificable és negatiu per la ciutat, sinó que a més ha d'integrar els recursos naturals, les infrastructures, transport, les activitats econòmiques, etc., i que aquesta nova planificació ha de jugar un paper fonamental a l'hora de resoldre la crisi mediambiental. En aquesta línia es contemplarà el mateix nivell de concreció tan al sòl de la ciutat consolidat, com a la resta del territori municipal i amb especial incidència en les delimitacions, qualificacions i determinacions de úsos en els sols no urbanitzables. A més, propugnarem les transformacions de totes aquelles normatives que tinguin incidència sobre el territori i la ciutat a fi de potenciar la protecció del Medi Natural. Serà objecte d'estricte compliment la normativa de la CEE sobre estudis d'impacte ambiental, donant per acabada la trista etapa d'estudis "d'impacte ambiental a mida". En la redacció del nou PGU s'hauran d'articular mecanismes de participació que permetin a la ciutadania fer propostes en la configuració de la nostra ciutat del futur. Finalment el PGU haurà d'aprovar-se mitjançant referèndum vinculant.
3. Desenvolupament d'un sistema d'informació i participació accessible al ciutadà que l'hi permeti comprendre l'impacte que sobre la ciutat i les seves vides tenen els diferents projectes municipals o particulars, amb processos oberts d'informació pública en llenguatge intel·ligible que de debò recullin les al·legacions que puguin presentar els ciutadans o entitats, fugint de les actuals estratègies tecnocràtiques que tenen la fosca intenció d'apartar als ciutadans del seu legítim control de les institucions.
4. Tan, perquè la pròpia estructura física de la ciutat no permet centralitzar-la, com perquè les necessitats socials dels mateixos ciutadans així ho aconsellen, hem d'anar a cercar una ciutat descentralitzada que ens permeti acabar amb la desestructuració de la ciutat mitjançant la dotació d'equipaments que eliminin la desigualtat espacial. D'altre banda, les actuacions urbanístiques amb tendència a crear pàrkings, comerços i serveis al voltant del "centre" urbà s'oposen a aquest criteri i per tan les considerem actuacions negatives per la ciutat.
5. La rehabilitació d'habitatges i la construcció de nous en els espais vuits de la ciutat, així com la potenciació d'àrees de millora urbana seran prioritats davant la tendència d'engrandir la ciutat. Per aconseguir-ho s'adoptaran totes aquelles mesures que facin desaconsellable els moviments especulatius. Les mateixes mesures seran adoptades respecte la gran quantitat d'habitatges desocupats, per les greus repercussions socials, econòmiques i mediambientals que comporten. L'urgent reforma de la Llei del SOL ha de cercar noves espectatives per diversificar l'oferta de vivenda social, perquè és impresentable la masificació de vivenda social sobre sòl nou i amb greus mancances de tota mena de serveis; la vivenda social ha de ser suficient (mínim de 90m²), integradora i integrada.
6. La Plana Agrícola. Davant les pressions dels moviments especulatius que s'estan produint en aquesta zona, en greu perill d'urbanització, fan que s'hagi d'incloure dins la modalitat de Sòl d'Especial Protecció Agrícola i Paisatgística tota la plana agrícola. Les singulars característiques d'aquesta zona que inclou antiga ACTUR Sabadell-Terrassa, amb quasi 1000 ha de les quals ja es volen fer-ne servir 260 per construir el camp de golf i una urbanització, més l'Àrea d'equipaments de la Mancomunitat (qualificada com a Sòl Urbanitzable No Programat) i destinats exclusivament a equipaments públics al servei de les dues ciutats i que per diverses raons s'està qüestionant fan palesa la necessitat del manteniment i millora d'un dels espais de més necessària protecció de tot l'entorn terrassenc. Per preservar tots aquests paisatges caldria reqüalificar-los paral·lelament a la nova ordenació urbanística que s'ha de dur a terme a la zona afectada per l'antiga ACTUR, de manera que es procuri assegurar el manteniment d'un cinturó verd, econòmicament productiu, que enriqueixi i diversifiqui els seus paisatges i que contribueixi a un millorament de la qualitat de vida dels habitants dels dos municipis veïns.
7. Serralada Central. El paisatge d'aquesta serralada és resultat de la desplanificada actuació urbanística de les últimes dècades, de l'empremta que les nombroses graveres que s'hi han instal·lat, del foc provocat i darrerament del greu impacte produït per la construcció de l'autopista Rubí-Terrassa (peatge que paga Terrassa al progrés mal entès). Aquest desgavell, falta de planificació i d'actuació fan imprescindible un estudi seriós de recuperació i reforestació de la zona més mal-feta i d'un impacte paisatgístic més lamentable.
8. Rebutjar els Plans Generals o Parcials d'ordenació urbanístiques que no obtinguin l'informe favorable de les Assemblees de Barri.

