Els Verds, com a organització ecopacifista nacional de Catalunya, pensem que hem d’accedir a un procés d’alliberament global basat en un nou model econòmic, polític, social i cultural, fonamentat en els valors ecològics, de solidaritat entre els pobles i les persones i d’harmonia amb l’entorn natural. Un procés que ha d’integrar la llibertat de les persones, dels pobles i la regeneració integral de la Terra en el marc d’una nova visió global basada en la solidaritat i l’harmonia planetària.

El projecte verd és una obertura a la participació per tal de construir una alternativa a l’actual model de societat i de relacions entre les persones i la natura. És per això que considerem necessària la descentralització del poder, tant econòmic com institucional, i per tant, volem articular un model conseqüent amb aquests plantejaments: relacions horitzontals entre les persones i els col·lectius, simplificant al màxim la burocràcia. Els Verds recollim totes les iniciatives que actualment, d’una manera dispersa, treballen en aquesta perspectiva. La força dels Verds és la relació directa amb la realitat, en tota la seva complexitat.

Per tal d’omplir de contingut aquest desig de renovació de la vida social, desenvoluparem una política de bens socials i realitzada harmònicament amb l’entorn, que utilitzi recursos renovables amb un ritme que no excedeixi a la seva capacitat de renovació, que conservi la biodiversitat i dissenyi una producció neta que generi uns residus capaços de ser recuperats i reciclats.

Els Verds, no presentem, doncs, un programa electoral tancat, sinó 100 propostes de treball que desenvoluparem des de l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb la ciutadania, amb la qual pensem constantment avaluar, modificar, o fins i tot redissenyar-les Cal veure-les doncs, des d’aquesta visió ecològica global. Des de la defensa de la diversitat de pobles i cultures, des d’una nova cultura de la Pau, la Cooperació i la Solidaritat, d’un model polític basat en la democràcia participativa i territorial, des d’un model econòmic ecosocial equitatiu i sostenible, des del desenvolupament com a progressiva satisfacció dels desigs i les necessitats de les persones que trenqui amb els desequilibris socials i territorials.

Treballarem, en definitiva, per una Barcelona més humana, amb una major qualitat de vida, socialment no discriminatòria i solidària i de respecte a la diversitat. Una Barcelona amb capacitat de poder transmetre tot el seu potencial cultural, creatiu i solidari a la resta dels països de parla catalana, a la resta de la Mediterrània, d’Europa i del mon.

Els Verds, entenem la gestió municipal com una satisfacció de les necessitats de les persones a fi de reajustar els desequilibris socials, de gènere, econòmics i ecològics. Amb aquesta filosofia treballarem des de l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la ciutadania a fi d’aconseguir una major implicació de les persones en l’elecció de les seves i els seus representants, això vol dir exercir un dret fonamental alhora que fomentar la corresponsabilitat de les decisions. En aquest sentit proposem:

1. Convocar eleccions per a l’elecció directa en llistes obertes dels regidors/es i consellers/es de districte.
2. Disminuir l’edat mínima per poder votar a 16 anys
3. Fer extensiu el dret a vot a tota persona emigrant major de 16 anys que tingui un període de residència superior als quatre anys.
4. Acostar als polítics i polítiques al poble:
• Eliminar del protocol els tractaments oficials
• Donar a conèixer els sous i les responsabilitats dels regidors i regidores.
• Limitació dels càrrecs públics a 8 anys en cas de dedicació exclusiva i 16 anys en cas de dedicació a temps parcial.
5. Democratitzar el servei de la Guàrdia Urbana
• Desmilitarització i desarmament de la Guardia Urbana
• Canvi d’uniforme
• Creació de la guàrdia urbana de barri

Els Verds entenem la participació ciutadana no com un simple mecanisme de consulta, sinó com la capacitat de la ciutadania d'intervenir en la gestió de la vida quotidiana i la capacitat de les persones per a controlar la gestió de l’administració i dels càrrecs electes. Es tracte, en definitiva d’escoltar, recollir i aplicar allò que la ciutadania mobilitzada està reclamant des de fa temps. A tal fi proposem:

6. Fer de l’audiència pública i el referèndum un instrument real de participació ciutadana en la decisió de les polítiques municipals
• reforma de les ordenances municipals sobre participació ciutadana
• presentació en audiència pública del pla d’actuació municipal i dels pressupostos municipals
• referèndum per l’aprovació o rebuig del pla d’actuació municipal i dels pressupostos municipals
• audiències públiques i referèndum periòdics en temes en els quals es copsi un interès per la ciutadania o es consideri necessari el seu coneixement i suport.
7. Dotar a la ciutadania d’instruments per a la lliure expressió
• Dotar a BTV i Com Ràdio d’un òrgan de control popular
• Crear l’autèntic Diari de Barcelona, com a instrument d’expressió escrita de la Ciutadania, dotant-lo d’un òrgan de control popular
• Dotar a cada barri de murals d’expressió i d’intercomunicació veïnal
8. Creació de l’Oficina dels drets de la Ciutadania
• Oficina d’informació i assessorament sobre qualsevol tema de competència municipal
• Recepció de queixes, sol·licituds, suggeriments, etc.
• Promoció de la participació ciutadana
• Crear i enfortir amb responsabilitats la figura del/la defensor/a de la ciutadania.

