Aquest any en farà deu que Els Verds som presents a Terrassa. Sembla que va ser ahir quan diverses persones de procedències diferents vàrem començar a reunir-nos, conscients que la ciutat on vivíem no ens agradava, i menys encara el model de ciutat que s’oferia al futur. La política tradicional i els partits que la representaven tampoc ens agradaven (ni més ni menys que ara), i va semblar-nos que Els Verds era el lloc adequat per a desenvolupar les nostres inquietuds. Va néixer una organització jove, sovint innocent, que des de postulats polítics alternatius pretenia oferir a la ciutat una nova forma d’entendre-la i d’entendre la participació dels ciutadans i ciutadanes a la presa de decisions.

D’Els Verds, ens agradava allò que ens arribava d’Europa (aviat vàrem descobrir la pràctica inexistència dels mateixos tant a Catalunya com a Espanya). Pretenia ser un projecte col·lectiu sense personalismes (cal recordar el titular al Diari de Terrassa de l’entrevista al Toni Fauquet: "Als verds no creiem en líders"), amb un forta concepció democràtica de base, i on la preocupació mediambiental tenia una forta influència a la resta plantejaments. A més, a Terrassa, des de l’inici vàrem voler desmarcar-nos de l’ecologisme més naturalista, per defensar un ecologisme més social on poder entendre les interrelacions del territori i del mediambient amb la vida quotidiana de les persones (El final del nostre vídeo de campanya ho deia clar: "La ciutat també és natura, la nostra natura").

Els primers dos anys van ser temps de construcció i il·lusió, amb una tasca bàsicament local on començàrem a aixecàrem nous debats en una Terrassa buida de debat i crítica política (Autopista Terrassa-Rubí, Camp de Golf de Can Bonvilar, Planta de Residus de Can Barba, Una ciutat sense barreres, …) que va arribar al seu zenit a les eleccions municipals de l’any 91, on per primera vegada i amb molt pocs mitjans, Els Verds presentàrem candidatura a l’Ajuntament. Els resultats ens demostraren que el nostre discurs començava a introduir-se a la ciutat. Vàrem estar a pocs centenars de vots d’aconseguir entrar a l’ajuntament quedant per davant de forces polítiques consolidades i establertes com ERC o el CDS. Sens dubte vàrem ser el resultat sorpresa d’aquelles eleccions.

Passades les eleccions municipals, i donada la inexistència d’un referent verd clar a nivell català i estatal, vàrem assumir la tasca d’intentar aclarir aquest referent, i en això hem estat, de fet, fins avui (el Manel Casas és membre de la mesa permanent catalana i del secretariat estatal). Ens equivocàvem quan pensàvem que ens tocava engegar una travessia en el desert, el que ens va tocar era passar per un camp de mines. No podíem imaginar-nos fins a quin punt els partits tradicionals (i curiosament en especial els d’esquerra) intentarien i segueixen intentant que Els Verds no qualléssim com a organització tant a Espanya com a Catalunya. Ens ha tocat jugar al que mai vàrem volem jugar per a intentar que el referent verd no fos definitivament destruït. Val a dir que avui, això encara no està suficientment garantit. Però, d’altre banda, podem dir que s’han recuperat Els Verds desprès d’haver estat a punt de la seva desaparició i que estafadors com els d’IC o IU assumissin il·legítimament la nostra identitat.

Avui, Els Verds han recuperat definitivament la seva legalitat jurídica, i allà on han pogut treballar sense aquests entrebancs tenen una presència social i electoral clara (a Eivissa, per exemple, 15% dels vots a les darreres enquestes i tercera força política de l’illa). Ha arribat per tant l’hora de tornar a treballar a i per a Terrassa. És molta la tasca que ens queda per fer per aconseguir consolidar-nos a la ciutat, i molta l’ajuda que necessitem. Però tenim un primer objectiu que pot ajudar-nos a enfocar amb claredat els nostres esforços i ampliar la nostra base social: les eleccions municipals del juny. És evident que el temps és molt just i que el mitjans son pocs, però estem acostumats a treballar en aquestes circumstàncies. D’aquí al juny hem de poder bastir un projecte coherent i presentar-lo a la ciutat de forma que ens permeti entrar a l’ajuntament. Això ens permetrà, d’una banda fer un pas important cara a garantir la nostra identitat i desmuntar estafes com la d’Iniciativa-Verds, i per altre augmentar la nostra influència a la ciutat per aconseguir canviar aquest rumb sense sentit i deixar-la en condicions als nostres fills.