1. Revisió dels nivells actualment permesos d'emissió de contaminants, adequant la seva regulació a la vigent als països més restrictius.

	Increment de les sancions per evitar que la contaminació pugui resultar rendible.
	Prohibició de producció i utilització de substàncies químiques perilloses i estricte acompliment de la normativa comunitària.
	Racionalització del consum de combustibles fòssils, evitant el "despilfarro" (calefaccions, automòbils).
	Fomentar l’ús de la bicicleta, mitjançant la instal·lació del "carril bici" i els mitjans de transport no contaminants.
	Fomentar la utilització del transport col.lectiu (bus, tren), millorant la seva qualitat, freqüència, línies, etc. Veure TRANSPORT).
	Reduir la velocitat màxima permesa a la ciutat a 40 Km/h i a 30 a algunes zones especials.
	Incentivar l'ús d'energies renovables i no contaminants.

Contaminació acústica

La contaminació acústica impedeix la comunicació, dificulta l'aprenentatge infantil i altera la salut. Una part important de les queixes que ha rebut l'Ajuntament tenen el soroll com a protagonista. Per això proposem:

1. Disminució dels nivells màxims de soroll permesos i control de les fonts de soroll.
2. Sancions importants que puguin arribar al tancament de l'establiment o immobilització del vehicle productor de soroll fins que siguin realitzades les correccions pertinents.
3. Exigir aïllament acústic en la concessió de llicencies d'obra.

Residus sòlids urbans

L'Ajuntament s'ha de fer responsable de la problemàtica de tota mena de residus al seu municipi. Ha de controlar la qualificació, quantificació i gestió que se’n fa d'ells i ha de promoure les mesures més adients per a la seva reducció.

Les empreses que generin residus que suposin un risc especial per a la població o el medi ambient seran prohibides i/o tancades.

No es permetrà la instal·lació al terme municipal ni d'incineradores, ni instal·lacions de tractament de residus especials, ni abocadors, degut al seu greu perill tan per les persones com per al medi ambient. Per contra, es potenciarà la indústria no contaminant i de productes ecològics. Es treballarà juntament amb altre poblacions per a la definició d'un pla definitiu pel tancament de l'abocador de Coll Cardús.

Control més exhaustiu dels afluents gasosos i líquids.

Els Verds entenem el servei de recollida d’escombreries com un servei, i per tant no pot comparar-se amb altres activitats privades que gestionen residus. A partir d’aquest fet, la majoria de despeses no s’han de convertir en càrregues tributàries per a la ciutadania, entenent en tot cas la seva contribució com a educativa, com una manera de conscienciació davant el problema del malbaratament.

Paisatge urbà

1. Les voreres, sembla mentida haver de dir això desprès d'haver arribat, són per als vianants i hauran de tenir una amplada mínima que permeti creuar-se dues persones còmodament i, per suposat, no seran obstacle per als disminuïts. A ciutat, primer són les persones que les màquines.
2. Les places i jardins no seran material de propaganda política, sinó punts de trobada de veïns i vianants, amb una vegetació i mobiliari suficient i de baix manteniment que no donin sensació de provisionalitat.
3. Soterrament de les línies d'alta i baixa tensió que creuen la ciutat. A més de ser un perill fan mal bé el paisatge urbà.
4. Els "hortets" mereixen un punt i apart molt especial. Som molt conscients de que és molt gratificant per a moltes persones el poder disposar d'un trosset de terra i conrear les seves verdures, com també que no és possible, per moltes raons, que aquests horts proliferin anàrquicament arreu del nostre paisatge. Per solucionar els dos problemes a l'hora l'Ajuntament amb els veïns afectats i els possibles interessats potenciarà i cercarà solucions....
5. Potenciar les zones peatonals i limitar l'us de l'automòbil.
6. Estem farts del "autobombo" dels cartells "Terrassa per molts anys", "Terrassa una ciutat d'Europa", "La ciutat de les persones" i similars. A la nostra ciutat el que li sobren són impactes visuals, i campanyes o "campanyetes" d’intel·ligències subdesenvolupades que, ens agradi o no, paguem la ciutadania. Igual que en les zones residencials no es desenvolupen aquests tipus de contaminació mental, volem una ciutat lliure de publicitat als carrers.