El mon és un mocador ¡¡¡no trenquem cap fil!!!, la paraula sostenibilitat és enemiga del malbaratament, de l’especulació, de la injustícia, però germana de la racionalització, de la investigació, de la sensibilitat, de l’equitat, de la solidaritat i del sentit comú. Cal doncs, cercar els mitjans per avançar cap a un model de ciutat ecològica i socialment sostenible, sabent d’antuvi que el camí és encara nou i caldrà dia a dia anar avaluant els resultats i, a cops, redissenyar els continguts.

Cal convertir l’Agenda 21 Local en un veritable instrument democràtic, amb capacitat real de treballar per la Barcelona sostenible. Amb la participació de tots els sectors implicats en la transformació de la ciutat i en la millora de la qualitat de vida. L’Agenda 21 no pot ser un espai tècnico-científic, sinó una eina per tots i cadascun dels barris de la ciutat i per a totes les ciutadanes i ciutadans de Barcelona. Les propostes de Els Verds a tal efecte són:

9. Finalitzar l’elaboració de l’Agenda 21 Local de Barcelona
• Elaborar sense més dilacions l’Agenda 21 Local de Barcelona.
• Convocar una audiència pública per donar a conèixer a les entitats socials de Barcelona el seu contingut
• Fer arribar un exemplar a la ciutadania
• Convocar un referèndum per l’aprovació o rebuig
• Planificar i dotar pressupostàriament les propostes aprovades en el referèndum
10. Estendre el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat a cada un dels districtes i dels barris de la ciutat.
11. Elaborar l’Agenda 21 Local de cada districte i de cada barri, obrint processos similars als Barcelona ciutat.
12. Crear l’Institut Municipal de Sostenibilitat
• Aplicar criteris de sostenibilitat en tota l’actuació municipal.
• Suport tècnic i financera projectes que col·laborin en la sostenibilitat urbana
• Oficina Pública d’Assessorament per a la sostenibilitat
• Sistema d’eco-auditoria permanent en les dependències municipals

Els Verds treballarem de forma decidida i molt curosa informant i sensibilitzant a la població en un tema tant seriós com l’energètic. Promourem alternatives per l’estalvi energètic, per la implantació d’energies renovables i la utilització d’energies netes. A tal efecte fem les següents propostes:

13. Continuar amb la introducció de mesures per a l’estalvi i eficiència energètica en totes les dependències municipals.
• increment en l’ús de bombetes de baix consum.
• instal·lació de les mesures recomanades en les eco-auditories que es realitzaran en totes les dependències i serveis municipals.
• instal·lació de sistemes de cogeneració.
• acumuladors d’energia elèctrica, amb la intenció de consumir de dia amb tarifa nocturna.
14. Instal·lar energia solar tèrmica en totes les dependències municipals que necessitin aigua sanitària o calenta i fotovoltàica en aquelles que puguin ser font d’energia elèctrica.
• cadastre de dependències on es puguin instal·lar plaques solars tèrmiques o fotovoltàiques.
• instal·lació plaques solars tèrmiques
• instal·lació de plaques solars fotovoltàiques connectades a la xarxa.
• introducció de l’energia solar fotovoltàica en l’enllumenat públic, en la senyalització de trànsit i en les tanques publicitàries.
15. Promocionar l’estalvi i eficiència energètica en els habitatges
• pacte amb fabricants i instal·ladors de mesures d’eficiència energètica
• pacte amb entitats bancàries per concessió de crèdits tous
• bonificacions fiscals
• promoció d’auditories energètiques en domicilis, empreses i entitats
16. Potenciar l’ús d’energies renovables
• modificació de l’ordenança solar convertint-la en una d’energies renovables.
• cabines telefòniques i senyalització vial amb energia solar fotovoltàica.
• metanització de la fracció orgànica dels residus sòlids municipals.
• metanització de fangs de depuradora d’aigües residuals.
• aprofitament biogas abocador del Garraf
• estudi de viabilitat d’aprofitament de l’energia eòlica a Barcelona.
• biogas en totes les benzineres per a la recarrega de vehicles
• sistemes de recarrega per a vehicles elèctrics en tots els aparcaments públics
17. Incrementar la participació ciutadana i empresarial
• increment de la participació dels moviments socials i del mon empresarial en la Taula Cívica de l’Energia.
• increment de la participació empresarial i dels moviments socials en el Grup Local d’Energia – Barnagel.