El projecte inicial

Un grup de persones de procedència diversa, amb vincles en molts dels casos d’amistat i amb una il·lusió a prova de bombes, s’embarca en el reptador projecte de transformar la societat terrassenca agafant com a referència l’ecologisme polític. Aterrem en una organització anomenada Els Verds, i que a nivell estatal formava part de la Confederación de Los Verdes. De seguida ens involucrem en l’organització mes enllà de l’àmbit municipal.

Les primeres Municipals

Amb pocs mesos d’experiència però amb un contingent de 40 persones, afrontem el nostre primer procés electoral. Poca experiència però molta il·lusió i presència en la vida quotidiana de la ciutat ens fan quedar prop de l’objectiu. De l’avaluació dels resultats, en fem especial bandera d’un. El concepte de unitat. Vàrem pensar que la principal urgència d’Els Verds era aconseguir acabar amb la dispersió de sigles històrica. Així vàrem impulsar un procés que va acabar l’Abril de 1.993 en el Congrés d’Unitat d’Els Verds que acaba constituint Els Verds-C.E.C. En aquest marc vàrem afrontar unes EEGG amb una organització amb un nivell de militància respectable i que va deixar pendent el seu encaix a la Confederación de Los Verdes a nivell estatal. Tot va anar amb certa normalitat fins que es produeix. La irrupció d’IC. Les segones municipals. L’oferta d’unes cadires en forma de regidories en tres ajuntaments, porta a que Els Verds-C.E.C. (en base als enganys de dos elements) abandonin temporalment el seu respecte per la Sobirania de les assemblees locals, tot abocant el conjunt d’Els Verds cap una hipoteca que encara estem pagant (veure si no el canvi de nom que ha dut a terme IC). El punt culminant arriba quan en tres assemblees sens nega el dret a presentar-nos a les EE MM tot cedint al xantatge fet des d’IC. Des d’aquest moment comença un procés molt dur per a totes aquelles persones que, tot d’una veiem com se’ns escapaven de les mans tots aquells valors que de nou i bo havíem d’aportar els verds a la vida política. Així va començar Un llarg camí per a recuperar la identitat. Amb tots els dubtes que suposava la situació en que vàrem quedar, vàrem perdre la participació activa de molts i moltes dels que havíem començat el camí. En qualsevol cas, alguns i algunes (possiblement masoques) vam creure que valia la pena continuar la tasca des del silenci per intentar desmuntar l’engany que va significar la coalició amb IC. A la llarga tothom ha de quedar en el seu lloc. Així, i coincidint amb la necessitat que es donava en l’únic lloc a nivell estatal on Els Verds havien obtingut representació institucional en solitari (els Verds d’Eivissa) vam reiniciar la tasca per La recuperació del referent confederal estatal. La necessitat de tornar a ubicar clarament l’espai verd en el mapa polític, fa que des de diversos partits de l’antiga confederación, es comenci a programar la definitiva consolidació de la mateixa en el marc de la Federació Europea de Partits Verds EFGP. Es participa activament en l’elaboració de programes i accions de la EFGP i s’aconsegueix el definitiu recolzament. Els que vàrem quedar fora en els pactes amb IC a Catalunya decidim constituir-nos en Comissió promotora Els Verds de Catalunya A partir d’aquí es continuen donant circumstàncies favorables al ressorgiment de l’assemblea de Terrassa. Els Verds C.E.C. recuperen la base democràtica. Es en una assemblea de 1997 on es dona el fet crucial dels darrers temps. Els Verds recuperen la base democràtica i retornen la sobirania a les assemblees tot negant la possibilitat de tornar a efectuar pactes globals que impedeixin el normal desenvolupament de les polítiques locals. En qualsevol cas, a nivell general, per diverses raons s’ha anat instaurant La cultura del Pacte molts i moltes dels que ara formen part dels verds han viscut exclusivament aquesta experiència i es fa difícil veure altres opcions. Un altre fet que marca el passat immediat es El Congrés de Sevilla on desprès dels 4 anys al llarg dels quals tant IU com IC han aconseguit crear la divisió del projecte polític verd, el concepte d’Unitat torna a brollar per damunt dels altres. Amb diferents visions sobre el camí, tots els partits entenen la necessitat de reforçar el referent verd com a projecte polític independent. I ràpidament, arribarem al 13 de Juny de 1999, on, a les properes EE EE, poden dur un verd català a Brusel·les. En Jordi Bigues, que fou proclamat candidat en aquest congres de Sevilla, te moltes opcions de ser escollit eurodiputat, la qual cosa hauria de suposar el definitiu llançament dels verds mes enllà de les realitats locals, i donar notorietat europea als verds de l’estat espanyol. D’altra banda, Les EE MM son una oportunitat única de marcar estil en la forma per arribar a les institucions. I per això cal que Els Verds de Terrassa, recuperem la participació, el recolzament i la il·lusió dels principis, els barregem amb l’experiència adquirida, i aconseguim convèncer la ciutadania de la nostra ciutat de que hem d’estar a l’Ajuntament. A les nostres mans està fer que el projecte verd (el que triomfa a Europa) s’instal·li definitivament com alternativa al model neo-liberal que defensen democristians i socialdemòcrates. Serem allò que vulguem ser, i jo, per que no? vull veure al govern de la meva ciutat representants verds capaços de ser mes que un "florero". Hi seràs amb nosaltres? Jo així ho espero.