Salut

1. Racionalitzar l’ús dels medicaments.
2. Control de la gestió sanitària a partir d’entendre l’atenció en qüestions de salut com un àmbit multidisciplinari. Es a dir, com un aspecte on intervenen diferents àrees i agents des d’una perspectiva de prevenció.
3. Apropar els dispositius sanitaris a la població (creació de nous CAPs)
4. Seguiment de la llei de prevenció de riscos laborals dins les empreses. Creació de comitès de salut laboral i mediambiental.
5. Incidir en la importància de la medicina natural.

Transport

La presència de vehicles als nostres carrers és cada vegada superior i preocupant pels problemes que neixen derivats del tràfic i la contaminació. Paradoxalment augmenta més el número de vehicles (92.438 l’any 97), que el padró municipal. Així, dels 316 vehicles per mil habitants de l'any 85 s'ha passat als més de 500 vehicles per mil habitants l'any 97, amb una tendència clara a seguir creixent. L'actual ritme d'increment de la circulació ens portarà a una congestió total i absoluta, si és que no hi hem arribat ja.

Tot això ens ha portat a tenir una ciutat "orientada al cotxe", que ha estat la causa i l'efecte del problema. A més, el que la ciutat organitzativament estigui centralitzada, implica que el volum de persones, i en conseqüència de cotxes, que accedeixen a determinats nuclis, ofereixi una congestió que no permet el correcte funcionament de les coses. Els ciutadans no estem suficientment conscienciats de que nosaltres som el problema, és a dir, que jo no em trobo en un embús sinó que jo sóc part de l'embús.

La nostra pròpia societat consumista, ens indueix dins d'aquest camí sense sortida, ja que es fomenten una sèrie de valors com: "no ets ningú sense cotxe". A més quan sembla que es frena una mica els nivells de compra de vehicles, els sectors econòmics i industrials fan un crit d'alerta a la possible crisi econòmica que això pot comportar, i intenten fomentar que creixi el consum altre vegada.

Queda clar, que dins d'aquest model social, no hi ha cap sortida tècnica al problema, per molt que es facin intents puntuals de cara a solucionar problemes molt concrets. Així, es proposen mesures de redissenyar la ciutat creant aparcaments soterranis al centre, les zones blaves i les rondes ... Es a dir, tenir una ciutat cada vegada més "orientada al cotxe". No és cap solució el crear grans aparcaments al centre de Terrassa, ja que això l'únic que fa és fomentar que els ciutadans vagin al centre amb el seu vehicle privat. L'objectiu bàsic del soterrament de la RENFE era aconseguir una nova via important de comunicació, i en canvi no va soterrar-se on hi han hagut més morts.

A part de tots els problemes que comporta el transport privat (alt consum energètic, alta contaminació atmosfèrica i acústica, congestions, embussos ...), aquest també provoca en part que el transport públic de Terrassa no tingui una eficàcia suficient ja que ha de patir els mateixos problemes que té i crea el transport privat.

L'única solució a la problemàtica del tràfic a Terrassa, passa per aconseguir una consciència real de que el transport privat és l'únic causant de tots els problemes. Així, s'han de començar a prendre mesures dràstiques per aconseguir canviar les formes de transport de la ciutat. La solució, en cap cas, són mesures parcials que no ataquin directament el problema.

Així, s'han de promocionar fonamentalment dues formes de transport, el transport públic i el que utilitza energia metabòlica (el caminar i la bicicleta). I a més, s'han de prendre mesures (encara que impopulars) per la no utilització del transport privat a la ciutat.

Així posar traves al transport privat, implica el crear zones on no s'hi pugi accedir amb cotxe, augment de l'impost sobre vehicles, canvi del sistema impositiu, creant una escala de gravàmen en funció de la quantitat de vehicles per unitat familiar, consum del vehicle i nivell de contaminació que genera. Les zones blaves han d'estar gestionades de forma que els beneficis que generen han d'anar directament invertits en els millores del transport públic municipal.

El foment del transport públic, passa per fer-lo gratuït a les hores puntes i a persones de menys de 20 o més de 60 anys. Crear línies amb autobusos més petits (microbús) que permetin fer rutes determinades on no arriben els actuals, fer que tots els transports públics siguin accessibles per als minusvàlids, i crear línies especials per els col·legis, i així evitar els problemes a les hores d'entrada i sortida de les escoles.

En el fons és aconseguir que sigui el propi transport privat el que financí el transport públic, i així aconseguir que a la ciutadania li sigui més rentable utilitzar el transport públic.