L’activitat que generem totes les persones i d’altres éssers que vivim a Barcelona crea quantitats enormes de residus, la solució no és amagar-ho o ignorar-ho. El repte de la nova Barcelona és saber com minimitzar-los i saber convertir els nostres residus en nova font de vida. Les propostes que durem a terme són les següents:

18. Modificar el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals.
• tancament de les incineradores de Sant Adrià i Montcada.
• obligació de separació del 100% de la matèria orgànica per destinar-la a la compostització per metanització.
• increment de la recollida selectiva
• eliminació de la bossa a peu de carrer
• botigues del reciclatge a cada barri de la ciutat.
• taxa metropolitana de producció de residus.
• TANGREM fora del rebut de l’aigua.
19. Crear un rebut únic de neteja urbana, recollida i tractament de residus
20. Promoure l’ús de l'envàs retornable i dels productes procedents del reciclatge.
• campanyes de sensibilització ciutadana i empresarial
• excepcions fiscals als empresaris/es i botiguers/es
• gravament fiscal a botiguers/es qui no tinguin envasos retornables
• botigues de retorn de l'envàs retornable a cada un dels barris.
21. Promoure empreses de recollida selectiva de residus i de productes de segona ma, i d’entitats que promoguin l’intercanvi.
• visca can drapaire i Els Encants !!!!!!: suport financer, fiscal, legal, etc.
• visca la reutilització i l’intercanvi!!!!!: suport financer, fiscal, legal, etc.
22. Eliminar l’ús innecessari de paper
• promoció del correu electrònic
• promoció de la presentació de documents en format electrònic: registre electrònic
• arxiu generalinformatitzat
• substitució de les fotocopiadores per escanners
23. Eliminar l’ús del paper no reciclat de l’administració municipal
• tot el suport escrit haurà de ser en paper reciclat i exempt de clor
• els escrits o documents que es presentin a l’Ajuntament i que no es puguin escanejar en el registre electrònic hauran de ser en paper reciclat i exempt de clor
24. Creació de Voluntaris-Voluntàries pels Residus
• Voluntaris/es pels Residus com a grup de xoc format i instruït per fer visites domiciliaries en tota la ciutat per informar de com s'han de tractar les escombraries dels nostres habitatges.
• Las/els voluntaris pels residus hauran de sorgir dels grups ecologistes de barri. Si no n'hi ha caldrà promoure la seva creació, sense dependències partidistes.
• Els grups ecologistes de barri seran les entitats directores i dinamitzadores dels projectes.
• Condicionar les subvencions a grups ecologistes a la participació dels seus membres en aquests grups de voluntariat.
25. Promoure un pacte pels residus a cada un dels barris de la ciutat
• promoció del consens ciutadà: veïns/es, botiguers/es, empreses, entitats, etc.
• grups ecologistes com a eix de canvi i de promoció del consens
26. Augmentar les deixalleries fins aconseguir-ne una a cada barri de la ciutat
27. Elaborar una Ordenança municipal reguladora de la publicitat domiciliaria
• Regulació del dret a fer publicitat de productes o serveis respecte el dret de no rebre'n
• Regulació de la quantitat de paperassa que va a parar a les escombraries
• Evitar l'ús de paper no reciclat en la propaganda domiciliària.
28. Condicionar les llicències municipals de noves construccions i grans rehabilitacions a la instal·lació d'infrastructures per fer una bona separació dels residus
29. Substitució del plàstic per paper o cartró reciclats de les bosses i embolcalls dels comerços de Barcelona
• Els mercats municipals haurien de fer servir paper o cartró en bosses embolcalls.
• Promoció del carro i de la bossa de la compra en contra de les bosses de plàstic d’un sol ús.
• Promoció del paper i cartró reciclat entre els comerciants/es i botiguers/es de la ciutat

Que l’aigua és un be escàs, es cosa sabuda, i per sort, ja assumida per gairebé tothom, cal doncs racionalitzar-ne l’ús, promoure l’aprofitament, etc.., i cal fer-ho des d’una política pensada no a partir dels beneficis de les companyies subministradores, sinó des d’una política beneficiosa pel conjunt de la societat de Barcelona. En aquest sentit proposem:

30. Redissenyar les depuradores d’aigües residuals urbanes per poder aprofitar-les i fer dipòsits de recepció d’aigües pluvialsper a usos que no necessitin criteris estrictes de potabilitat.
• Cal evitar l’enviament a mar de les aigües residuals, que poden ser aprofitades per a rec de parcs i jardins, refrigeració, neteges, i recarrega d’aqüífers
31. Condicionar les llicències municipals de noves construccions i grans rehabilitacions a la instal·lació d'infrastructures per aprofitar les aigües pluvials i grises per a usos que no necessitin criteris de potabilitat
• Totes les construccions noves i les rehabilitades en profunditat han de poder acumular les aigües grises procedents de dutxes, lavabos, esbandits, etc. i les pluvials per fer-les servir per al WC, rec, neteges gruixudes, etc.
32. El rebut únic de l’aigua ha de contemplar tots els costos reals del cicle de l’aigua, evitant els beneficis excessius de les companyies subministradores.
• El rebut ha d’incloure els següents costos: captació, potabilització, canalització i subministrament de l’aigua potable; canalització de les aigües residuals i la seva depuració; i, inversions per a disminuir els successius impactes ambientals que comporti l’ús de l’aigua
• No ha d’incloure cap altra impost que no sigui l’IVA.
• Ha d’incloure una taxa individual de consum excessiu
• Ha d’incloure una taxa especial de consum sumptuari
• No ha d’incloure taxes que no tinguin res a veure amb el cicle de l’aigua