Manel Casas i Duarte

elsverds@pangea.org

COPALTAV sempre ha entès (i així ho ha manifestat des del primer dia) que la defensa, la modernització i actualització d’un model de transport, com ara és el ferroviari –d’alta rendibilitat social, amb un baix grau de contaminació i una elevada eficiència energètica- passa, ara per ara, per oferir alternatives econòmicament viables i de mínim impacte ambiental que res tenen a veure amb el TAV.

Vora dues mil persones s’aplegaren a Sta. Perpètua manifestant el seu rebuig al TAV i demanant a l’administració uns mínims de racionalitat. Les grans infrastructures que esquarteren el territori causant impactes ambientals de difícil assimilació, minvant la qualitat de vida de les ciutadanes i ciutadans (aïllen pobles, destrossen boscos, causen danys irreparables a la pagesia …) que, a més, no resolen els problemes reals d’accessibilitat, foren posats en qüestió a Sta. Perpètua.

El TAV, venut com a paradigma de progrés i modernitat, simbolitza la insostenibilitat d’un model social de transport que sense aportar solucions crea molts problemes. Aquest tren, absolutament innecessari, elimina la urgent necessitat de modernització que té el nostre sistema actual de transport ferroviari. En fer-se l’aposta per les tres A (avió, automòbil i AVE) es desatenen les nostres autèntiques necessitats.

Des del govern del PP, la Generalitat i també el PSC-PSOE no volen sentir a parlar de les alternatives que des de COPALTAV se’ls hi ofereixen. S’ha teixit una mena de conspiració del silenci que emmudeix qualsevol veu crítica al TAV. Els grans mitjans de comunicació no se’n fan ressò de les veus alternatives a aquest tren.

Val a dir al respecte, que una vegada més IC ha tacat el nostre nom. El regidor del districte de Sant Andreu de Barcelona, Eugeni Forradelles, utilitzant el nom de Iniciativa - Els Verds, va fer unes declaracions demanant a l’alcalde de Barcelona la constitució d’una mena d’associació a favor de l’AVE. Volem deixar molt clar, que Els Verds res tenim a veure amb aquesta proposta, i demanar una vegada més a IC que deixi d’usar fraudulentament el nom d’Els Verds.

De qualsevol manera, des d’Els Verds, activament implicats en la lluita per una alternativa al TAV, felicitem a tota aquella ciutadania que, agermanada a Sta. Perpètua en contra del TAV, creu i lluita per un model de transport més solidari socialment, més respectuós amb la natura i menys malbaratador de la nostra economia

Davant la possibilitat d’instal·lació del Reial Club de Golf del Prat de Llobregat en les finques de Torrebonica i Can Bon Vilar (terme de Terrassa) el que representaria la transformació radical d’aquest espai natural, la seva absoluta privatització, la pèrdua de patrimoni cultural i la biodiversitat que contenen, la construcció de diversos equipaments, el gran consum d’aigua –36 forats consumeixen el mateix que 40.000 ciutadans- i el gran impacte ambiental que comportaria la destrucció de la vegetació mediterrània i de la seva fauna.

Els Verds, ens posicionem en contra d’aquest projecte, com vam fer a principis dels anys 90, quan ens oposàrem a la construcció del camp de Golf de Can Bon Vilar, promogut per les germanes Koplowitz i amb la benedicció del PSC de Terrassa.

Des d’aleshores diversos han estat els projectes de camps de golf que els ciutadans de Catalunya han aturat amb les seves accions (Cerdanyola, Serra de Marina, Badalona, etc.)

Fa pocs mesos el Consell Comarcal del Vallès Occidental va acordar donar suport a la Via Verda que implica promoure la conservació i protecció dels espais naturals entre els parcs de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el de Collserola.

No estem en contra del golf com activitat esportiva, en terrenys on el golf es dona de manera expontanea (com es el cas d’Escòcia, bressol d’aquest esport).