En relació a la bicicleta, a part de la creació d'una xarxa més o menys extensa de "carrils bici", fa falta també una política global de foment de la bicicleta que afavoreixi als ciclistes en tots els àmbits en que es trobés en dificultats, incrementant la seva seguretat i comoditat i alhora creant tota una infrastructura adequada amb aquestes finalitats: normes pel tractament de les vies i els seus elements complementaris, educació vial dels diferents usuaris del carrer, campanyes de promoció de la bicicleta, canvis en la reglamentació municipal, assegurances i administració del pla creant un departament dins l'Ajuntament.

Altres mesures complementàries serien fomentar el transport amb energies no contaminants o poc contaminants (microbús amb energia elèctrica, etc..), descentralitzar la ciutat, i treure el centre administratiu del centre urbà cap a zones amb millors accessos.

En el fons és dia a dia anar creant una ciutat "orientada a les persones" en lloc d'orientada als cotxes.

Energia

El nou model de societat que cerquem Els Verds passa, necessàriament, per un canvi del model energètic actual. I no demanem un canvi gratuïtament perquè sí, sinó perquè avui ja tots sabem que producció i consum d'energia van íntimament lligats a la degradació ambiental i social del planeta Terra (l'escalfament de l'atmosfera, pluges àcides, contaminació de l'aire, desertització, el perill i els residus nuclears); i perquè el consum per càpita d'energia marca l'anomenat "progrés" (frontera dels països desenvolupats vers els sotdesenvolupats) i al mateix temps assenyala les màximes responsabilitats respecte la crisi mediambiental (doncs un 24% de població mundial consumeix el 66% de tota l'energia).

D'altra banda, el 40% de l'energia elèctrica que fem servir prové de les centrals nuclears. Respecte a la energia nuclear sempre hem estat convençuts que és un dels més greus errors tecnològics, econòmics i ecològics que l'ésser humà ha desenvolupat arrel del descobriment de la fissió nuclear. No entrarem a anomenar aquí la quantitat de raons que tenim per fer tancar les nuclears, tan sols recordar els accidents de Txernòbil o Vandellòs.

Els Verds de Terrassa estem convençuts que podem i hem de "viure sense nuclears i sense petroli" en un futur immediat, o el ésser humà no tindrà futur. Per això:

	Hem d'encaminar-nos "cap a un model energètic alternatiu, diversificat en les fonts, estalviador en els usos, descentralitzat en l'espai, participatiu i democràtic en la seva organització social, decidit i gestionat a cada nació, i basat en els recursos renovables i les tecnologies dolces que poden sustentar un benestar real en harmonia amb l'entorn".
	A l'Ajuntament farem una política de promoció de les energies renovables, sobretot de les d'origen solar (inesgotable, neta, descentralitzada, etc). Potenciarem les tecnologies que afavoreixen l'estalvi d'energia: sistemes (bombetes, etc) de més rendiment, aïllaments tèrmics, utilització racional dels sistemes d'acondicionament, etc. L'ajuntament pot estalviar fàcilment 1/4 part de l'energia que consumeix, i per tant es una irresponsabilitat el no fer-ho.
	Promourem la creació de l’Agència Local de l’Energia que generi i introdueixi energies renovables en els consums públics i privats.

Perquè les úniques vies que tenim per afrontar el problema energètic son: l'estalvi d'energia (el consum d'energia elèctrica l'últim any ha crescut un 8%), l'augment de eficàcia i, sobretot, les energies renovables. Si tinguéssim en compte els costos socials i mediambientals a l'hora de comparar els costos reals de les diferents fonts d'energia, ens adonaríem que les alternatives no son pas tan cares.

Aigua

L’ús que fem dels recursos hídrics és força preocupant, i no tant per la carència sinó per la mala gestió. Sembla ser que l'"homo sapiens" ha oblidat, entre altres coses fonamentals, que l'aigua és font de vida i que el seu organisme està constituït, en la seva major part, per aigua. Certament que la contaminació dels rius, dels aqüífers subterranis i del mar està posant en greu risc la supervivència del planeta. Cada cop hem d'anar més alt a buscar aigua potable "embotellada" que lluny de solucionar cap problema n'afegeix de nous.

El que institucionalment s'anomena "aigua potable" és un eufemisme més al que la població, lamentablement, s'està acostumant i ho està acceptant com el preu a pagar pel "progrés". Aquest progrés que ens escatima les sensacions més elementals, com gaudir d'un got d'aigua sense additius ni contaminacions, i ens crea la mala consciència de veure com baixen els nostres rius i rieres que més aviat son clavegueres a cel obert...