És ben sabut que a Barcelona estant pujant de forma alarmant, les afeccions relacionades amb l’aparell respiratori (asmes, al·lèrgies, bronquitis,…), controlar la netedat de l’aire que respirem és, no tant sols una necessitat sinó un deure de l’Administració de la Ciutat: amb la salut no s’hi juga. Els Verds, a fi de garantir una major qualitat de l’aire fem les següents propostes:

33. Garantir una qualitat mínima de l’aire
• Disminuir les emissions a l’aire de contaminants, especialment els que tinguin efecte hivernacle i els cancerígens.
• Servei d’emergències eficient per a casos de superació de límits establerts

La incidència de la contaminació acústica –del soroll- en la qualitat de vida de la ciutadania i especialment en la seva salut, és molt important. Els sorolls produïts de forma constant en els carrers de la ciutat tenen un efecte directe en el nostre estat físic i psíquic, creant tensió i agressivitat. Retrobar l’encant de la remor i el silenci és el que pretenem. En aquest sentit proposem:

34. Disminuir els nivells de soroll existent a la nostra ciutat
• Control de les emissions de soroll de vehicles
• Regulació de la instal·lació dels aparells d’aire condicionat
• Control en zones d’espectacles i oci nocturn
• Acurar el control de l’incivisme en la via pública
• Control en la instal·laciód’activitats empresarials sorolloses en zones d’habitatges

Per Els Verds el concepte de "Ciutat per a les Persones" no és un eslògan, és una necessitat. L’urbanisme no ha d’ésser un instrument al servei d’interessos particulars i especulatius, sinó que ha d’estar al servei de les necessitats humanes. El disseny dels habitatges, dels carrers, dels espais de lleure, de les places, dels barris en el seu conjunt, configuren una determinada forma de viure i de relacionar-se. Els verds volem que el disseny dels nostres barris i habitatges propiciï una forma de viure humanament enriquidora. En definitiva, dissenys que afavoreixin que les persones que hi viuen, sense cap mena de discriminació, no es sentin excloses. Només així aconseguirem barris dels quals en podrem estar orgulloses i orgullosos i on podrem desenvolupar-nos lliurement. Les nostres propostes són:

35. Fer un urbanisme més adaptat a les necessitats de relació humana que als criteris economistes que primen en l’actualitat
• Transformar les places i vies públiques com espais de relació de les persones.
• Transformar en vies per a vianants tots els carrers d’una amplada inferior als tres metres
• Garantir una amplada mínima de 3 metres per cada vorera en tots els carrers d’amplada superior als 10 metres.
• Finalitzar l’autopista A-19 en el II cinturó de ronda i suprimir el tram de l’autopista A-19 des de Montgat a Barcelona.
• Democratitzar els carrers i els espais de concurrència pública, eliminant les barreres arquitectòniques.
36. Desenvolupar els PERIS, reformant aquells projectes que no respectin els criteris mediambientals o el tarannà dels barris
• Reformar els quarts de casa de la Barceloneta, convertint-los en cas necessari, en mitja casa. Construir nous habitatges de protecció oficial.
• Reformar el PERI del Casc Antic i del Raval per evitar el desgavell social, que actualment està produint, i la destrucció de la seva identitat.
• No acceptem el TAV, per la qual cosa caldrà reformar el PERI de la Sagrera per evitar transformar aquest barri en un parc de serveis per a una estació terminal del TAV. Cal reformar el barri de la Sagrera perquè el veïnat ho necessita, no perquè es vulgui construir una gran estació.
• Remodelació per etapes dels edificis amb patologies estructurals (al·luminosi i d’altres), com en el cas, entre d’altres, del Turó de la Peira o del SO del Besòs
37. Aturar el projecte Barcelona-2000 fins poder-lo analitzar profundament, eliminant els aspectes especulatius i que no es corresponguin un model de ciutat sostenible. Referèndum popular vinculant entre el veïnat
38. Repensar el projecte urbanístic derivat del Fòrum de les Cultures de l’any 2004, adequant els espais i construccions a dissenys bioclimàtics i sostenibles. Els habitatges que es puguin construir seran de protecció oficial.
39. Gravar fiscalment els habitatges que estiguin buits més d’un any
40. Incentivar fiscalment i, si és precís, amb subvencions les reformes d’habitatges. Recolzar les cooperatives d'habitatges promogudes pel veïnat
41. Adquisició i reforma d’habitatges per destinar-los a lloguer de baix preu destinats a les classes socials més desfavorides i als joves
42. Condicionar els permisos i llicències municipals de construcció i reforma d’habitatges i de locals industrials, comercials o de serveis a la introducció de criteris mediambientals:
• energia solar tèrmica o fotovoltàica
• eficiència i estalvi d’energia
• eficiència i estalvi d’aigua
• aprofitament d’aigües grises i de pluja
• construcció bioclimàtica
• construcció amb materials reciclats i reciclables
• construcció sense materials tòxics i/o perillosos
• espais específics per a la recollida selectiva dels residus