El problema de l'aigua és un dels grans temes a resoldre, i que no es resoldrà, com ens volen fer creure, instal·lant unes depuradores, posant peatges a les canonades, desviant cabdals d'altres conques o recorrent a les restriccions quan venen mal donades, perquè són les mesures que justament empitjoraran la situació. En altres paraules, abordem el cicle de l'aigua de forma integral o estem a les portes d'una gran crisi mediambiental. Perquè les reserves freàtiques i superficials comencen a disminuir de forma alarmant, resultat d'un consum exagerat i en augment, i del malbaratament i interrupció del cicle natural.

La construcció indiscriminada de carreteres, l'expansió urbanística, la pèrdua de arbrat, l'erosió del sòl per l'activitat industrial, fan que els cicles vitals de l'aigua, que poden durar anys, es realitzin en poques hores produint les conegudes riuades i disminuint la possibilitat de filtracions i recarrega dels aqüífers.

El problema radica, sobretot, en el mal us que fem d'aquest recurs natural. Arribat a aquest punt, Els Verds de Terrassa presentem les següents propostes, encaminades a fer una política alternativa de l'aigua, perquè si no ens donem presa patim el perill que el procés de degradació arribi a ser irreversible.

	Assegurar l'abastament d'aigua potable i usos per a la població màxima que la ciutat pugui suportar.
	Millorar la xarxa de drenatge.
	Controlar les prospeccions d'aigües soterrànies.
	Exigir que es respectin els límits de la CEE per substàncies tòxiques; les depuracions han d'anar encaminades a satisfer els valors orientatius més severs que els màxims.
	Substituir la cloració desinfectant final per mètodes biològics i biomecànics. (llagunatje i aeració mitjançant l’addició d'oxigen líquid).
	Interrupció del consum i contaminació de les aigües profundes per la indústria, perseguint i sancionant amb duresa els vertits de la indústria a les clavegueres.
	Construcció de circuits propis de reciclatge de les indústries.
	Foment de tecnologies no contaminants de l'aigua.
	Difusió de la necessitat d'estalviar i la forma de fer-ho, tant a les cases com a la indústria.
	Realització d'un inventari detallat de les fonts de contaminació i determinació de l´estat actual de la qualitat dels recursos hídrics, intervenint en aquells amb contaminació i prevenint els efectes on no siguin notoris.
	Actuació prioritària en la depuració i reciclatge de les aigües residuals.
	Seguiment i millora de les xarxes de control i vigilància de la qualitat de les aigües.

	I, en resum, totes, aquelles mesures tendents a la urgent aplicació d'un criteri ecològic en el cicle de l'aigua, que posi la salut i el medi ambient davant dels interessos de la indústria o els costos econòmics de l'administració, sense oblidar que amplis sectors no tindran recursos hídrics propis, per satisfer les seves necessitats al final de la dècada.
	Mesures d’estalvi: omplir la rentadora cada vegada, renunciant al prerentat automàtic; usar la dutxa en lloc de la banyera; instal·lar reductors de cisterna al inodor; rentat manual del cotxe i no automàtic, acabar amb el sistema de subministrament per aforament. I no utilitzar aquestes mesures només en èpoques de restriccions.

Hisenda Municipal

Els Verds de Terrassa, tenim una forma diferent de veure l'hisenda municipal, ja que no la veiem com una empresa que la seva finalitat es guanyar diners, sinó que la veiem com a gestora dels bens comuns dels ciutadans.

Avui en dia existeixen diversos factors que fan que els ingressos siguin atípics en la seva forma d'aconseguir-los. Així, les aportacions de l'Estat i la Generalitat són ridículament baixes, s'accepta un nivell d'impagats del impostos municipals massa alt, i aquests mateixos impostos no tenen una escala de gravàmen ben confeccionada que tingui en compte diversos factors, a més del nivell econòmic del ciutadà. Això, implica que per mantenir l'esperit expansionista de l'actual consistori, tan sols els hi queda l'opció d'endeutar-se (i endeutar-nos a nosaltres, evidentment).

Un altre problema és la dificultat d'aconseguir informació detallada sobre l'hisenda municipal, el ciutadà tan sols pot conèixer les quantitats de les gran partides (Ensenyament, Sanitat, etc.), però és molt difícil (per no dir que a vegades impossible) conèixer amb detall les quantitats. On definitivament és impossible conèixer els estats de comptes, és a les diferents empreses de serveis de Terrassa, en les quals l'Ajuntament hi té una participació alta.

Així Els Verds considerem que per millorar la situació econòmica actual s'ha de pressionar fort per aconseguir més recursos tant de l'Estat com de la Generalitat. És important controlar totes les despeses, seguint uns criteris de màxima eficàcia i austeritat. Per començar s'han de congelar les partides destinades a sous i dietes dels representants polítics.

S'ha de millorar la forma de recaptació municipal, fomentant sistemes simples de liquidació, i establint oficines d'informació pels diferents barris de la ciutat que permetin al ciutadà complir amb les seves obligacions d'una forma senzilla i ràpida. En el fons s'ha d'anar cap a eliminar el nivell d'impagats que actualment manté l'Ajuntament.

Això ens ha de portar cap a una eliminació progressiva del deute municipal, i plantejar-se tan sols les possibilitats del deute en inversions molt puntuals d'infrastructures necessàries.

En relació de l'impost de bens immobles, s'han d'aplicar tarifes progressives en funció de l'ocupació, evitant immobles desaprofitats i l'especulació, i aplicant exempcions i bonificacions per a vivendes amb instal·lació d'energies alternatives. S’ha de crear un increment especial per gravar les vivendes deshabitades.

L'impost sobre vehicles ha de tenir tarifes progressives en funció de la quantitat de vehicles per unitat familiar, consum d'energia i contaminació generada.

En relació amb l'impost de construccions, s'ha d'aplicar un sistema impositiu diferencial en funció de la finalitat de la construcció, el tipus de materials empleats, serveis públics de la zona, sistemes d'energia instal·lats, etc.

S'haurà d'instaurar un sistemes de taxes i preus públics que incentivin l’ús de transports públics, l'eliminació de sorolls, el reciclat dels residus domèstics i industrials, etc.

A l'elaboració del pressupost municipal, hi haurien de tenir un pes específic els diferents consells de districte, ja que en el fons seran ells qui hauran de gestionar bona part els recursos.

Però a més, és fonamental que el ciutadà tingui una informació clara i periòdica de la gestió econòmica que està portant tant l'Ajuntament com les empreses en les que té participació.

Producció, comerç i treball

El Vallès en els darrers anys ha vist canviar totalment el món del treball a la ciutat. Les petites i mitjanes empreses, tant de producció com de comerç, van mica en mica desapareixent, donant entrada a grans empreses, majoritàriament foranies, que mica en mica fan perdre el control econòmic de la pròpia ciutat. A aquestes grans empreses se'ls hi permet establir-se jugant amb el xantatge de la lluita contra l'atur. No es té en compte, que aquestes grans empreses sempre ofereixen unes condicions contractuals deplorables als seus treballadors i treballadores, amb sous baixos i contractes temporals. A més, sovint aquestes grans empreses no tenen cap respecte per l'entorn, i en qualsevol cas sempre els hi és més rentable pagar les sancions, que solucionar els diferents problemes de contaminació que generen.

En quant a les grans superfícies de venta (els Hipers), han fet molt de mal als comerços de petit tamany i dimensió, fins al punt que molts dels comerços (dels quals no hem d'oblidar que en depenen moltes famílies) es troben en difícils situacions que fan de vegades inviables els propis negocis. D'altre banda l'estil de venda promogut per les grans superfícies, es basa en la reducció ostensible dels preus, i la massificació de productes, generant una inferior qualitat i un foment exagerat del "consumisme", causa de molts dels problemes greus del món actual.

Aquesta situació ve donada per l'impuls que des de l'ajuntament s'ha donant a tot el que és grandiloqüència de gran metròpoli, sense tenir en compte que els petits negocis formen part d'una tradició, marquen un millor equilibri econòmic i encara dona vida a una gran part de la població terrassenca.

Aquest procés ens portarà mica en mica a tenir una comarca hipotecada, on el domini del sòl de la mateixa estarà en poques mans, i majoritàriament foranies.

La visió d'Els Verds sobre la vida econòmica de la ciutat, passa per aconseguir el manteniment de la petita i mitjana empresa que encara existeix. Creiem fermament en el petit negoci, per seu millor coneixement del producte i del mercat, i perquè està basat en cobrir les necessitats de la població, i no en crear-l'hi de noves.

S'ha de fomentar la creació de petites empreses, tant de producció com de comerç, restringides i autogestionades pels propis treballadors que tinguin en compte: una explotació moderada de l'energia i les matèries primes, la producció d'articles durables i reparables i el reciclat "in situ" dels residus. Cal potenciar les cooperatives de compra.

Cal fomentar les fires d’artesania i les activitats econòmiques relacionades amb el medi ambient i la solidaritat.

Aplicació de la jornada de 35 hores (tendint a les 30), relacionada amb el suport a noves professions que facilitin més llocs d’ocupació. Reivindicar un treball digne a partir d’una clara oposició a les ETTs.