Per Els Verds la salut es una forma de viure solidària, autònoma, joiosa i ecològica, social i culturalment sostenible. En aquest sentit considerem que la salut pública ha de ser la capacitat d’autogestió de la salut de la comunitat. Defugim del concepte de sanitat com instrument que serveix solament per a guarir malalties, i que respon bàsicament a interessos de multinacionals farmacèutiques i sanitàries. Nosaltres farem un esforç seriós en el sentit de garantir la salut, dit en altres paraules, evitar, a partir de les millores de les condicions de vida, que la salut es malmetí i així poder reduir el nombre de malalties. En aquest sentit proposem:

43. Reforçar els serveis d’inspecció de Salut Pública Municipal en àrees com:
• Cicle alimentari (aliments, comerços, bars i restaurants, etc.)
• Salut pública ambiental (soroll, aire, residus, etc.)
• Condicions higiènico-sanitàries en habitatges
44. Posar en marxa hospitals de dia per aquelles patologies que no requereixen ingrés hospitalari permanent
• cirurgia menor o que no necessiti control post-operatori de 24 hores
• hemodiàl·lisi
• consultes externes
• drogodependències, ludopaties, trastorns de l’alimentació, etc.
45. Posar en marxa serveis d’atenció hospitalària a domicili: si no es necessita una atenció mèdica o d’infermeria permanent, cal garantir que la persona malalta pugui estar a casa seva.
• disminució del risc d’infeccions creuades
• disminució de la síndrome per estrès hospitalari
• disminució de les llistes d’espera
• disminució dels costos
• augment de la qualitat assistencial
• augment del grau de satisfacció de la persona malalta
46. Crear i posar en marxa unitats d’Infermeria per a una mort digna:
• actualment la mort és una forma de marginació social.
• formació de professionals
• cal garantir el dret a morir feliç en el propi llit. És una mala política de salut fer morir la gent als hospitals.
47. Instaurar Serveis d’urgència les 24 hores en cada CAP
48. Obrir serveis de salut mental a la xarxa pública ambulatòria, on s’atenguin especialment toxicomanies, ludopaties i trastorns de l’alimentació.
49. Obrir serveis de salut bucodental a la xarxa pública ambulatòria

 
ATENCIÓ SOCIAL

Una societat sostenible ha de partir d’un concepte bàsic: totes les persones són ciutadanes de ple dret i per tant, han de tenir garantida una vida digna, amb independència de les seves capacitats productives, físiques, psíquiques, econòmiques, etc.… És des d’aquest enfocament, i no des del pur assistencialísme social, com a forma de netejar-se les consciències, que cal que l’Administració i la ciutadania en general generi polítiques de suport social. Altrament estaríem caient irremeiablement en plantejaments excloents, insolidàris i paternalístes. A tal fi proposem:
 

50. Donar serveis dirigits a l’auto-ajuda de la gent gran:
• Serveis geriàtrics de dia
• Habitatges intergeneracionals:
• Augment de la plantilla de treball familiar
• Inversions públiques en habitatges de gent gran amb pocs recursos per adequar-los a les seves necessitats.
51. Augmentar les places públiques de residència geriàtrica per aquelles persones, que per les seves condicions, els siguin insuficients els serveis d’auto-ajuda.
52. Crear un servei de protecció de la dona maltractada
• Servei d’atenció que doni suport psicològic, legal, financer, etc.
• Adquisició d’habitatges per a residència provisional d’aquestes dones.
• Creació d’una unitat específica de la guàrdia urbana

La ciutadania de la nostra ciutat, ha demostrat i continua demostrant constantment, les enormes ganes de col·laboració i cooperació amb altres pobles desafavorits del planeta. Barcelona és sens dubte una ciutat solidària. Cal esmerçar més esforços en aquest sentit. Ara ens cal fer un pas endavant en el sentit de donar-li un veritable contingut a la paraula solidaritat, un contingut lluny de plantejaments socio-assistèncials. Cal que assumim la part de responsabilitat que ens pertoca i avancem en el concepte de la corresponsabilitat. Proposem desenvolupar des de l’Ajuntament de Barcelona:

53. Transformar el Districte XI d’ajuda a Sarajevo en un servei de solidaritat internacional anomenat Barcelona Solidària
• Increment de la partida pressupostària al 1% del pressupost municipal.
• Fer d’oficina recaptatòria de fons públics o privats per a solidaritat internacional amb la intenció de sumar els esforços ara dispersos.
• Fer un apartat específic per a Aliances pel Clima d’ajut a projectes de recuperació ambiental i de Sostenibilitat
54. Promoure i donar suport legal i financer la creació a Barcelona un centre d’estudis i desenvolupament d’estratègies per a la pau
55. Crear un centre per a la solidaritat entre els pobles de la terra
56. Introduir de forma obligatòria els productes ecològics i/o del comerç just i solidari en totes les compres, lloguers i demanda de serveis que faci l’Ajuntament o qualsevol de les seves empreses o fundacions
57. Personar-se com acusació particular en quants processos judicials s’iniciïn per actes xenòfobs, sexistes, o que promoguin actituds intolerants amb el proïsme

 
MOBILITAT DEMOCRÀTICA I SOSTENIBLE

Possiblement l'element més impactant de deshumanització de la nostra ciutat és el fort volum de cotxes als carrers, ocupant el 60% de la via pública, per afavorir únicament el desplaçament del 30% de la població. L’impacte és evident: dificultat de mobilitat per les i els vianants, encara molt més acusada en el cas de persones amb especials dificultats de mobilitat, gent gran, etc.., contaminació atmosfèrica i acústica, situacions constants de perill per als vianants i per les persones que utilitzen mitjans de desplaçaments no contaminants, etc.. En definitiva, tensió, nervis, ansietat, agressivitat, intolerància, etc.… Però, també és un fet que el mateix disseny de la ciutat, el sistema de creixement econòmic que ha propiciat el desplaçament forçós dels llocs de treball fora de Barcelona, fan que en molts casos els desplaçaments siguin obligatoris. Per fer un bon ús dels vehicles, no cal només cridar a la consciència de la ciutadania, sinó desenvolupar tots els mitjans públics que permetin una major humanització de la ciutat i el seu entorn, tot i tenint en compte tots els elements que hi intervenen.

TRANSPORT PÚBLIC

Desenvolupar una política activa i contundent de desplegament del transport públic (metro, autobusos, ferrocarrils…). Cal que arribi a totes les barriades de la ciutat, sense necessitat de passar pel centre de Barcelona, cal que tota l’Àrea Metropolitana estigui ben inter-comunicada i a preus assequibles a les butxaques de les capes populars. En aquest sentit proposem:
 

58. Unificar les tarifes i els serveis de Metro, TMB, RENFE, Ferrocarrils de la Generalitat i flotes d’autobusos de l’Àrea Metropolitana.
59. Ampliar la xarxa de metro
• Fer arribar el metro fins a tot Nou Barris i Zona Franca en un primer pas
• Prolongar les línies per unir Santa Coloma de Gramenet via Montigalà amb Badalona
60. Millorar el funcionament de Rodalies de RENFE i dels Ferrocarrils de la Generalitat per assimilar-los al servei de metro.
• Incrementar les freqüències de pas dels trens del tram Sants-Aeroport
• Millorar i desdoblar les línies de RENFE per poder fer circular l’Euromed a una velocitat comercial atractiva com a substitució de les línies aèries de curta i mitjana distància
61. Recuperar el tramvia,altrament dit metro lleuger, com a pas intermedi entre el metro i l’autobús.
• Evitar la necessitat de baixar a Barcelona de la població de l’Àrea Metropolitana per anar a una població de la mateixa comarca, interconnectantamb tramvia les poblacions del Baix Llobregat i les del Barcelonès Nord.
• Instal·lar línies de tramvia que circulin per la Granvia, des de l’Hospitalet de Llobregat fins a Sant Adrià de Besós, i per la Diagonal, des de Sant Just Desvern fins a Sant Adrià de Besós.
• Instal·lar línies de tramvia que circulin en sentit mar-muntanya
• Instal·lar línies d’enllaç entre els diversos finals de la xarxa de metro
• Instal·lar una línia per a Torre del Baró, connectant aquest barri amb el metro i la RENFE
• Instal·lar una línia per a Montjuïc, per connectar els serveis que ofereix la muntanya als usuaris
62. Seguir amb la línia de millora en el nombre i qualitat dels autobusos de TMB, així com en la qualitat i freqüència del servei.
63. Incorporar a la nova flota d’autobusos combustibles menys contaminants: biogas o energia fotovoltàica, etc.
64. Dotar de microbusos amb font energia de baixa contaminació per a la circulació interna dels nuclis antics de la ciutat

 
 

BARRERES PER A LA MOBILITAT

No es pot parlar d’una ciutat sostenible, una ciutat habitable, si aquesta no ho és per a tothom i no té en compte els drets de tota la ciutadania, de no ser així estem parlant de discriminació i insolidaritat. A fi de que això sigui possible, proposem:
 