S'ha de controlar la pressió fiscal sobre el petit negoci, reduint-la en els comerços no situats en zones comercials, i aplicar quotes progressives a les grans empreses molt més rigoroses del que es fa actualment, tenint en compte variables com l'espai ocupat, no. de treballadors en contracte, nivell de contaminació que generen.

Fomentar opcions que preservin l’agricultura i la pagesia, i nous projectes d’agricultura ecològica. Reivindicar els horts com a àmbit productiu de qualitat.

La qüestió és arribar a aconseguir un aprovisionament amb bens que corresponguin a les necessitats reals dels ciutadans, garanties d'un ingrés mínim satisfactori i distribució justa dels bens creats, i una feina amb sentit i digna de la persona que tingui en compte altres valors a més d'exclusivament de la seva quantitat de producció.

En definitiva es tracta de donar un suport a un model econòmic que és el que pot donar una qualitat adequada a les necessitats d'avituallament de la població, ja que viu els problemes de la mateixa, i en forma part.

Cultura, esports i lleure

Com en la majoria d'àmbits de la societat terrassenca, en la cultura hi ha la sensació de que no està en contacte directe amb la població. Cada vegada més, cultura està significant "espectacle", és a dir, quelcom on la població el que tan sols pot fer és mirar, i mai participar. Això ve donat pel foment que es fa de la cultura d'èlit, que comporta alienació i massificació.

En canvi, tota cultura que neix per iniciatives ciutadanes (fins i tot les iniciatives de cultura popular), topa amb l'Ajuntament, ja que aquest no dona suficients recursos (econòmics i d'altres) perquè aquestes iniciatives puguin desenvolupar-se correctament, i puguin donar-se a conèixer a la gent que pugui estar interessada.

A més, des de l'Ajuntament es vol tenir un control directe de qualsevol manifestació cultural. Així doncs, les pròpies iniciatives juvenils rarament accedeixen ni al Consell de la Joventut ni a la Casa Baumann (per exemple), ja que estan polititzats i exerceixen més de control i servei que d'ajut i participació.

En quant a l'esport, tot i reconèixer que han augmentat el número de polisportius pels diferents barris, aquests s'han fet tots per cobrir els mateixos esports, no permetent la pràctica d'altres esports. L'esport públic, s'ha reduït a l'obertura d'aquests espais, en els quals ningú guia a la població sobre les possibilitat i les formes de practicar diferents esports, fomentant tan sols la competició, que no té com a fita l'esport en sí, sinó ben al contrari.

Així doncs, la joventut terrassenca, davant de les poques sortides que l'hi queden, sovint opta pel més fàcil, els bars musicals i les discoteques. I també aquí té problemes, per que la ciutat no està adaptada als horaris que actualment demanda la pròpia joventut.

Els Verds, estem per una ciutat activa, on qualsevol iniciativa ciutadana tingui facilitats per ser posada en marxa, i on es fomenti la comunicació entre les persones més que la competició.

Per començar és fonamental l'habilitació de diferents locals autogestionats (dels quals l'Ajuntament és propietari de molts i que tan sols espera treure'n suc especulant) i espais oberts per poder fer front a les demandes de les iniciatives ciutadanes, des dels grups de música als grups de cultura popular, passant per usuaris del monopatí. Aquest locals i espais oberts han d'estar necessàriament distribuïts pels diferents barris, perquè la ciutadania terrassenca hi tingui fàcil accés.

També és molt important recolzar qualsevol iniciativa ciutadana de comunicació. Les televisions locals, les ràdios alternatives, i els diversos estils de premsa escrita (fanzins, etc..), han de tenir possibilitats d'arribar a la major part de la població possible, i aconseguir que la població participi en totes aquestes vies de comunicació. Això permetrà tenir una ciutat viva que s'enriquirà amb les seves pròpies aportacions, en lloc de fer que la població sigui cada vegada més apàtica i menys participativa.

S'ha de fomentar l'esport per l'esport, no l'esport per la competició, creant centres amb professionals que puguin orientar sobre les diferents disciplines esportives. L'important no és tenir grans infrastructures olímpiques, sinó aconseguir que l'esport arribi a tothom, practicant-lo, no des de la televisió.

En definitiva, tot el que pot enriquir humanament a la població, s'ha de fomentar, intentant aconseguir que els ciutadans terrassencs s'impliquin més en la vida de la seva ciutat.

Educació

L'educació és un dels temes més delicats, i a la vegada més importants de la nostra societat. Representa la base en la que es fonamenta la democràcia. Això implica considerar els conceptes o valors sobre els que s'ha d'assentar la formació de la persona. Es presenta imprescindible oferir una adequada metodologia, així com una complerta assistència de recursos que estiguin encaminats a satisfer els fins o valors fonamentals per la formació integral de la persona.

L'educació, no obstant, mostra sèries deficiències, ja siguin des dels plantejaments de la pròpia ensenyança o de l'administració. La realitat de l'educació es basa en uns plans d'estudi que han demostrat la seva absoluta ineficàcia. El fracàs escolar, el major problema en el que s'enfronta l'educació actual, és un dels símptomes que inciten a reflexionar sobre la necessitat d'una profunda transformació dels plantejaments de la nostra educació. L'escola realitza tres funcions (cuidar al nen/a, educar i "impartir" coneixements). L'escola tradicional ha entès aquestes tres funcions com temes a tractar separadament. Així l'únic que s'ha aconseguit ha estat desmotivar, angoixar i fer fracassar al nen/a. L'error consisteix en valorar els resultats finals en funció a la capacitat "d'engolir" la major quantitat d'insípids coneixements. Pel contrari, es presenta més interessant una educació que valori més el procés de captació i de descobriment dels coneixements.

La filosofia que ha mogut sempre aquesta forma d'actuació per part de l'administració és justificar a posteriori la inserció a la societat de professionals falsament qualificats. Aquest interès ha desviat el veritable sentit de l'educació que ha de ser el de formar éssers humans lliures. Sobre aquesta base ha de treballar una veritable transformació de l'educació. Una democràcia participativa, on cada persona assumeix la seva responsabilitat, els individus han d'actuar directament en la societat amb una capacitat crítica, constructiva i ètica. S'ha d'estar preparat per prendre partit a les decisions més importants que impliquin la comunitat. Tan sols així es fa realitat una democràcia íntegra. Per això es fa fonamental una educació que fomenti la iniciativa del individu, la capacitat constructiva, la riquesa d'expressivitat de les seves idees, com forma de fer més fàcil, rica i viable la comunicació entre les persones. En el descobriment de coneixements, siguin interns o externs a la persona, ha d'estar present la relació que s'estableix entre individu i objecte el respecte i la consideració pertinent. Sigui aquest objecte el mediambient en el que habitem, sigui la resta de persones, o sigui simplement, el respecte a nosaltres mateixos.

A l'escola pública actual, es segueix fomentant una educació en la que el nen juga un paper passiu, on es comencen a descobrir els mecanismes del consum i de la competitivitat. Des de les institucions municipals la gestió en matèria educativa està limitada per l'administració central i autonòmica. De totes formes hi ha punts on l'ajuntament pot incidir per contrarestar una educació buida de continguts humanístics. Fins ara, la funció de l'administració municipal en aquest aspecte ha estat exclusivament de dotació a les escoles de recursos materials i monetaris. Tot i això, sense cobrir plenament les necessitats requerides. En el sistema educatiu implantat des de l'administració els únics temes presumptament oberts son els que es deriven de millores materials, els quals no deixen de ser importants, però no són els únics.

La ineficàcia de la gestió s'agreuja en quant es susciten els problemes reals. El pressupost d'educació no avarca les necessitats que exigeixen escoles i instituts, i les més urgents han de ser suplicades pels mateixos centres. Sembla evident, doncs, reclamar un increment en matèria educativa, en tant que la distribució dels pressupostos resulta descompensada en proporció a la importància que aquest àmbit de la societat requereix.

Sobre la planificació d'estudis, les competències de l'ajuntament són nul·les al estar imposades per l'administració central i autonòmica. Ara bé, cal defensar temes com, en horari extraescolar, la lliure elecció entre ètica i qualsevol religió així com l’ensenyament de les llengües de les persones immigrants. D’altre banda, l'obertura d'un debat ciutadà on puguin dir la seva, professors, alumnes i pares ha de servir per contrarestar la inèrcia dels valors educatius tradicionals amb alternatives que tendeixin a enriquir l'educació de la persona. Aquesta alternativa ha de cobrir les exigències dels valors que creiem fonamentals com són fomentar la creativitat, la iniciativa, la comunicació, la convivència i els respecte a l'entorn, aspectes que han intentat cobrir sovint altres institucions desvinculades dels centres que imparteixen l'ensenyament, i que ha de ser un camp d'acció des de l'ajuntament. El consistori ha d'establir una estreta relació amb els centres per articular activitats que es complementin amb les normalment impartides. Activitats que enriqueixin la formació humanística i científica. Crear aules extraescolars i autogestionades pels propis alumnes i finançades per l'administració amb la fi de desenvolupar activitats alternatives. El centre escolar ha de transformar la seva identitat, cap a un espai purament cultural i humà.