65. Suprimir les barreres per a l’accés al transport públic i per a la mobilitat en els espais públics que pateixen les persones amb minusvalies.
• Assegurar l’accés al metro suprimint quantes escales sigui possible i instal·lant ascensors i rampes.
• Suprimir els equipaments instal·lats a les voreres que facin de barrera: postes, bústies, senyalitzacions de trànsit, etc.
• Condicionar les llicències d’obres per a edificis de concurrència pública a l’eliminació de barreres en els seus projectes.
• Augmentar la flota d’autobusos adaptats. Tot autobús nou ha de permetre l’accés a persones amb minusvalies.

Cal dotar-se de mitjans que permetin la disminució del trànsit i la velocitat del mateix, a fi de disminuir el perill constant que suposa el desplaçament per la nostra ciutat. En aquest sentit proposem:

66. Pacificar el trànsit
• Disminuir la velocitat màxima en les vies principals de la ciutat a 40 Km hora
• Disminuir la velocitat màxima en les altres vies a 30 Km hora
• Carnet de conduir per punts
• Control i actuació contundent en la conducció amb consum de begudes alcohòliques i estupefaents
• Reforç del servei nocturn d’autobusos en les zones d’oci.
67. Augmentar la places d’aparcament dissuassori i de pernocta

 
BICICLETA

Els Verds fem una aposta seriosa per afavorir els desplaçaments en bicicleta, com a mitja per a recorreguts curts i mitjos, que permetria pacificar el trànsit, humanitzar la ciutat, reduir la contaminació, etc.…. Però per que així pugui ser cal potenciar l’ús de la bicicleta, cal posar el mitjans adients, cal repensar la ciutat i també cal respectar els drets de les persones que es desplacen amb aquest mitjà. Proposem:
 

68. Potenciar l’ús de la bicicleta com a vehicle normalitzat de transport
• carrils-bici segregats en les vies principals
• espai compartit amb els altres vehicles en les vies pacificades
• campanya de sensibilització per al respecte de les normes de circulació
• assegurança obligatòria de danys a tercers
• impost de circulació i matriculació municipal obligatòria

Caminar és un dret. I que les persones, sense exclusió de les seves capacitats de mobilitat es puguin desplaçar a peu, en crosses o en cadires de rodes, és un deure que ha de garantir l’Administració que gestiona la vida quotidiana de la ciutat. En aquest sentit Els Verds proposem:

69. Garantir poder caminar per la ciutat amb seguretat
• Fer que les voreres tinguin una amplada mínima de tres metres
• Zona per a vianants o de prioritat invertida tot aquell carrer que tingui una amplada inferior als tres metres
• Eliminar barreres en les voreres
• Connectar tots els barris de la ciutat amb zones per a vianants o de prioritat invertida

La Barcelona capitalitat de Catalunya, té l’obligació d'ésser el motor cultural del nostre País. La ciutat amb capacitat de recollir de forma sensible tot el potencial cultural, creatives, transformadores i solidàries que configuren el dia a dia de la nostra ciutat. És aquesta capacitat i sensibilitat la que farà que Barcelona pugui assolir el paper de dinamitzadora cultural de Catalunya.

L’ensenyament té un paper fonamental en la construcció d’aquesta Barcelona solidària, plural, de respecte a la diferència. Cal entendre l’ensenyament des d’una perspectiva ampla, no només de coneixements reglats, sinó també com escola de la vida, de les interrelacions, de la no discriminació per cap concepte, de la coeducació, de l’acceptació, de la democràcia. En aquest sentit Els Verds fem les següents propostes:

70. Dotar a Barcelona d’una xarxa pública d’escoles bressol adequada a les necessitats de cada barri
71. Promoure l’educació ambiental en les escoles públiques
72. Dotar a Barcelona d’un servei d’aprenentatge de llengües maternes distintes a les oficials, per aquells col·lectius immigrants que ho sol·licitin.
73. Fer que el català sigui l’idioma vehicular de les escoles d’adults
74. Garantir la diversitat cultural en les escoles públiques, evitant la creació de guetos culturals o socials de qualsevol tipus.
75. Promoure la creació d’escoles públiques racionalistes
76. Transformar les escoles públiques fora de l’horari escolar en Universitats Populars.
• Intercanvi de coneixements i experiències: docència d’adults, debats, conferències, cursos, etc.
• Biblioteca, videoteca, internet, etc. Biblioteca nocturna en època d’exàmens
• Ludoteca pacifista i no sexista

Poques ciutats gaudeixen d’un bagatge cultural tant important com la nostra Barcelona. Bagatge cultural que hem anat construint al llarg del temps gràcies al tarannà obert i no exclusiviste de les dones i els homes que hi vivim. Bagatge cultural en constant dinamisme doncs parteix del fet enriquidor de la convivència solidaria, de la no exclusió, de la interculturalitat, La nostra és doncs una cultura dinàmica que cal mantenir, avançar i aprofundir, però que també cal saber exportar doncs és el reflexa de la nostra societat. Una societat que ha estat capaç de desenvolupar-se en el respecte és una societat que valora la llibertat com a tret determinant. En aquest sentit fem les següents propostes:

77. Descentralitzar la Festa Major de Barcelona
78. Iniciar una política de modernització del concepte museu en tots els museus municipals de la ciutat .
79. Convertir les biblioteques municipals en serveis permanents de documentació i estudi
• Biblioteca, videoteca, internet, etc.
• Servei de documentació i estudi per a estudiants les 24 hores del dia
80. Donar suport a manifestacions socials que promoguin la interculturalitat
81. Recuperar la gestió popular dels Centres Cívics amb la participació activa de les entitats de barri
82. Promoure la participació oberta al Fòrum de les Cultures, evitant els elitismes culturals i els "setciències oficials".
83. Incloure el Romaní en els serveis d'aprenentatge de llengües maternes.
84. Dotar l’Ajuntament d’impresos, formularis i instruccions en les llengües maternes de la població immigrant, per facilitar el primer contacte amb l’administració pública

 
ESPORT

Pensant en el desenvolupament integral de les persones, l’esport té un paper rellevant. No només com a font de salut, sinó també per les implicacions socialitzadores que la pràctica de l’esport té. La relació amb altres persones, el desenvolupament del treball en equip, etc.…. Els Verds pensem que l’esport cal emmarcar-lo dintre de les necessitats de l’ésser humà i guanyar la batalla a l’esport competitiu i elitiste, pensat més com a negoci que com a necessitat. Pensem que a tots els barris s’ha de poder gaudir de centres públics per a la pràctica de l’esport. Fem les següents propostes:
 

85. Promoure l’esport no professional, completant la xarxa d’instal·lacions esportives i donant suport a associacions i clubs sense professionalismes.
86. Promoure els valors educatius i solidaris de l’esport.
87. Revisar la política de subvencions o ajuts, per evitar-ne l'abús, d'activitats esportives professionalitzades

 

 
 


BARCELONA CAPITAL ECONÒMICA

És evident que el motor econòmic de Catalunya és Barcelona, és la ciutat més gran, que desenvolupa un fort volum de negocis, etc.. Però cal també que Barcelona sigui el motor econòmic i referent de les ciutats del futur: les ciutats sostenibles. En aquest sentit cal que la nostra ciutat sigui capdavantera en la superació de l’economia del creixement sostingut pensada pels guanys ràpids sense mirar l’esdevenidor i hipotecant el futur, i marqui el camí del desenvolupament sostenible, amb un concepte econòmic global de Catalunya. En aquest sentit fem les següents propostes:
 

88. Promoure la creació d’empreses i llocs de treball que ens permetin iniciar el canvi de l’economia de creixement per l’economia de desenvolupament sostenible.
• Promoció d’empreses orientades cap a la Sostenibilitat
• Producció ambientalment neta
• Promoure cooperatives dedicades a la gestió ambiental
• Donar suport a projectes d’autogestió, autosuficiència i autoajuda
89. Crear una Fira d’Empreses per a la Sostenibilitat
90. Promoure els productes ecològics i/o reciclats
91. Donar suport al comerç just i solidari
92. Donar suport al comerç local
• No construcció de noves grans superfícies
• Donar prioritat a les xarxes de comerciants abans que a les cadenes de botigues
• Promoció i suport als mercats municipals. (horaris adequats a la realitat, compra a domicili, compra per telèfon o internet, caixa única, etc.)
93. Reduir a un màxim de 35 hores setmanals a tota la plantilla municipal (polítics, funcionaris i laborals) i prohibir la realització d’hores extres, encara que siguin fetes sense cost pel municipi.
94. Els ajuntaments han d’aconseguir un percentatge substancial, en acord a les seves competències i prestacions a la comunitat, dels impostos generals de l’estat: IVA, IRPF, societats, etc.
95. Establir un sistema de subvencions en l’Impost de circulació a aquells que introdueixin combustibles alternatius a la benzina o gas-oil i establir un impost especial a aquest tipus de combustibles.
96. Establir un sistema de sobrecàrrega en l’Impost sobre vehicles a aquells que només es facin servir com a vehicle privat.
97. Establir un sistema de subvencions en l’Impost sobre vehicles a aquells vehicles que tinguin garantida una plaça fixa d’aparcament
98. Fer de l’IBI un impost més just, adequat a la renda de les persones que resideixen i castigant a usos insolidaris i la inactivitat especulativa.
99. Promoure i donoar suport a la creació de d'entitats de treball associat, vinculades a activitats municipals.
100. Augment del percentatge per a les administracions locals del Pressupost General de l'Estat fins al 25%